El duet composat per Isabelle Laudenbach i Isabelle Vinardell arriben de nou a Andorra amb el tradicional Concert Jardins de Casa de la Vall que se celebrarà demà a les 22.00 hores. Les artistes estaran acompanyades pel quartet de corda de l’ONCA i segons Laudenbach, serà una actuació emmarcada en un ambient íntim però alhora molt dinàmic. / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–Sí, el concert es composa d’un repertori que ja vam començar a muntar fa un any, vam presentar-ne una part el passat any i ara tornem amb les actuacions ampliades. El fet de ser un duo i un quartet de corda permet oferir un gran ventall de cançons i amb temàtiques molt diferents. Per exemple, hi haurà un tango, una cançó brasilera i alguna italiana. 

També combinarem cançons de creació pròpia amb altres que ja existents i que ens han agradat o ens entusiasma interpretar-les, es combinarà una mica les dues coses. 

 

–Amb aquesta combinació es crea  un concert molt especial. Quan anem a duo es conforma un concert molt intimista, però les cordes i afegeixen una mica més de força. Per tant, som sis a l’escenari i continua sent un ambient molt íntim combinat amb la dinàmica i canvis que proporciona el quartet.

 

–No és una música per ballar. Tot i això, és un repertori que pot arribar a tothom. Tenim un públic molt extens i crec que pot arribar a una franja d’edat molt àmplia, des dels més petits als més grans. 

 

–Ens vam conèixer fa un parell d’anys i vam començar a treballar en conjunt ara ja fa un any i mig. Vam presentar el nostre primer concert, i en vista de la bona harmonia i compenetració que teníem, vam decidir seguir endavant. Des d’aleshores, estem fent temes propis, i a la tardor sortirà a la llum un dics que estem gravant d’una manera una mica diferent. 

 

–Estem gravant els nostres temes en llocs externs a un estudi, cada tema el gravem en un indret diferent. Per exemple, hem gravat una cançó a les Coves del Salnitre, a Collbató. Un altra a les Muntanyes de Montserrat i també un par de temes a l’antiga fàbrica de Premiar de Mar. Intentem crear una història diferent gravant el disc d’aquesta manera. 

 

–El públic d’aquí és molt agraït. També és cert que la darrera vegada que vam venir a actuar va ploure tant que no hi va haver una assistència massa notable, tot i això, encara va venir força gent i pensem que en van sortir molt contents. 

 

–L’any passat vam actuar amb el mateix quartet. Com he comentat, va ploure molt, i vam haver de fer-lo al vestíbul del Consell General, però va ser un dia molt maco i ens va agradar molt tocar allà. És un encant tocar amb el quartet, és tot un luxe i tota una experiència. Jo crec que tots els músics haurien de tenir aquesta experiència de tocar amb un quartet de corda. Per tant, esperem poder repetir sempre que sigui possible. 

 

–Jo tocava el piano de petita. Ja amb cinc anys vaig començar les classes. Tot i això, vaig dedicar-me al món de la música força tard. Vaig deixar el piano amb 15 anys i vaig començar a tocar la guitarra. Llavors vaig fer un curs de guitarra flamenca amb la meva mare i em vaig enamorar d’aquesta música. 

Vaig fer una altra carrera. I quan vaig acabar-la vaig decidir que era el moment de seguir-me formant en la música per arribar a tocar bé. Així que hem vaig mudar-me a Barcelona i vaig començar a dedicar-m’hi. 

 

–Jo compagino les actuacions amb la docència musical, soc professora de guitarra. La veritat és que no és fàcil viure només fent concerts i actuacions, crec que hi ha poca gent que ho aconsegueix. No és un camp molt estable, perquè és difícil tenir una previsió a llarg termini dels concerts que et poden anar sortint. 
 

La veritat és que el sistema musical a Espanya és força escàs, bàsicament, no hi ha sistema. La majoria dels músics han de buscar altres alternatives, com en el meu cas, exercir la docència. Aquesta situació és força diferent en altres països. 

 

–Per exemple, a França. Allà ser músic és un treball força reconegut. Està molt ben valorat, ja no com a professor de música, sinó com a propi músic. 

 

–S’ha de tenir molta paciència, tant a nivell de l’estudi com en saber-se col·locar en el món de la música. Cal tenir paciència perquè les coses succeeixen poc a poc. Paciència i perseverança. També s’ha de tenir una mica d’art.