Rosa Mari Herrador i Ester Nadal dirigeixen l’espectacle familiar Heliceo, que els dies1 i 8 d’octubre s’interpretarà a l’Auditori Claror del Centre cultural i de congressos lauredià (a les 12 del migdia) i a la Sala de la Closeta de la Massana (a les 12 del migdia i les sis de la tarda), respectivament. L’obra s’emmarca en la temporada de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA). / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–És un espectacle familiar, per a tots els públics. I és una actuació multidisciplinar on hi ha només un actor i uns ventiladors. La història gira al voltant d’un aviador que està recorrent un cicle vital de la seva vida a través de Les quatre estacions de Vivaldi. I durant aquest trajecte mostra les aventures de l’amor i el desamor. 

 

–Sí. És un teatre molt físic, d’objectes i, sobretot, molt visual, però amb una història també molt representativa.  

 

–Sorgeix amb la companyia Màquina de hacer pájaros a través de la necessitat de crear un espectacle propi. Vam començar la idea amb l’Ernesto Monza, i ell va començar a investigar perquè volia treballar amb alguna cosa relacionada amb el vent. També vam parlar amb una dramaturga de Madrid que es diu Susana Sánchez, i vam començar a treballar la peça veient les especificitats i el material que ens feia falta. I un cop ho teníem una mica avançat vam veure que ens agradaria parlar amb algú més perquè era un treball força gran, i vam contactar amb l’Ester Nadal per treballar en conjunt. 
 

Per tant, és un projecte en què hem comptat amb molta gent i de moltes parts del món. Jo sóc andorrana, però el meu company és d’Uruguai, hem contactat també amb gent de Brasil, de Cadis... Una mica de tot arreu, i aquest precisament és el concepte que també tenim com a espectacle i com a companyia. 

 

–Sí. L’estrena es va fer a Barcelona. Però també hem estat per Argentina (a Buenos Aires) i per Montevideo i Canelones (Uruguai). Ah! I al Festival Costa Contemporània d’Andalusia. 

 

–Encara no, a Andorra és la primera vegada que es farà. Pensem que és un projecte gran i que també l’hem pogut fer així gràcies a l’ENA. Hi ha hagut un gran suport, hem comptat amb professionals i gent que està especialitzada en aquest món. 

 

–Esperem que el públic viatgi i que es deixi portar per les seves sensacions i emocions en veure l’obra. Volem que el seu imaginari voli. Per això, també diem que l’espectacle és per a tots els públics. Perquè té una gran part visual i representativa de l’actor que crida molt l’atenció, però està pensat per a tots els punts de vista. Com a adult et pots sentir identificat amb la vivència de l’actor, amb el que està passant en l’escena, i com a jove pots estar atret per aquest camí que es recorre i per la posada en escena en sí. Per tant, creiem que el públic no se sentirà forà de l’obra ni de la trama, perquè es pot sentir molt reflectit. Però sobretot, volem que el públic es deixi sorprendre.