PUBLICITAT

DAVID SUBIRÀ Psicòleg clínic de l’Equip d’Atenció Especialitzada en Salut Mental

DAVID SUBIRÀ: «Un de cada deu estudiants és víctima d’assetjament»

DAVID SUBIRÀ
DAVID SUBIRÀ
El Servei de Salut Mental del SAAS i el departament de Joventut del Comú d’Andorra la Vella han engegat el projecte CRAC, en què un psicòleg visita l’espai la Central un parell de dies a la setmana per xerrar, escoltar i orientar els joves que ho demanin, amb confidencialitat. / Per ESTHER JOVER MARTÍN 
 
–¿Quin tipus de dubtes sobre consum de drogues li consulten els joves que vénen a la consulta del CRAC? ¿Li demanen com deixar de consumir?
–Sí, i tant, i en casos així, si no hi ha cap patologia mental, el que s’ha de fer és derivar-los a la Unitat de Conductes Addictives (UCA), o si el consum és més important que la patologia psiquiàtrica, primer se’l deriva a l’UCA perquè redueixi el consum i després poder tractar la malaltia mental. 
 
–Pel que ha vist, ¿el consum de tòxics és habitual entre els joves? 
–Sí, és diari. Els que he vist a la Central, això no vol dir que tots els joves consumeixin diàriament. Però els que ho fan cada dia, és problemàtic perquè el consum de tòxics no només pot provocar una malaltia psiquiàtrica, sinó que afecta el seu funcionament diari: no van bé a l’escola, tenen problemes de rendiment escolar, s’angoixen i encara consumeixen més. És un cercle viciós! Molts no són conscients que el consum d’haixix o marihuana, que consideren una droga tova o de poc risc, té molts riscos que s’estan descobrint. Poden provocar malalties psiquiàtriques, degeneració en el sistema nerviós central, el funcionament diari és apàtic, desmotivat, i afecta el rendiment i les relacions amb els companys i les famílies.
 
–¿Els consumidors són cada vegada més joves? 
–Sí, n’he vist de 12-13 anys.
 
–¿El consum està associat amb joves que viuen en famílies amb problemes o no té a veure? 
–No necessàriament, però pot estar relacionat. Del consum no hi ha cap jove que n’estigui exempt, tots poden caure-hi.
 
–Quant als casos d’assetjament escolar, ¿els costa explicar-ho? 
–Cada vegada menys, estan més sensibilitzats, perquè cada vegada hi ha més actuacions a nivell escolar. S’entén que és una cosa dolenta, i s’informa. En el bullying l’important és actuar de manera immediata, per reduir-ne les conseqüències.
 
–¿Hi ha un perfil de víctima de ‘bullying’, o qualsevol en pot ser? 
–Qualsevol ho pot ser. Tots els nanos són susceptibles de patir bullying en algun moment de la seva vida, els estudis diuen que un de cada deu estudiants ha patit assetjament en algun moment de la seva vida, i és molt. 
 
–¿Què passa amb els agressors? 
–També s’ha d’intentar tractar les causes que han portat a aquella persona a ser una agressora. Molts agredits després es tornen agressors. Però, des del meu punt de vista, el més important, quan apareix una situació de bullying, és intentar protegir la persona indefensa, que pateix l’assetjament. El primer és que desaparegui la situació, en el menor temps possible.
 
–¿Què els preocupa als joves? ¿Els angoixa la situació econòmica?
–Evidentment, les situacions de desestructuracions familiars són importants, sobretot famílies en què la relació entre el treball i el poder estar per la família no es pot compaginar de manera adequada, i els xavals passen moltes hores sols, sense un acompanyament dels pares. Tot això provoca situacions familiars complexes perquè els nanos necessiten un referent, uns valors per poder-se desenvolupar de manera adequada. ¿I temes què els preocupa? La sexualitat, el tabaquisme, l’alcohol... Normal, són coses que estan descobrint.
 
–Si m’hagués de fer una radiografia del jovent andorrà amb els que he parlat, ¿què em diria? 
–Sap què passa? Que tinc una visió esbiaixada de la situació. Nosaltres veiem persones que tenen una dificultat o un problema psicològic. Però no crec que la situació del jovent andorrà sigui diferent o molt més problemàtica que la d’altres països. Són joves normals que, en alguns casos, tenen certes dificultats psicològiques. Sí que hi ha casos de desestructuració familiar que, de vegades, porten més conflictivitat. 
 
–¿Encara és un tabú anar al psicòleg o al psiquiatra? 
–Hi continua havent una estigmatització. Molts nanos –i adults– no accepten bé la possibilitat de patir una patologia mental, que és tan normal i tan lògica com qualsevol altra patologia. Les malalties psiquiàtriques i psicològiques són les patologies del segle XXI. L’estrès, l’ansietat i la depressió són algunes de les patologies més presents en la societat actual. Amb tot, els psicòlegs, en el 80% dels casos no tracten persones amb una patologia mental greu, parlen amb persones que estan desorientades i necessiten un suport extern. ¿Què és un boig? Jo no sé què vol dir. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT