Montserrat Clop ha nascut al Principat, i com molts joves d’avui dia, ha de marxar a l’estranger per completar la seva formació i tenir més oportunitats. Després de finalitzar els estudis, la graduada en Educació Primària i Infantil empren una nova aventura als Estats Units que l’ajudarà a complir la seva meta: ser docent. / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–Em cridava l’atenció l’àmbit social i educatiu, a més, ja havia treballat amb infants prèviament als estudis i la veritat és que em va agradar. Precisament, treballant amb els nens em van sorgir inquietuds i ganes de saber respecte el desenvolupament dels infants en l’àmbit educatiu, i a partir d’aquí, vaig decidir que la millor manera de resoldre aquests dubtes i saber-ne més passava per estudiar magisteri. 

 

–Ha estat molt més del que em pensava, perquè també m’he format com a persona. He descobert com de gran i complex és el món dels infants i com aquests viuen el seu dia a dia. A més, la carrera m’ha fet veure que no només aprenen els infants, sinó que és necessari obrir bé els ulls i escoltar als més petits, ja que els adults podem aprendre molt d’ells.

 

–He fet pràctiques en escoles molt diferents. I el que més m’ha agradat és poder veure la cara d’un infant quan descobreix una cosa nova o finalment aprèn a fer allò que més li costa, la seva cara de satisfacció és impressionant. Els infants són molt agraïts, i sovint, l’únic que necessiten és tenir algú al seu costat que els acompanyi. 

 

–Marxo als Estats Units, en concret, a una ciutat de l’Estat de Minnesota. Des de la universitat hem va sorgir l’oportunitat d’anar a treballar com a auxiliar de conversa en una escola d’immersió lingüística. 
 

En aquell moment, vaig mirar les oportunitats que tenia aquí i les oportunitats que tindria una vegada hagués anat allà, així que vaig decidir emprendre aquesta aventura. Aquí les coses són complicades, entrar a treballar en una escola és molt difícil, i cada cop et demanen més formació i un bon nivell de llengua anglesa.

 

–Crec que el fet d’estar en un país on el sistema educatiu és complentament diferent al nostre em permetrà veure allò que el fa diferent i observar que té de bo i de dolent. 

 

–No és el millor que podríem tenir, crec que ens queda molt per fer i canviar. Un dels problemes que hi ha és que cada canvi de govern significa un canvi de llei educativa, no tenim una estabilitat. A més, ens trobem amb lleis educatives que les han elaborat persones que han tingut poc o cap contacte amb infants en l’àmbit escolar. Aquestes haurien d’estar elaborades pels òrgans educatius, ja que són els que les aplicaran i podran observar quines millores són necessàries. 

–El fet de conviure amb diferents sistemes educatius i crear-ne un de propi és molt complicat. Valoro molt positivament el fet que en l’educació maternal i en la primera ensenyança hi hagi dos mestres a l’aula, ja que aquest factor afavoreix l’atenció de l’alumnat. A més, el fet de treballar de manera vehicular i progressivament les diferents llengües afavoreix el seu aprenentatge. 

 

–Hauria d’evolucionar cap a una escola inclusiva, integradora i democràtica. Un sistema on es tingués més en compte el progrés dels alumnes a l’hora de fer les avaluacions finals i no tant el resultat final. On els treballs teòrics deixessin lloc als treballs pràctics i experimentals, per tal de crear noves motivacions i que els infants puguin aprendre des de la seva pròpia experiència. 

 

–Finlàndia. Ha creat un sistema educatiu de qualitat i gratuït. Els mestres són respectats, és una professió molt ben considerada i es preocupen perquè continuï sent així. A més, generalment els docents tenen els alumnes des dels set fins als 12 anys, això ajuda a veure el desenvolupament de l’infant i personalitzar la seva educació. 

 

–Espero tornar dels Estats Units i establir-me a Espanya o Andorra, ja que tinc la família i els amics aquí.