PUBLICITAT

MONTSERRAT CLOP Mestra

MONTSERRAT CLOP: «Cal obrir bé els ulls i escoltar als més petits»

La graduada en Educació Primària i Infantil, Montserrat Clop.
La graduada en Educació Primària i Infantil, Montserrat Clop.
Montserrat Clop ha nascut al Principat, i com molts joves d’avui dia, ha de marxar a l’estranger per completar la seva formació i tenir més oportunitats. Després de finalitzar els estudis, la graduada en Educació Primària i Infantil empren una nova aventura als Estats Units que l’ajudarà a complir la seva meta: ser docent. / Per ESTEFANIA GRACIA
 
–Per què va decidir ser docent?
–Em cridava l’atenció l’àmbit social i educatiu, a més, ja havia treballat amb infants prèviament als estudis i la veritat és que em va agradar. Precisament, treballant amb els nens em van sorgir inquietuds i ganes de saber respecte el desenvolupament dels infants en l’àmbit educatiu, i a partir d’aquí, vaig decidir que la millor manera de resoldre aquests dubtes i saber-ne més passava per estudiar magisteri. 
 
–Els estudis han estat com es pensava?
–Ha estat molt més del que em pensava, perquè també m’he format com a persona. He descobert com de gran i complex és el món dels infants i com aquests viuen el seu dia a dia. A més, la carrera m’ha fet veure que no només aprenen els infants, sinó que és necessari obrir bé els ulls i escoltar als més petits, ja que els adults podem aprendre molt d’ells.
 
–Ha fet pràctiques com a mestra, amb què es queda? 
–He fet pràctiques en escoles molt diferents. I el que més m’ha agradat és poder veure la cara d’un infant quan descobreix una cosa nova o finalment aprèn a fer allò que més li costa, la seva cara de satisfacció és impressionant. Els infants són molt agraïts, i sovint, l’únic que necessiten és tenir algú al seu costat que els acompanyi. 
 
–Ha finalitzat els estudis i ara marxa a l’estranger, per què?
–Marxo als Estats Units, en concret, a una ciutat de l’Estat de Minnesota. Des de la universitat hem va sorgir l’oportunitat d’anar a treballar com a auxiliar de conversa en una escola d’immersió lingüística. 
 
En aquell moment, vaig mirar les oportunitats que tenia aquí i les oportunitats que tindria una vegada hagués anat allà, així que vaig decidir emprendre aquesta aventura. Aquí les coses són complicades, entrar a treballar en una escola és molt difícil, i cada cop et demanen més formació i un bon nivell de llengua anglesa.
 
–Què espera d’aquesta experiència?
–Crec que el fet d’estar en un país on el sistema educatiu és complentament diferent al nostre em permetrà veure allò que el fa diferent i observar que té de bo i de dolent. 
 
–Com valora el sistema educatiu espanyol?
–No és el millor que podríem tenir, crec que ens queda molt per fer i canviar. Un dels problemes que hi ha és que cada canvi de govern significa un canvi de llei educativa, no tenim una estabilitat. A més, ens trobem amb lleis educatives que les han elaborat persones que han tingut poc o cap contacte amb infants en l’àmbit escolar. Aquestes haurien d’estar elaborades pels òrgans educatius, ja que són els que les aplicaran i podran observar quines millores són necessàries. 

–I el sistema andorrà?
–El fet de conviure amb diferents sistemes educatius i crear-ne un de propi és molt complicat. Valoro molt positivament el fet que en l’educació maternal i en la primera ensenyança hi hagi dos mestres a l’aula, ja que aquest factor afavoreix l’atenció de l’alumnat. A més, el fet de treballar de manera vehicular i progressivament les diferents llengües afavoreix el seu aprenentatge. 
 
–Cap a on creu que hauria d’evolucionar el sistema educatiu? 
–Hauria d’evolucionar cap a una escola inclusiva, integradora i democràtica. Un sistema on es tingués més en compte el progrés dels alumnes a l’hora de fer les avaluacions finals i no tant el resultat final. On els treballs teòrics deixessin lloc als treballs pràctics i experimentals, per tal de crear noves motivacions i que els infants puguin aprendre des de la seva pròpia experiència. 
 
–Quin diria que és el país amb un millor sistema educatiu?
–Finlàndia. Ha creat un sistema educatiu de qualitat i gratuït. Els mestres són respectats, és una professió molt ben considerada i es preocupen perquè continuï sent així. A més, generalment els docents tenen els alumnes des dels set fins als 12 anys, això ajuda a veure el desenvolupament de l’infant i personalitzar la seva educació. 
 
–En un futur, on espera poder exercir com a docent?
–Espero tornar dels Estats Units i establir-me a Espanya o Andorra, ja que tinc la família i els amics aquí. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT