Crèdit Andorrà organitza una nova sessió de Radical is normal, amb Alfons Cornella, president d’Infonomia, empresa de serveis de consultoria en el camp de la innovació. L’acte té lloc a les set de la tarda al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Radical is normal presenta deu idees que conviden a pensar de manera trencadora i diferent i que permeten als directius i professionals de les empreses estar preparats pels canvis i la renovació dels plantejaments empresarials. / Per ESTHER JOVER MARTIN

 

–Malament no fan res, però estem en un moment en què les tecnologies i els mercats canvien de forma molt més ràpida que abans. Abans el mercat no era global i ara ho és. La raó per la qual tu has d’innovar és perquè el teu entorn canvia, i potser el teu producte és sostenible, però també pot passar que, de cop i volta, no tingui sentit. Un exemple extrem: abans tothom volia tenir un cotxe i ara no, hi ha molts joves que es plantegen utilitzar un vehicle, però no posseir-lo, i si ets un fabricant d’automòbils hauràs de començar a pensar com els vendràs i llogaràs. Abans eres un taxista, però ara pareix Uber i canvia el teu model. I ara la gent té menys diners. Tu no vols canviar, és l’entorn que t’hi obliga.

 

–Ets menys competitiu. Per una banda, perds oportunitats perquè no t’adaptes, i per l’altra banda, si no canvies potser arribarà un moment en què el teu producte no serà competitiu, no interessarà.

 

–A veure, tinc relativament poc coneixement de la realitat andorrana, però el que em sembla, a tot arreu, és que al final necessites emprenedors, exactament, la combinació d’emprenedors i empresaris. Necessites els emprenedors, gent que sàpiga desenvolupar noves idees, i els empresaris, gent que sàpiga convertir les idees en negocis estables. El que és més interessant per a Andorra, i a tot arreu, és que sàpiga construir un sistema de relacions entre emprenedors i empresaris. Potser el problema d’Andorra és que durant unes dècades ha tingut un model que li ha anat molt bé, però ara haurà de canviar cap a un nou model, i no serà fàcil perquè l’èxit és addictiu: per què canviar si ens va bé? Doncs perquè les condicions són unes altres. 

 

–Però no només econòmicament, sinó també des d’un punt de vista de mercat. T’interessa algú que tingui mercat, no diners. Una cosa és l’inversor, l’altra és l’empresari que sap convertir una idea en un producte que interessi al mercat. A Andorra teniu molts bons empresaris i encara necessiteu emprenedors, gent capaç de crear la nova onada de valor econòmic, quins nous productes i serveis voleu llençar al món per ser competitius, conceptes que no són productes físics, i això requereix idees noves i gent que té coneixements de com estructurar-ho al mercat.

 

–Però tampoc n’hi ha a Luxemburg! Hi ha països petits que no necessiten una indústria, sinó treure partit dels seus recursos. Qualsevol lloc ho pot fer, però s’ha de fer de manera renovada. No pots pensar que el que ja tens serà permanent durant tota la vida. Les coses s’esgoten, els cicles de vida són curts, i el que abans funcionava molt de temps ara no.

 

–Es tracta d’un journey del que està passant pel món. Durant dues hores expliquem coses noves, és un panorama d’idees d’arreu.

 

–A tot el món hi ha un interès creixent i noves metodologies i tecnologies per treure millor partit dels recursos, que són limitats i en les pròximes dècades serà molt important ser més eficient en la seva gestió.

 

–Les empreses s’organitzen igual des de fa un segle, amb estructures jeràrquiques, departaments delimitats i funcions molt concretes, i hi ha models nous en què es dóna molta més autonomia a les persones. 

 

–Moltes vegades ens queixem que no tenim coses, però li hem de donar la volta, i el que veiem com una restricció, pot ser un actiu. Per exemple, Twitter té 140 caràcters, i aquesta limitació és el que el fa atractiu.

 

–Avui en dia estem avançant en el coneixement de com fer interaccionar el cervell amb l’exterior a través d’algun tipus de dispositiu.

 

–Com està evolucionant el negoci 3D i veure els productes des d’una perspectiva tridimensional, per exemple, mostrar a un client el producte a través d’internet des d’una perspectiva en 3D.

 

–Per exemple, tecnologies noves en temes d’energia o de salut. Hi ha coses que et semblen elementals però tenen un potencial enorme.

 

–Una ciutat és un mercat per a persones inquietes. El que fa que una ciutat funcioni és que tingui moltes petites empreses intel·ligents, no grans empreses burocràtiques, sinó gent, activa inquieta i que es mogui pel món. Andorra podria ser una fantàstica ciutat si estimula el desenvolupament de petites iniciatives amb gran inquietud.

 

–Parlaré de com està canviant el món del comerç.

 

–Sobre el consum col·laboratiu, concretament, com les persones estan creant una economia basada en les relacions entre elles.

 

–La tecnologia que està darrere de les monedes digitals, les bitcoins, un paradigma totalment diferent de com enregistrar les transaccions entre persones que em sembla que serà revolucionari i que tindrà un impacte tan gran com ha tingut internet. Com aconseguirem tenir una mena de Google de totes les interaccions, un instrument que ens permeti registrar totes les transaccions que es fan al planeta. 

 

–Però hi ha molts comerços que venen molt per internet! Si hi ha un endarreriment, què fem per accelerar. El comerç electrònic és una realitat, i d’això també en parlaré. Per exemple, no s’ha de veure Amazon com un competidor sinó, com una infraestructura que et permet arribar a tot el món.

 

–La legislació té un paper molt important. Ara la Unió Europea està demanant als Estats que no posin impediments a Uber i Airbnb. Moltes regulacions nacionals han de seguir les directives europees. El futur va molt de plataformes, no de mercats tancats, com Amazon.