NÚRIA MAS Doctora en economia
NÚRIA MAS «Els sistemes sanitaris s’estan quedant obsolets»
La cinquena conferència del cicle Crèdit Andorrà Global Forum, que va tenir lloc ahir a la tarda, es va dedicar al futur de la sanitat. La ponent va ser Núria Mas, professora ordinària d’Economia a l’IESE Business Schooel i directora acadèmica de l’Encuentro del Sector Sanitario. Mas és doctora en economia per la Universitat de Harvard i llicenciada en econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra, a més d’ocupar la Càtedra Jaime Grego de Gestió Sanitària. La seva investigació se centra en la interacció entre el sector públic i el privat i en l’economia de la salut, amb especial interès per l’organització i la gestió de sistemes sanitaris. La conferència d’ahir va tractar sobre el concepte de la triple fita: millor salut per a la població, millor cura del malalt i menors costos per càpita. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–En què consisteix la ‘triple fita’?
–Els sistemes sanitaris de totes les economies avançades hauran de canviar, perquè hi ha una sèrie de pressions estructurals i encara que l’economia es recuperi no marxaran. De què estem parlant? D’una banda, pressions financeres, que tenen molt a veure amb l’envelliment de la població, i suposa més despesa sanitària; d’altra banda, quan es van crear els sistemes sanitaris abordaven, sobretot, les malalties agudes, però, actualment, entre el 70-80% de la despesa està relacionada amb malalties cròniques i el nostre sistema encara funciona com si el canvi no s’hagués produït i s’està quedant obsolet; i, finalment, la tercera pressió és la gran quantitat de coneixement que generem, de manera que, per estar al dia, un especialista s’hauria de llegir una vintena d’articles al dia. Per tot això, els sistemes sanitaris no poden seguir organitzant-se de la mateixa manera. Les pressions financeres seguiran, i quan vingui una nova crisi o un medicament com el de l’hepatitis C, que requereix una inversió inicial molt gran, potser no hi podrem fer front i hi haurà noves retallades en sanitat.
Què fem per evitar-ho? Una alternativa: la idea de la triple meta. Imaginem que aconseguim la primera fita, la de millor salut per a la població: si la població està més sana, ja no es posa malalta, hi ha menys despesa sanitària i la persona treballa i cotitza. La segona fita és aconseguir sempre la millor atenció sanitària. Si assolim les dues primeres fites podem reduir els costos sanitaris i, per tant, tenim més recursos que podem reinvertir en el sistema de salut.
–Per tenir millor salut, ens hem de cuidar més...
–Sí, sobretot, és la prevenció. Per a les malalties cròniques, que suposen entre el 70-80% de la despesa, l’OMS ha identificat quatre factors de risc: la mala dieta, la manca d’exercici, el tabac i l’estrès. També té molt a veure amb l’educació.
–Segona fita: la millor atenció. No és l’objectiu de tots els centres d’atenció a la salut?
–Sí, d’acord, però tenim un estudi de l’OCDE que va revelar que els hospitals d’alguns països d’Europa, si complissin set criteris que aplica el millor centre sanitari, aconseguirien un estalvi de costos entre el 20-30%. Podem millorar utilitzant millor els recursos que tenim.
–I gràcies a tot això, l’última fita: menys despesa.
–Exacte, quan hem aconseguit les dues primeres fites, i no a l’inrevés, reduïm la despesa. Tenim moltes evidències de pilots que s’han fet que ens indiquen que quan fem les coses bé aconseguim baixar la despesa. El missatge clau, per assolir la triple meta, és que hem de parlar més de salut i menys de metges per pacient, de llits per habitant, etcètera.
–El sistema sanitari andorrà és de copagament. És un bon sistema? Encaixa amb l’objectiu de la triple fita, o no té res a veure que sigui un sistema públic o privat?
–Això és clau. Fixi’s que no he parlat en cap moment de salut pública i privada. El més important de l’enfocament és que hem d’utilitzar els recursos per a la salut de la millor manera possible, és a dir, aconseguint la millor salut per a la població, i això no té a veure si el proveïdor és públic o privat. L’important és mesurar les coses, saber què funciona i què no, comparar-nos...
–El copagament és un bon model?
–A l’IESE n’hem fet un estudi, i a Europa hi ha molts sistemes de copagament. La qüestió és com es fa, perquè el pacient és molt més conscient de la despesa, i si el copagament és molt alt pot desincentivar que el pacient busqui una atenció que necessita. Si el copagament és adequat no perjudica la salut: per exemple, es pot suprimir per a la gent amb pocs recursos. El copagament no és bo ni dolent per si, depèn de com s’organitza.