PUBLICITAT

ADRIÀ LÓPEZ: «Si tens un dubte les mans ho transmeten»

ADRIÀ LÓPEZ: «Si tens un dubte les mans ho transmeten»

Adrià López.
Adrià López.
Amb 28 anys ha viscut el que és treballar a l’esport professional i en l’amateur. Actualment s’encerrega de posar a punt als futbolistes de l’FC Andorra. Abans, va fer-ho amb jugadors top mundial, com són els d’handbol de l’FC Barcelona, el Veszprem i la selecció espanyola. A Hongria les va viure de tots colors.
 
–A una oferta del Barça és molt difícil de renunciar...
–És clar. Estava fent un voluntariat a Guatemala i quan em van trucar vaig venir ràpidament cap a Andorra. Em volíen fer una prova perquè l’equip venia a fer una estada a Encamp. Me la van fer i vaig superar-la, tot i que estava força nerviós. Amb ells vaig estar-hi quatre anys, i em va servir per poder treballar també amb la selecció espanyola d’handbol quan van preparar els Jocs Olímpics de Londres també a Encamp.
 
–I després qui va trucar-lo va ser el Veszprem, un dels clubs punters a Europa i amb un dels majors pressupostos, i que estava entrenat per l’exjugador del Dream Team del Barça Antonio Carlos Ortega...
–Sí, però allí l’experiència va ser complicada. A més del sou em van promotre cotxe, pis, dietes i primes per partits guanyat i títols, i que treballaria amb dos metges, un físio i un massatgista. El primer que em trobo és arribant a un pis buit, sense mobles, i amb un matalàs al terra. No hi havia ni llançols. Imagina’t. Després, per sort, em van canviar de pis.
 
–Quina manera de començar...
–Però això no va ser tot. Al club ningú parlava anglès, i així era difícil comunicar-se. Em vaig trobar que a la físio l’havien fet fora, el massatgista era un exjugador sense formació, i els metges un cardiòleg i un traumatòleg que no treballaven només pel club. Em vaig haver de guanyar la confiança dels jugadors, perquè ells un cop per setmana m’havien d’avaluar. Qualsevol cosa dolenta significava el meu acomiadament. El president és dels que pensa que els diners han d’estar a la pista i no a la resta del club. Per cobrar l’havia d’anar a veure quatre o cinc vegades i al final es treia els diners de la butxaca.
 
–Com era la relació amb els jugadors de la plantilla?
–Per sort molt bona. Els jugadors espanyols em van acollir a la seva família i també vaig tenir molt bona relació amb en László Nagy, que és una institució al seu país. Fins i tot m’acompanyava amb el seu cotxe a fer la compra.
 
–És molt absorvent la feina en un equip de primer nivell mundial?
–La vida de físio d’un equip d’aquest nivell és molt dura. Tens molts pocs dies lliures i si un jugador et necessita has d’estar sempre disponible. No pares mai, perquè a més de les competicions domèstiques et toca fer viatges llarguíssims per Europa.
 
–Esportivament la temporada va anar força bé...
–Vam guanyar la Lliga i la Copa i per primera vegada el club es classificava per a la final four de la Lliga de Campions. Vam perdre a les semifinals amb el Kiel, però la gent estava molt contenta. Es desvivien per aquell club i quan vam tornar ens van rebre com a herois i vam fer una rua pels carrers de la ciutat.
 
–I finalment va decidir tornar a Andorra...
–Sí. Li vaig dir al president que m’havia de fer un contracte i em va dir que no, però m’oferia més diners. Llavord vaig tenir l’oferta de l’FC Andorra i estic molt content de l’experiència. És el millor cos tècnic amb el que he pogut treballar. És una etapa més de la meva formació, i m’han deixat fer la meva.

–Quines diferències hi ha treballant amb esportistes professionals i amateurs?
–La feina és la mateixa, però els amateurs treballen cada dia i no poden dedicar-se el 100% a cuidar-se. Guanyes molt en la part humana perquè un jugador de l’FC Andorra confia molt més en mi que un del Veszprem, que abans consulta cinquanta metges i físios, tot i que jo sóc qui al final el tracta. Ara em sento molt més part de l’equip.
 
–Quins són més llepafils a l’hora de tractar-los?
–Passen moltes mans pel jugador d’elit i aquest sap molt de fisioteràpia perquè s’ha hagut de recuperar molts cops de lesions. Si no fas bé la feina ells ho veuen. Si tens un dubte les mans ho transmeten. L’amateur en aquest sentit és més llepafils. El que has de fer és guanyar-te la confiança de l’esportista, perquè són molt crítics. Quan la tens guanyada ja no la perds.
 
–Tot són vivències...
–He tingut l’oportunitat d’anar a treballar fora d’Andorra i Espanya i m’ha servit per assumir responsabilitats, que et fan espavilar a la vida. I això m’ha servit per obrir la meva pròpia consulta.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT