PUBLICITAT

ALBERT VILÀ INTÈRPRET

ALBERT VILÀ: «Pots parlar de tot amb un nadó si ho fas amb emoció»

Albert Vilà durant l'espectacle.
Albert Vilà durant l'espectacle.
La petita Malumaluga ofereix un espectacle sonor i divertit que va dirigit tant a nens i nenes de zero a tres anys com als adults que els acompanyen./ PER LÍDIA RAVENTÓS

–En què consisteix l’espectacle?
–És un viatge d’un núvol i amb aquesta excusa passem per diferents sonoritats. Jo com a intèrpret sóc músic percussionista i juguem amb aquests materials i ens agrada sempre fer la història amb cert interès també pels adults. Aquesta és, de fet, una de les claus de la nostra companyia, de no infantilitzar mai el llenguatge i explicar històries i sensacions honestes i emotives per connectar tant amb els nens com amb els adults.

–Com narren la història?
–Utilitzem la veu com a fil conductor però també com a fil sonor. I també juguem amb aquest punt tranquil i relaxant més que en una història d’acció. I de fet, la història està enregistrada per mi mateix i així ens permet tenir més llibertat a l’hora de moure’ns i fer altres accions durant l’espectacle. I dins del que és purament el fil narratiu sí que hi ha un llenguatge que està dirigit únicament al públic adult. Cal dir també que amb això nosaltres som bastant extrems i que creiem que pots parlar de tot amb un nadó si ho fas amb emoció. Evidentment, de forma racional el nen no ho entén però creiem que sí que comunica d’una altra manera. Aquest és el punt que busquem. És una història que a nosaltres ens remou i esperem comunicar-ho al nostre públic.

–I què explica la història?
–És un fil molt simple en què s’explica el naixement d’un núvol a partir del sol i del mar i del recorregut que fa per diferents espais fins que creix. I dins d’aquesta història aprofitem per parlar de diferents temes com la cobdícia dels bancs o altres temes que són explosivament adults però que expliquem amb aquesta ironia i aquest joc.

–Per tant, l’espectacle va dirigit a infants de zero a tres anys però també als seus pares.
–Està dirigit a tothom. El que passa és que intentem, com que hi ha poques coses per aquesta franja d’edat, que els més petits no es quedin intimidats pels més grans i per aquesta raó l’acotem.

–Com ho fan per interactuar amb infants tan menuts?
–El que volem és ser nosaltres mateixos i deixar que els nens siguin ells mateixos. Deixem que tinguin tota la mobilitat que vulguin dalt de l’escenari en moments determinats. També estan asseguts a terra, de manera que es poden moure i no estan quiets en una cadira. I deixem que s’expressin, que cridin, que cantin, que facin una mica el que vulguin i la nostra feina és intentar redirigir-los.

–Tot i acotar l’edat, la diferència entre un nadó de mesos i un infant de dos o tres anys és molta.
–Sí, però nosaltres treballem molt amb un concepte, que potser idealitzem, i és que no veiem el fraccionament de les edats. Aquí sempre fragmentem molt, sempre hi ha una música per uns certs nens o per certes edats. I jo la veritat és que penso que hi ha música que a mi m’agrada i que no m’agrada. Però no acabo d’entendre la diferència d’edats en aquest aspecte. Evidentment, les capacitats motrius i de comprensió d’un nen de mig any no tenen res a veure amb un de tres anys però creiem que hi poden conviure. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT