PUBLICITAT

RAMON COPONS DIRECTOR TÈCNIC DEL CENMA

RAMON COPONS: «El canvi climàtic no afectarà igual a tot el país ni d’igual manera totes les estacions»

Ramon Copons, Doctor en Ciències Geològiques per la Universitat de Barcelona, és director tècnic del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA), part de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA). Copons regeix l’entitat que, ara per ara i entre altres projectes, treballa en cinc dels programes del Programa de Cooperació Transfronterera Espanya, França, Andorra (Poctefa) subvencionats pel Fons de Desenvolupament Regional Europeu (Feder). / PER MARISA DA COSTA

–Tothom parla sobre el canvi climàtic a nivell global. Focalitzat a Andorra, com afecta?
–El canvi climàtic és un efecte global, però hi ha punts on afecta més i d’altres on no tant.

–Som al ‘més’ o al ‘no tant’?
–Teòricament, les de muntanya són les zones on tindrà un major impacte. A més, som en una latitud de 40 graus; ni al nord ni al sud i on, per tant, afectarà més el canvi. Però no afectarà igual a tot el país ni de la mateixa manera durant totes les èpoques de l’any.

–Com es «distribuirà», aquest impacte?
–Des del punt de vista físic, des de l’IEA portem treballant els canvis de les temperatures, les precipitacions... Des de l’any 2008 i en vista de la importància d’estudiar exclusivament a casa nostra el canvi climàtic.

–Des del 2008, s’ha notat el canvi?
–Sí. Des del 1934 disposem de les estacions meteorològiques de FEDA amb què, periòdicament i sense interrupció, s’han registrat dades. Després de comparar-les amb sèries de França i d’Espanya, contrastar-les i fer una homogeneïtzació a escala mensual, n’hem creat una base.

–A partir d’aquí?
–Les dades fins ara mensuals, les farem de caràcter diari.

–Quin és el resultat de comparar les dades d’Andorra amb les dels països veïns?
–Hem estudiat, des dels anys 50, com han variat temperatures i precipitacions. El registre directe d’Andorra indica que hi ha una variació de temepratura mitjana anual de 0,14 graus per dècada. La variació de precipitació anual ha estat d’un 4% menys per dècada.

–Des dels 50, això ha canviat? Aquestes xifres són alarmants?
–Ha augmentat la temperatura mitjana anual i descendit les precipitacions. A veure... hi ha llocs on la xifra varia més, com a l’escala general dels Pirineus. Però sí, són importants. S’ha de prendre mesures. Ens trobem davant d’un dels reptes globals pel planeta més important de la història. Sobretot per a l’Àfrica. El canvi climàtic és una realitat i se li ha de fer front.

–Com?
–El primer que cal fer és reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. SI ara no n’hi hagués, manifestaríem un augment de les temperatures, però no amb aquesta velocitat. El clima no és estàtic, sempre canvia amb efectes com el mínim de Maunder, que va fer que les temperatures de tot el planeta baixessin, o l’erupció de volcans, que també fan augmentar el fred. Però això és normal i les espècies s’hi poden aclimatar. Però a part d’aquest efecte natural tenim el de l’home, que és el que accelera el canvi climàtic.

–Quin paper assumeixen vostès?
–Nosaltres estem estudiant per què passa això. Com actuar és fàcil: reduir emissions. El problema és com implementar-ho, que és un tema polític per al què cal consens global.

–Aquesta consciència els porta a sumar-se al Poctefa?
–El Poctefa és un programa europeu que es beneficia del fons Feder i es basa en els Pirineus arrel de veure que el canvi climàtic és una realitat i cal estudiar-lo i per això finança al 65% projectes que es facin en aquesta temàtica.

–En quants participen?
–Ens vam presentar a deu. D’aquests, s’han concedit cinc; nombre significatiu. Quatre són sobre clima i, el cinquè, juntament amb el Govern, és la prevenció d’allaus a la RN-20.

–Quina és la seva tasca?
–Fem estudis de neu i, compartint tasques amb Ordenament Territorial, Protecció Civil i la delegació francesa, mirem de millorar la seguretat en trams de l’RN-20.  

–Anem al canvi climàtic.
–Abans he parlat de la mitjana anual de les temperatures i el seu augment. Si la pujada del 0,14 és important, més preocupant és la mitjana de temperatures màximes diàries, que a l’estiu estan augmentant de 0,45 graus centígrads per dècada, el que és molt. També les temperatures mínimes pugen, 0,2 graus aproximadament.

–Aquests registres són a nivell andorrà i parlem d’un projecte [el Poctefa], pirenaic.
–Amb l’anterior programa vam treballar en el marc de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, amb què vam posar les dades d’Andorra en conjunt amb les dels Pirineus. Aquí es va trobar que la tendència a l’alça era de 0,21 graus pel que fa a l’increment de la temperatura i del 2,5% del descens de la precipitació.

–Com afecta això al PIB del país?
–Es va fer un estudi sobre la repercussió en el turisme d’hivern on es constataven els efectes. Hi vam aportar dades. Va ser un altre projecte.

–Quants projectes.
–Molts. Però el tema del finançament és molt complicat. Gran part de la meva tasca és, com que no rebem aquells recursos del fons Feder del 65%, negociar amb Espanya i França tot oferint-los, a canvi de finançament, els estudis que nosaltres realitzem i que els són d’interès.

