Lucía Escolar, dissenyadora gràfica i professora, va decidir allunyar-se de la ciutat –juntament amb el seu company Guillem– per centrar-se en una vida més ecològica i allunyada de l’ambient cosmopolita. Ambdós van decidir formar Ecogall, una empresa que s’encarrega de la cria en llibertat de pollastres i de la seva posterior venda. Així, en els prats de muntanya d’Ansovell, els emprenedors tenen cura de centenars d’aquest animals que després distribueixen arreu del Pirineu i el Principat. / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–Van ser les ganes de fugir de la ciutat i intentar viure en la muntanya. La meva parella, en Guillem, ja vivia abans a Ansovell, i donant voltes de com podíem prendre aquesta vida de muntanya d’una manera sostenible, se’ns va ocórrer formar Ecogall i ens vam posar mans a l’obra, d’això ja fa dos anys i mig. Però la veritat és que sempre hem tingut contacte amb la natura d’una manera o altra.

 

–Bé, també demanem subvencions, ara n’hem demanat una per poder fer guatlla ecològica, perquè ens volem posar en aquest món, però és molt difícil rebre ajudes . També començarem a fer unes cases rurals al poble d’Ansovell i volem que estigui tot integrat en aquesta filosofia de viure a la muntanya, però és cert que l’estat et posa molts problemes a l’hora de voler fer coses ecològiques. 

 

–L’Estat està a anys llum dels altres països que sí aposten més per una vida ecològica i sostenible. Com passa també amb les energies renovables vers el petroli o les altres energies. Però Espanya té molta ramaderia i agricultura, és una gran potència en aquest sentit i potser no s’aprofita o no s’hi donen les facilitats que s’hi haurien de donar. 

S’afavoreix més altres aspectes, si intentes anar en aquest camí ecològic sembla que l’Estat et posa més traves. 

 

–Està començant a tenir-ne consciència, va en augment. Però de moment, és una cosa molt petita. I en comparació amb altres països encara queda molt per fer. 

 

–Sí, al final és la societat qui decideix quin tipus de país vol. I només cal mirar la quantitat de problemes que tenim en diferents àmbits. I fins que s’arribi a abordar tot el tema ecològic, queda molt. Sembla que de moment no compensa intentar fomentar aquest sector. 
 

A Europa, molts països han començat a prohibir els aliments transgènics i sembla que aquí no hi ha intenció. Crec que la societat també hauria de pressionar més a l’Estat perquè s’encamini cap a aquest model més sostenible i ecològic i prengui consciència de totes els avantatges que pot tenir. 

 

–Totalment, la finalitat bàsica de crear una empresa com aquesta era poder canviar el nostre estil de vida i allunyar-nos el màxim possible de la ciutat. És una manera de reivindicar una altra vegada la vida rural. Perquè les macrociutats s’estan desbordant i el camp s’està abandonant. 

 

–En ocasions trobes a faltar coses puntuals. Per exemple, als pobles petits no se’ns donen tantes facilitats com a les grans ciutats, perquè som els últims de la llista. Si hi ha problemes de neu a l’hivern, som dels últims pobles on se’ns ve a treure la neu, si es ve. També fa poc vam aconseguir que ens pugessin les escombraries al poble, són petites coses que es podrien solucionar amb més consciència. 

 

–Fiquem els pollets quan tenen un o dos anys en uns prats força grans, on tenen molt espai per córrer i viure en llibertat. També tenen un parell de galliners per si volen dormir-hi o resguardar-s’hi, i tenen un compliment de pinso totalment ecològic. Allà hi estan durant tres mesos i després ja es poden vendre. Ara estem intentant arribar als 500 pollastres al mes i lluitant per poder anar augmentant. 

 

–N’hi ha moltes, però sobretot, la salut. Els pollastres criats en granja de forma massiva no tenen ni un centímetre d’espai, els donen hormones, medicines, vacunes... I tot això repercuteix en la teva salut quan te’ls menges. Tot i que criar-los en llibertat dóna més feina, és molt més saludable, per als galls i per a les persones que se’ls mengen. També es nota molt en el sabor, no hi ha punt de comparació, el pollastre ecològic és molt més gustós.