PUBLICITAT

XAVI CAPDEVILA: «La majoria de curses tendeixen a la massificació»

XAVI CAPDEVILA: «La majoria de curses tendeixen a la massificació»

Xavi Capdevila, en plena ascensió.
Xavi Capdevila, en plena ascensió.
És un dels escollits per participar a Els 2.900 Alpine Run. El seu currículum l’avala, sinó no estaria a la línia de sortida d’aquesta prova. On hi ha muntanya allí està ell. No només per motius laborals, sinó també per gaudir-la i fer-hi esport. Home multidisciplinar, ho ha tocat quasi tot rodejat de natura, des de les curses i l’esquí de muntanya, a l’escalada.
 
– Que l’ha portat a participar en una prova d’aquesta duresa?
– Un parell de coses. He fet quaranta anys i fa just 10 que vaig fer la meva primera ultra, a Chamonix. Em vaig proposar tornar a entrenar. M’he tornar a motivar. Vaig fer la Ronda dels Cims, on vaig acabar vintè. M’hagués agradat ser una mica més al davant, però a les baixades no podia córrer perquè em feien mal els genolls. Físicament tenia energia, però vaig tenir aquest problema. El segon objectiu era Els 2.900 Alpine Run, però més secundari perquè m’havien d’escollir.

– Són dues curses d’extrema duresa, però molt diferents una de l’altra...
–La Ronda és més esportiva. Tot està molt  ben marcat i és més aviat la gestió de la cursa en si. A nivell tècnic no tenen res a veure. Els 2.900 ho és molt més, perquè en molts llocs et trobes que no hi ha camí, vas per crestes i vies ferrates. És més curta, però per la distància el desnivell és bestial, és una cursa molt dreta.
 
– Quina preparació ha portat a terme per participar-hi?
– Ara he estat escalant més i fent alguna via ferrata, però sobretot ho he fet per no oblidar el gest. Des de que vaig fer la Ronda he descansat molt, perquè l’objectiu era recuperar-me bé d’aquell esforç. A l’agost vaig tornar-hi una mica i l’últim mes estic fent més treball específic i d’intensitat. Em serviran els entrenaments realitzats per a la Ronda.

– Quins objectius es posa?
– Hi pren part gent molt valenta i és una mica una incògnita perquè és la primera vegada que la faig, però participaré amb gent que ja he competit i vaig estar al seu nivell. Sóc dels que els agrada estar sempre al davant, el que vol dir que si puc ser desè millor que trentè. Sobretot el que vull és acabar-la i disfrutar-la.
 
– És una cursa que comença a mitjanit i hauran de córrer envoltats de foscor un bon grapat d’hores. Quin és el principal handicap de córrer de nit?
– Sobretot la diferència de velocitat que imprimeixes. A la nit tothom baixa el ritme. És evident perquè no t’hi veus tant bé com de dia encara que sigui per camí. Si la zona és tècnica encara més. Aquesta és una cursa lenta i la diferència estarà en qui vagi molt a poc a poc o una mica més ràpid.
 
– Es van preinscriure 300 corredors i només cinquanta van ser escollits per participar-hi pel seu currículum esportiu. I vostè és un d’ells....
– És un premi i tot un honor que et seleccionin per a una cursa on només hi ha cinquanta persones. Ara no puc fallar i vull fer-ho el millor possible.
 
– Precisament aquesta limitació en la participació és el que fa que la prova tingui un esperit diferent...
–Està molt bé, perquè avui en dia la majoria de curses tendeixen a la massificació. Aquí aposten per la qualitat i és fantàstic per tot l’ambient que es crea abans, durant i després de la carrera.
PUBLICITAT