El compromís amb el medi ambient tot projectant edificis eficients el van portar el passat desembre a guanyar el Green Building Solutions Awards a la Conferència Mundial del Canvi Climàtic COP 21 amb l’edifici Aconcagua i, avui, el situa entre els 15 candidats per a l’Andorrà de l’any.

 

Suposo que per ser un dels pioners europeus en el disseny de cases de baix consum energètic. Així se m’ha reconegut a nivell internacional al guanyar el Green Building Solutions Awards a la Conferència Mundial del Canvi Climàtic COP 21 del passat desembre.

 

Vaig dissenyar el primer edifici de baix consum energètic d’Andorra l’any 97: la meva casa. Tenia la convicció que un edifici no havia de necessitar calefacció i vaig estudiar científicament el perquè del consum. Vaig dissenyar un complex sistema de càlcul on cada canvi de paràmetre –per exemple augmentar 1cm el gruix de l’aïllament d’una paret– suposava solucionar més de 100.000 equacions per obtenir resultat. Amb aquest sistema de càlcul i els magnífics resultats en els edificis, vaig fer la meva tesi doctoral en enginyeria. El resultat va ser tant bo que encara l’ aplico i milloro dia rere dia. A l’edifici Aconcagua hem aconseguit rebaixar el consum de calefacció de 150 euros mensuals a 9, i això que molts dels pisos gasten 0 perquè la temperatura interior és confortable de forma natural. Això, i que la reforma es fes amb l’edifici habitat, ens van fer guanyar el premi. Quan la gent conegui com es viu en aquestes cases voldran aplicar-ho: instal·lacions més senzilles, barates de fer i mantenir, millor confort tèrmic a qualsevol hora i estació de l’any... I, a més, no malmeten el medi ambient amb les calderes convencionals.

 

La sostenibilitat es basa en  impactes sobre el medi ambient, com el consum energètic, utilitzar materials naturals, de proximitat, la cura de l’aire... Per pensar en sostenible hauríem de fer com algunes tribus d’indis americans: abans de decidir reflexionen la repercussió en les properes set generacions. 

 

A Andorra els projectes es fan similars als països veïns; són millorables. He demostrat que en un clima com el nostre es poden fer edificis de molt baix consum energètic o inclús que no consumeixin calefacció. Aquests sistemes no encareixen la construcció ja veiem quin és el camí a seguir.

 

El Govern acaba de signar a la ONU el compromís de reducció d’emissions de CO2 que va prendre a la Conferència del Canvi Climàtic. Això vol dir que cal reformar prop de 100 edificis anuals durant els propers 15 anys. El pla Renova ajuda als propietaris a prendre decisions de reforma, però cal que també el Govern destini la meitat del seu pressupost que ara gasta en obra pública a reformar els seus edificis. Les administracions han de tenir un paper exemplar per transmetre aquests valors als administrats.

 

L’aplicació d’aquests criteris a les reformes d’edificis privats es recupera en un termini de 7 a 10 anys, que és inferior al d’una reforma tradicional. 

En edificis nous, els costos són pràcticament iguals; poden augmentar entre un 1 i un 3%, però s’amortitza als primers cinc anys d’explotació. 

 

Els propers anys hi haurà molts canvis tecnològics a les nostres vides. Hem entrat a l’època post-petroli; l’abandonament dels combustibles fòssils s’accelerarà. Segons recents estudis de la universitat de Stanford (EUA) en 10 anys costarà menys fabricar un cotxe elèctric que un de combustible. Les bateries permetran fer viatges i es carregaran ràpidament. El cost per fer 100km, ara, vuit euros, costarà menys d’un. El corrent elèctric per la recàrrega estarà produït 100% per energies renovables, com ho és ara a Costa Rica. Tot plegat farà que els cotxes de combustible vagin desapareixent com ho van fer les càmeres de carret en sortir les digitals. Estem treballant fort per que en uns anys puguem veure que les cases no tenen xemeneia de caldera de calefacció, ni els cotxes tub d’escapament. La nostra qualitat de vida augmentarà i el món serà més sostenible per les properes set generacions.

 

Per Marisa Da Costa