CABINHO Jugador de futbol sala
CABINHO: «Amb 60 anys tindré la mateixa manera de definir»
PER IVÁN MOURE
Nascut a Sao Paulo el 9 de setembre de 1974, Diogenes Lino Baptista, conegut per tots nosaltres com Cabinho, porta 17 anys al servei del futbol sala andorrà. El va fitxar Carles Riba l’any 2000 per a l’FC Andorra i –tret de dos anys al Sícoris de Lleida (2001) i Ràcing Sant Carles d’Alacant (2007)– s’hi va estar fins el 2013, que va fitxar per l’FC Encamp.
Nascut a Sao Paulo el 9 de setembre de 1974, Diogenes Lino Baptista, conegut per tots nosaltres com Cabinho, porta 17 anys al servei del futbol sala andorrà. El va fitxar Carles Riba l’any 2000 per a l’FC Andorra i –tret de dos anys al Sícoris de Lleida (2001) i Ràcing Sant Carles d’Alacant (2007)– s’hi va estar fins el 2013, que va fitxar per l’FC Encamp.
–Després de tants anys a Andorra, quin és el partit més important que ha disputat?
–Crec que amb el partit d’ascens a Honor que vam guanyar contra las Rozas, el meu primer any al Principat. En el seu moment no li vaig donar la importància que realment té, després de tot el que he viscut. Perquè amb l’FC Andorra també he viscut un ascens a Plata, amb el Sant Carles vaig quedar campió de Segona i amb l’Encamp tinc quatre Lligues, 4 Supercopes i 3 Canuts. He viscut molts moments bonics, però cap com aquell.
–Els títols de màxim golejador els té controlats?
–No gaire. Ho he estat una o dues vegades amb l’Encamp. Aquest any se m’ha escapat perquè he estat lesionat i m’he perdut gairebé 30 partits. Tot i així he marcat 29 gols en 12 partits, en coeficient sí he acabat líder.
–Sabria dir-me quants gols ha marcat en la seva carrera?
–Ufffff, impossible! Més de 500 segur, per no dir més de 1.000. A una mitja de més de 30 gols per temporada.
–38 anys i continua sent temible dins de l’àrea. A la Futsal Cup no ha fallat al teu idil·li amb el gol i ha marcat contra el Tel Aviv. És potser l’últim gol de la seva carrera?
–Nooo, encara queda Cabinho per una estona! No penso en la retirada, continuaré jugant amb l’Encamp segur, almenys la pròxima temporada.
–Li han dit que és vostè com Romario, que no necessitava un gran físic per fer gols?
–Alguna vegada sí. La veritat és que els anys passen i físicament és difícil mantenir-se, per tant has de reinventar-te i fer servir altres qualitats com la intel·ligència o l’experiència, però jo em veig amb el mateix olfacte golejador de sempre. El primer que faig quan escalfo abans d’un partit és mirar el porter rival... Tindré 60 anys i la meva manera de definir serà la mateixa.
–Amb la selecció nacional ha marcat 16 gols en 33 partits. Continuarà millorant aquests números?
–Si el seleccionador vol, encantat. Mentre segueixi jugant pot comptar amb mi sempre que vulgui.
–Serà entrenador quan pengi les bambes?
–Sí que m’agradaria, si pot ser a Andorra. Tampoc descarto que acabi fent com Moisés, que va ser jugador i entrenador durant molts anys, però de moment no tinc més que alguns cursets de fa anys, no m’he tret cap títol.
–Com a brasiler que és, què tal veu l’organització dels Jocs Olímpics de Río?
–Hi algunes errades però en general crec que està anant tot força bé. M’han impressionat sobretot les instal·lacions noves, són espectaculars.
–I a nivell esportiu què l’ha agradat més?
–Usain Bolt. És espectacular, irrepetible. Però el que més m’ha agradat no ha passat encara: la medalla d’or en futbol, que és el que esperem tots els brasilers.