PUBLICITAT

JOSEP MARIA GABERNET Director general d’Europrevenció

JOSEP MARIA GABERNET «Andorra té una mitjana de 10 baixes diàries per motius laborals»

El director general d’Europrevenció i expert en riscos laborals, Josep Maria Gabernet.
El director general d’Europrevenció i expert en riscos laborals, Josep Maria Gabernet.
Josep Maria Gabernet és graduat en Prevenció i Seguretat Integral, té un mestratge en Prevenció dels Riscos Laboral i és pèrit judicial en aquest àmbit. Després de més de deu anys d’experiència en el sector, comenta que a Andorra hi ha un excés de baixes i que el percentatge d’accidentalitat és molt superior al d’Europa. / Per ESTEFANIA GRACIA
 
–Comenta que a Andorra hi ha un excés de baixes laborals.
–Sí, al Principat hi ha una mitjana de 10 baixes diàries per motius de temes laborals. L’any passat hi van haver més de 3.400 accidents laborals. Aquestes dades ens situen en un percentatge d’entre el 10,5 i l’11% en accidentalitat o baixa laboral. Quan Europa té entre un 1 i un 1,2%, per tant, superem amb creus la mitja europea. En relació als països veïns, Andorra supera l’accidentalitat d’Espanya en un 350%. 
 
–Per què creu que és tan dispar el percentatge entre el Principat i Europa?
–A Andorra tenim un 11% perquè vam començar a desenvolupar l’àmbit de seguretat i salut laboral força tard. Els països nòrdics d’Europa van començar a preveure les malalties i els accidents laborals als anys 50. També degut a la guerra mundial, el gruix d’Europa central va créixer i es va començar a introduir tot el tema de la seguretat laboral cap als anys 60, mentre que els països del sud van començar als anys 90, l’últim va ser Espanya, que va fer la llei al 1996 i va entrar en vigor al 1997. Nosaltres no vam introduir la llei fins al 2008 i va entrar vigor al 2009, per tant, Andorra està arrancant i encara no té tanta experiència en aquest àmbit. 
 
A més, encara trobem a molta gent del país que desconeix l’accidentalitat. Hi ha gent que encara té en ment els anys on Andorra no tenia dificultats laborals i es podia fer el que es volgués, no calia imposar mesures. Durant les investigacions d’accidents que realitzem trobem a gent i empreses que creuen que encara no s’ha de fer res per evitar una accidentalitat laboral.  
 
–Creu que hi ha un aprofitament de les baixes laborals?
–S’aprofita i bastant. És cert que si  una persona se sent deprimida i va al metge de capçalera,aquest li ha de donar la baixa, però potser s’hauria de fer un control més verídic i controlar més acuradament la demanda i la resolució de les baixes. Ens estem trobant que els dijous abans de les vacances escolars hi ha mes baixes per depressió que la resta de setmanes l’any. S’han de treure baixes. 
 
–Com es determina si un treballador ha d’obtenir la baixa per depressió?
–Els metges fan una sèrie de preguntes i en funció dels resultats valoren com estàs. També afecta l’estat anímic que tinguis en el moment de l’examen. Per tant, crec que s’hauria de controlar una mica més, perquè des de l’empresa veiem que hi ha molta baixa. 
 
–Se segueix un control?
–Costa molt determinar un punt concret. Si un treballador es talla un dit saps com ha sigut, quan i perquè. Però quan una persona pateix estrès o depressió i s’ha de medicar no sabem quan ha començat, les causes que l’han portat a acabar en aquesta situació o les conseqüències directes que pot tenir. 
 
–Les baixes per depressió estan lligades també a l’estrès laboral. Vostè comenta que aquest afecta a la qualitat de vida dels treballadors. En quina mesura? 
–A Andorra no tenim dades concretes, però durant les ponències que faig, sempre comento que les xifres del sud d’Europa es poden equiparar a les que podem trobar a Andorra, perquè en l’àmbit de la població laboral compartim les mateixes condicions. Així, extraient dades dels països sudeuropeus, aproximadament un 70% dels treballadors pateixen un estrès provocat principalment per la inestabilitat laboral (70%), l’excés de jornada laboral (60%), no disposar de suficient temps lliure (55%) i una insatisfacció econòmica (50%). 
 
–Veu una evolució positiva?
–Jo crec que si més no, es mantindrà. Els països que lluiten disminuir l’accidentalitat i la baixa laboral estan aconseguint reduir el percentatge de baixes. Sobretot els països nòrdics, perquè també ho estan combinant amb les noves tecnologies. En alguns territoris de Suècia s’ha disminuït la jornada laboral a sis hores mantenint el jornal de vuit hores. Això a fet millorar la productivitat, perquè els treballadors tenen més temps per ells mateixos i la seva salut i estat d’ànim millora. 
 
–A Andorra es podria arribar a adoptar aquesta mesura? 
–Crec que es podria arribar a fer, però estem a anys lluny d’intentar-ho. No és impossible, només és una qüestió de saber-ho gestionar d’una manera adient. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT