LLUÍS HILLAIRE CV Andorra
LLUÍS HILLAIRE: «A Andorra hauríem d’apostar pel vòlei platja»
Més de mig segle d’edat, va arribar al Club Vòlei Andorra el 1988 i encara hi és, ressuscitant una entitat que fa gairebé dos anys es va quedar sense el primer equip, al qual ell mateix entrenava i que militava a la Superlliga. Lluís Hillaire, ànima mater, i la seva mà dreta, Daniel Mininel Pequenho, treballen per tornar al CVA al lloc que li pertoca: elit del vòlei espanyol.
–Com està la salut del club?
–Des de la dissolució del sènior hem treballat en un projecte per intentar arribar a tot arreu del país i fer créixer la base. Hem entrat els col·legis, hem aprofundit en primària i tenim unes quantes categories funcionant. Estem molt orgullosos perquè hem passat de tenir entre deu i dotze cadets i juvenils a 140 nens d’entre 7 i 18 anys.
–Aquesta gran notícia compensa deixar de tenir un equip a la Superlliga?
–No creguis. És cert que s’estan veient els fruits d’aquesta feina però el projecte amb la base l’hauríem executat també si tinguéssim primer equip i crec que fins i tot hauríem millorat aquesta xifra perquè tens un equip a Superlliga de mirall que fa atraure més l’atenció dels nens.
–Vagis a l’hora que vagis al Parc Central mentre hi hagi llum del dia, trobes algú jugant a vòlei. Tampoc descansen, a l’estiu?
–L’important és la feina del dia a dia. I intentem arribar a tothom, donar-ho mastegatperquè ningú pogui dir que no té l’oportunitat de jugar al vòlei. Així que a l’estiu toca promocionar la modalitat de platja. Tenim Geni da Silva i Xavi Folguera jugant el campionat d’Espanya, estem promocionant equips sub-21, sub-19 i sub-17 al Català, tenim l’escola i mantenim els tornejos d’estiu que fem al Parc Central i els dimarts també fem un entrenament, per a tot el que vulgui. Tenim un grup de més de 20 persones, està funcionant molt bé. Aquest, per cert, és amb il·luminació artificial, així que a les nits també trobaràs algú jugant-hi.
–S’està apostant per instaurar una estructura del vòlei platja?
–Jo el futur el veig en aquesta modalitat, més que el de pista. Per això dediquem tants esforços. Al final no sé ni quantes hores hi dedico al dia, però ja estic acostumat i de fet, m’agrada. Necessites menys gent, menys mitjans, la representació internacional és més assequible i podem tenir-ne més presència. Per què no a l’elit? Folguera i Salvador van ser cinquens a les Bermudes en un Mundial sub-19.
–En tot cas, s’apropa la reaparició del CV Andorra sènior?
–A partir del setembre tindrem dos juvenils que passen a sèniors i l’any que ve ja tindrem un grup d’uns sis o set ja podrem buscar recursos per formar un equip.
–La feina d’ara amb la base garanteix solidesa en el futur?
–Sense dubte. Abans no podíem perquè tots els recursos eren per al sènior però ara és la base el focus d’atenció i això donarà fortalesa al club en uns anys.