–El Govern els ha donat subvenció.
–I és un gran què, alleugera molt.

–Fora d’aquí, pateixen el problema global de la investigació: la falta de finançament.
–És molt poca la cosa que rebem. Però ens ho prenem com un altre dels reptes que tenim; a banda de la recerca i el coneixement, l’econòmic. Ens anem sortint.

–Quantes se’n van sortint?
–Nosaltres som nou persones dedicades a vàries temàtiques. Això fa que no puguem aprofundir en tot però sí tenir un coneixement global.

–Quines són aquestes línies de recerca?
–El canvi climàtic, ecologia i biodiversitat, riscos naturals, geologia i geomorfologia, recursos naturals i meteorologia i climatologia de muntanya. Fora d’aquí, només per una d’aquestes línies, hi ha un centre determinat.

–Falten recursos.
–Sí, però el país és el que és. L’ajut complementari del Govern només és un complement, però ajuda.

–D’on podrien venir els recursos que els falten?
–De molts llocs: entitats locals, que les empreses privades hi treballin suplint un 2 o 3%... Es pot suplir el 65% que no rebem amb espècies, no cal que sigui monetàriament sinó ajudant en certes feines. I clar, augmentar l’ajut del Govern. Però les arques són les que són i ara coma mínim tenim un fons de 100.000 euros que abans no existia.

–Han parlat amb agents econòmics com la Confederació Empresarial?
–He fet presentacions davant de la CEA de la nostra experiència amb diferents projectes i els vaig fer saber que estem a la seva disposició.

–Quina ha estat la resposta del teixit industrial?
–Estaven animats, però no ho sé.

–Tornem al Poctefa. Quins projectes han aconseguit?
–D’una banda tenim el CLIM’PY, un projecte que, com tots, és cooperatiu amb altres institucions internacionals. Al 2007 vam començar a estudiar les temperatures anuals. Ara anem a estudiar més detalladament les diàries i el seu impacte sobre la neu.

–Per a quan els primers resultats?
–El 22 de setembre establirem timings. El projecte dura tres anys, però abans tindrem alguns resultats que anirem exposant.

–Ja se sap que tot plegat impacta en la neu. Les estacions d’esquí no volen contrarestar els seus problemes de finançament? Els interessa.
–Han constatat els canvis i ja estan actuant. Ara tenim una mitjana anual. Cal anar al detall perquè sigui més visual de cara als polítics. Amb CLIM’PY establirem la projecció futura per als Pirineus a partir de valors numèrics des del punt de vista físic.

–A banda del CLIM’PY.
–Florapyr. Estem associats amb el Conservatoire botanique national des Pyrénées et Midi-Pyrénées. En aquesta línia tenim intercanvis: aportem i ens aporten. Aquí l’objectiu és analitzar l’impacte del canvi climàtic en la flora.

–Estem perdent espècies?
–No tota la flora s’està veient afectada. És un món molt “competitiu”: hi ha determinades espècies que tenen un cicle de vida més ràpid i ocupen el territori, fent que les altres no puguin créixer. Això passa a les congestes de neu, parts on la neu cobreix el sòl. Estem veient, aquí, que les papallones són molt susceptibles al canvi climàtic: els estius més secs hi ha espècies que no es veuen.

–Què s’ha de fer per revertir això?
–Hi ha dos aspectes: el clima i els usos del sòl. El primer l’estudiem perquè, en vista a la seva evolució desfavorable, els qui ho hagin de fer intervinguin. Pel que fa al sòl: si les pastures s’abandonen i esdevenen en bosc, hi ha espècies de papallones desapareixen. Cal mantenir les zones no només per la flora sinó per la fauna i fins i tot pels recursos naturals. Agricultura hi treballa.

–Quin és el tercer projecte?
–El Canopee, que ve de canop, la part més elevada dels arbres. Aquest es basa en l’estudi de l’impacte climàtic en unes espècies molt determinades: els boscos i com hem de fer la gestió forestal. Nosaltres, amb les cartografies, sabrem com ha canviat els boscos per fer, també, una projecció futura i saber què poder millorar.

–Falta un projecte.
–El Replim. Estudia el canvi climàtic i altres efectes com poden ser els contaminants. En el passat i el futur. A partir dels sediments dels llacs de muntanya, estudiem com ha canviat el clima en el passat i a partir d’aquí fem projeccions

––Pensen molt en el futur.
–El coneixement que adquirim avui serà molt útil per al demà. Gràcies a les dades recollides des del 1934 podem abordar el fenomen social que és el canvi climàtic.

–Encara és tot molt prematur. Un cop tinguin resultats, a qui han de servir?
–La nostra estratègia es basa en divulgar. L’Administració rebrà una transferència de les dades.

–Només l’Administració?
–No. He dit divulgar: és bo que la societat tingui un coneixement de base sobre tot. Encara és d’hora, però farem presentacions i publicarem els resultats perquè també privats hi puguin tenir accés. No volem que la recerca quedi en un calaix.

–Els han rebutjat projectes.
–El que no vol dir que en una propera convocatòria prosperin. Han de ser reajustats.

–En què se centraven?
–En teníem un de patrimoni geològic. Era útil pels parcs naturals: es centrava en explicar als guies com explicar les rutes.

–Això ens interessa.
–Va tenir acceptació. Aviam. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT