PUBLICITAT

XAVIER VILASETRÚ President de la Federació Andorrana de Rugbi

XAVIER VILASETRÚ: «Una sola candidatura demostra que hi ha unió»

Xavier Vilasetrú, president de la FAR.
Xavier Vilasetrú, president de la FAR.
PER IVÁN MOURE

El president de la Federació Andorrana de Rugbi (FAR) continua quatre anys més al capdavant. Xavier Vilasetrú va decidir canviar el camp pels despatxos l’any 2010 i torna a ser l’aposta de la família andorrana de l’oval fins el 2020.
 
–Què l’ha mogut a tornar a presentar-se a la presidència?
–Tenim projectes engegats que no estan acabats. Ja podem dir que hem deixat enrere l’època de crisi econòmica, a la qual vam patir una gran reducció dels ingressos i ens va obligar a treballar sense descans. Però ja estem molt millor i vull acabar tots els projectes que em vaig proposar posar en marxa, tot i que sóc realista perquè sempre hi ha coses noves a fer
 
–Que no es presentés cap altra candidatura és una clara prova de que la gent està satisfeta del rumb que té el rugbi andorrà?
–Crec que això indica unió. Si hi hagués una segona llista m’hauria preocupat, l’hauria assumit com un problema d’unitat. Som pocs i hem de fer les coses junts.
 
–En què ha canviat la FAR des de la seva entrada a la presidència?
–Diverses coses. Em quedo potser amb l’Escola, el futur, que ha multiplicat el número de nens en els darrers anys. També el tenir l’Estadi Nacional. Totes les parts hem posat molt per poder gaudir d’aquesta nova instal·lació. Han valgut la pena les mil-i-una reunions i gestions fetes per fer aquest projecte possible. Continuem tenint el nostre espai, que és indispensable créixer a nivell esportiu. 
I a nivell general, el fet que el rugbi sigui olímpic a partir del 2020. Això ens obre nous horitzons. Per a Andorra és molt d’hora parlar d’anar-hi però està clar que l’objectiu sempre ha d’estar, per llunyà que sigui.
 
–Troba a faltar jugar?
–Sí trobo a faltar jugar, i ser jove també... Tampoc tinc la forma física, i sé que és questió de posar-se però ara tinc altres tasques que requereixen el màxim d’atenció. Vaig estar dos anys compaginant ser jugador i president i arriba un punt que s’han de separar les tasques, tot i que també reconec que llavors em preocupava prendre decisions esportives, però la realitat no ha estat així. Els jugadors sempre han respectat les decisions i ha estat fàcil conviure amb la doble tasca que tenia.
 
–A nivell de comptes quadren els números?
–A 30 de juny teníem un dèficit de 27.800 euros però tenim un superàvit de l’any passat de 30.000 i a més hem de cobrar una subvenció de Rugbi Europa que reduiria les pèrdues a la meitat.
 
–Una baixa i cinc altes a la junta. Perquè?
–Marxa Naranjo per motius personals i entren Xavi Micas que se centrarà en el femení; David Barajas, implicat en l’escola; Fabrice Bertrand, que estava al VPC i el recuperem per la FAR; Toni Rovira, ex de la junta, un expert veterà; i Iosif Txelidze, que representarà l’Encamp. És el que et deia: hem crescut i ens fem més forts. Com més siguem, millor.
 
–Els despatxos han salvat el VPC de baixar de la Promoció d’Honor. Hauria estat un gran problema per a la selecció?
–Tenim un grup important del VPC però d’altres també de l’exterior. No crec que a nivell de selecció canviés, tot i que me n’alegro que es mantingui.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT