PUBLICITAT

IO CASINO ARTISTA

IO CASINO: «Era costum regalar un aparell de línia blanca a les dones»

L'artista Io Casino.
L'artista Io Casino.
La pràctica creativa de io Casino ha estat sempre molt lligada a la tecnologia, concretament amb el món del so combinat amb la creació plàstica.
És una artista amb una imaginació molt extensa i transversal que uneix conceptes per crear altres realitats i interessos.

L’interessen les qüestions del gènere i amb el projecte de Laboratori376 (Una altra mirada és possible. Recerca d’estereotips de gènere en l’espai museogràfic andorrà) vol reflexionar sobre aquesta vessant en relació amb els electrodomèstics de les llars. L’exposició de Casino es pot veure al Museu MW de l’Electricitat. / PER ESTEFANIA GRACIA

–En què s’ha inspirat per fer la exposició?
–L’encarreg, la convocatòria, com diu P. B., es tracta d’un Treball de context. Els artistes sortim de l’estudi a pensar en un marc/context determinat, i amb una idea concreta, en aquest cas, La recerca dels estereotips de gènere en l’Àmbit Museístic Andorrà. Organitzat per Laboratori376. He anat de l’ús de l’electricitat al gènere tecno-escepticisme.

–Què ha volgut transmetre amb l’exposició?
–Els estereotips de gènere dels aparells elèctrics.

–De quantes obres es conforma?
–D’una única obra anomenada Pantocrator i Vida. Per una banda, hi ha un gran homenatge a la línia blanca, donat el que simbolitza en l’ús del nostre temps, o més específicament, va simbolitzar a mitjans del segle passat. I per l’altra, una reflexió sobre les línies marró (TV, radio, etc.) i grisa (informàtica, telèfons intel·ligents, i.a., etc.)

–Pot ampliar aquesta reflexió sobre les tres línies?
–L’electricitat alimenta diverses menes d’aparells, aquests es divideixen en grans grups. Els grups comuns no tenen gènere; l’enllumenat i equipaments públics, indústria, comerç, etc., ens serveixen a tots igualment.
Però l’electricitat domèstica té un clar aspecte de gènere, els aparells electrodomèstics es divideixen en dos grans grups: blancs i marrons (dins els marrons també hi ha els grisos).
Els blancs són els que han ajudat a les dones a ser més lliures i tenir més temps. Els estereotips de gènere, inevitablement, lliguen les dones a la línia blanca d’electrodomèstics. A l’antiguitat era de bon gust regalar aquesta mena d’aparells a les dones en dates senyalades. En l’actualitat és estrany trobar un home que no conegui el funcionament d’un electrodomèstic de la línia blanca.
La línia blanca, a més d’afavorir els drets i el temps personal de les dones, s’encarrega dels principals usos d’una llar. Paradoxalment aquesta llibertat els hi permet ser usuàries dels aparells marrons i grisos durant més de temps. La línia marró requereix de reflexió, com la línia grisa. La ficció del nostre oci alimenta la realitat, cal estar molt atents a aquest fet. La línia marró és la més vinculada als estereotips de gènere, presenta a les dones com a objectes, crea mons irreals que generen frustració.
Tot es conceptua des de l’etnocentrisme, el capitalisme i l’hetero-centrisme en el cas dels media. El mòbil, crea addicció digital, control sobre els altres, invasió de la intimitat, banalització de les relacions, bullying, geolocalització, nomofòbia...

–Ha estat fàcil transmetre una mirada de gènere diferent a través de la seva exposició?
–Em va ser molt difícil trobar un estereotip de gènere a l’electricitat, el meu projecte ha patit molts canvis de la primera idea al resultat final. Ha estat molt positiu el procés de treball del Laboratori376, i sobretot el seguiment que hem tingut per part de la comissaria Pilar Bonet, a mi m’ha plantejat dubtes, què m’han obligat a resoldre plans formals que poder eren massa complexos, ara només explico, com diria Duchamp, d’una manera retiniana, potser una obvietat, però és el que volia transmetre.

–Al final, ho ha aconseguit?
–Sí, amb dues grans pintures inacabades.

–Quins materials ha utilitzat per elaborar les obres?
–He emprat una tècnica de pintura acrílica sobre llenç de lli. (2 x 1 + 2 x 2 m).

–Per què ha lligat la seva exposició amb la tecnologia?
–Perquè sense electricitat, no hi hauria tecnologia. També la tecnologia pot ser el medi per conèixer altra mena d’electricitats més ecològiques. A més, la tecnologia també existia a les puntes de les fletxes que feien a la prehistòria amb obsidiana.

–En certa manera, ha volgut fer un símil amb els androides.
–Asimo és un android, crec que ara mateix estem patint dos grans problemes en el marc de la tecnologia: l’abús i ús de poder de les grans corporacions digitals sobre els usuaris. i un buid legal sobre l’avenç de la intel·ligència artificial i el genoma.

–L’exposició també és una manera de reflexionar sobre els electrodomèstics que podem tenir a les nostres cases.
–Els electrodomèstics poden tenir un ús satisfactori vers els gèneres o no. Però és un punt de tensió per saber com funciona una família molt interessant.

–Quin consell donaria a un jove artista?
–Què siguin ells mateixos. Com deia la Lola Flores: «Constància, perseverança i compte amb les travetes». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT