PUBLICITAT

MERITXELL RABASSA Acròbata

MERITXELL RABASSA «Quan t’alliberes de la por, pots estimar»

Meritxell Rabassa durant una actuació.
Meritxell Rabassa durant una actuació.
L’acròbata Meritxell Rabassa, juntament amb Laura Muñoz, representaran aquesta nit –després de l’actuació The Flamingos– l’espectacle Límits a la Nit sense Paraules a la Massana. A través del seu número de circ contemporani amb diversos elements aeris, les dues acròbates transmetran la necessitat de sortir de l’opressió i gaudir de llibertat. / Per LÍDIA RAVENTÓS
 
–Expliqui’ns el número que interpretaran avui.
–És un número de circ contemporani on barregem diferents disciplines, treballem amb corda, amb reixa i fem terra també. És un espectacle que també barreja teatre amb el circ i darrera de tot això també hi ha un missatge, un fil conductor, una història que s’explica a través del cos. Es tracta de crear-te un personatge i fer circ des d’aquell personatge. No és només la tècnica pura i dura, sinó que s’explica quelcom més. És la figura d’acrobàcia més una emoció. Veus si el personatge està trist, si està content...
 
–Quin és aquest missatge?
–En aquest cas parlem dels límits de les persones, dels que ens posen i dels que ens posem nosaltres mateixos. Parlem també de com gestionar les emocions. 
 
–A la presentació del seu espectacle hi ha una frase molt bonica que diu ‘Ser lliure és poder estimar’. Entenc que va lligada amb el seu missatge.
–Sí. Ve a dir que quan t’alliberes de la por, de tots els límits que et poses, pots estimar. Pots existir tu mateix, tal com ets, sense màscares, sense pressions. Aleshores ets lliure per poder estimar. Del contrari no pots perquè parles des de la por, des de la màscara, el que esperen de tu. En definitiva, l’espectacle parla de les relacions humanes. 

–Quantes hores dediquen a preparar un número com el que fareu avui?
–Moltes. De fetes, aquesta és la feina de tot un any. Han sortit molts números petits d’aquest espectacle d’uns deu minuts, que és el que normalment demanen. Després, amb tots aquests números hem trobat un fil conductor i hem creat aquests personatges. Ara, el nou espectacle que farem avui dura 30 minuts. 
 
–És complicat guanyar-se la vida exclusivament amb l’acrobàcia?
–Molt. De fet són pocs els que aconsegueixen viure d’això tot l’any. I és una feina i moltes hores d’entrenament. Quan ho fas ho consideres una feina però des de fora és difícil que ho valorin. Jo personalment ho combino fent de professora de teatre a la Llacuna i a l’estiu, com que no hi ha classes, tinc més temps per dedicar-me als números d’acrobàcia. Però a l’hivern no hi ha gairebé feina d’acròbata i és complicat. Costa molt però potser la idea no és pretendre de viure d’això tot l’any sinó gaudir del que fas i si en algun moment et donen una oportunitat, aprofitar-la, viure-la i fer gaudir també a la gent. 
 
–Creu que compartir escenari amb una altra professional és més complicat que actuar sol?
–Depèn! [Riu]. Ara, amb la Laura, la meva companya, és un plaer treballar. Però sí que és veritat que hi ha més feina d’entendre’s, de comunicar-se. També tenim la limitació de l’espai. És complicat trobar un espai per poder entrenar a Andorra, sovint hem de baixar a Barcelona. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT