Sergio Borges Lliure del CV Andorra juvenil
SERGIO BORGES: «No paro de parlar a la pista perquè això ajuda l’equip»
Té 17 anys, en fa sis que practica vòlei i ja ha debutat com a internacional absolut amb la tricolor. Sergio Borges (11 de gener del 1999) és el lliure del juvenil del CV Andorra, somia amb jugar algun dia en una competició top com la Superlliga i malgrat la seva joventut, ja ha donat unes quantes passes per aconseguir-ho. Al maig del 2014, amb quinze anys, quatre mesos i una setmana va jugar l’Europeu de Petits Països de Xipre i va arribar a debutar amb l’absoluta, precisament contra l’amfitrió (com s’aprecia a la fotografia). Ara, amb 17 anys, torna a entrar en la convocatòria per jugar a Islàndia el pròxim 18 de maig.
–L’esportista neix o es fa?
–Neix. Has d’escollir bé l’esport que agafes i veure el talent que tens. Jo feia karate, que no se’m donava malament i vaig arribar a ser cinquè cadet d’Espanya en kumite, quan tenia 13 anys. El volei el vaig provar després, em va encantar i vaig estar com quatre anys compaginant-los. M’agraden els esports d’equip i aquest crec que se’m dona molt bé.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–No en tenia.
–I la seva referència en l’actualitat?
–Xavi Folguera, un exemple per a qualsevol andorrà que vulgui aspirar al màxim nivell i també José Garcia, que jugava de lliure, com jo, i també havia jugat a l’elit de França.
–Què li motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Que arribi el cap de setmana, que hi ha partit. Els entrenaments estan bé per treballar, per créixer, per estar en les millors condicions possibles, però no són tan divertits ni motiven tant com competir.
–Té confiança en el futur?
–Sí. Estudio primer de batxillerat al Lycee, STMG, t’especialitza en gestió d’empreses. Tant a nivell esportiu com professional em veig preparat per encarar el futur.
–Com va iniciar-se en el vòlei?
–Fa sis anys. Tocava classe de piscina al col·legi i la professora ens va proposar anar a provar amb l’escola de vòlei del Lycée, com una activitat extra escolar. Vaig provar i ja no vaig deixar d’anar mai més perquè d’allà vaig passar a jugar amb el CV Andorra.
–Quines altres dedicacions té a banda del vòlei?
–Res més, ja es bastant amb els estudis i el vòlei.
–A part de dedicar-se a jugar al vòlei, té alguna afició?
–Esquiar, anar al cine, quedar amb els amics... Però el que més m’agrada és el vòlei.
–Un petit plaer diari?
–No. Acostumo a cuidar-me en l’alimentació, no sóc de capricis.
–Què li pot treure de polleguera en un partit?
–Que no hi hagi motivació. En el vòlei és fonamental per a qualsevol equip, per això celebrem cada punt. Que algú no estigui endollat em desespera. Jo sempre estic centrat, parlo bastant a la pista perquè crec que això ajuda l’equip. De vegades em passo, em poso pesat, ho reconec... Però és que sóc massa competitiu.
–Quina és la fita més important que ha assolit com a jugador de vòlei?
–Debutar amb la selecció a Xipre. Viatjar amb 15 anys amb la selecció absoluta va ser increïble, una experiència molt maca que ara tornaré a viure. Garrido [el seleccionador] em va dir fa quinze dies que comptava amb mi. La setmana passada estava a casa fent un cop d’ull al facebook i vaig veure la publicació d’un amic d’una notícia al PERIÒDIC D’ANDORRA amb la convocatòria per al pròxim Europeu. Veure’m a la llista va ser una alegria immensa.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un jugador de vòlei?
–Compromís, sacrifici i humilitat.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–A nivell de públic veig que quan el CV Andorra estava a la Superlliga no omplia tant el pavelló com ara el bàsquet i és una llàstima, però també és normal, hi ha esports amb més interès general que d’altres.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–Cap, però sí crec que al CV Andorra se’l podia haver ajudat perquè no desaparegués.
–Quin consell donaria a un nen?
–Que si li agrada que continuï i treballi dur perquè té el seu premi. Jo vaig debutar amb la selecció amb 15 anys, que és un somni, però m’ho he guanyat jo, no m’ho han regalat.