El documental Astral, realitzat pel programa Salvados, s’estrena avui, a les 20.00 hores, als cinemes illa Carlemany. Però durant tota la setmana ha estat sortint a la llum en més de 130 sales de tot Espanya. El propòsit: recaptar el màxim de diners amb les entrades per destinar-los a l’ONG Proactiva Open Arms. El fi: ajudar en els rescats dels refugiats i immigrants que cada dia entren pel Mediterrani. 
 

Santi González és redactor de Salvados i ha participat en l’elaboració d’aquest documental solidari. González assegura que no es tracta d’una notícia més sobre els refugiats, «és tota una història –dura– que preveu causar un impacte». / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–Sóc redactor del programa Salvados i des del començament he estat elaborant continguts i mirant quines coses podíem fer i explicar estant al vaixell, a més de mirar també quins continguts podien ser interessants per mostrar durant el documental. En general, hem estat mirant quina feina prèvia havíem de fer per realitzar tot el reportatge. 

 

–No ha esta molt diferent a fer un programa més de Salvados. És cert que el documental és de més duració i que la seva estrena és al cinema i no a la televisió, però en realitat l’equip ha treballat com si fos un capítol més. 
 

És a dir, primer s’ha plantejat un tema, s’ha investigat, i s’ha mirat què és el més interessant a dir i com, quan i amb qui ho havíem de dir. En aquest cas, també hem mirat una mica la legislació europea i el tema de les fronteres, però ha estat una investigació més, com les que fem sempre. 

 

–Una companya estava sentint la ràdio i en aquell moment estaven entrevistant l’activista Òscar Camps. Durant l’entrevista, va escoltar que estaven buscant un transport i que hi havia una persona que estava en negociacions per emprar el vaixell amb els refugiats, i en acabar l’entrevista, la companya va trucar a Camps per saber exactament de què es tractava tot això. 

I un cop vam saber tot el procés, vam preguntar si podíem acompanyar-lo, perquè vam veure la possibilitat d’explicar una bona història. Per tant, tot va començar escoltant una conversa de ràdio. 

 

–La qüestió és que els mitjans de comunicació ja han explicat en diverses ocasions el que està passant al Mediterrani. Constantment, veiem en els informatius una peça explicant que 300 immigrants han estat salvats o recollits, però no deixen de ser impactes breus. La gent veu la situació dels refugiats, sí, però prèviament ha vist una notícia de política i després en veu una d’esports. 

I l’acumulació d’aquestes notícies breus, sumades al fet que la gent ja està una mica acostumada a aquest tema –perquè fa mesos que surten notícies–, fa que estem una mica anestesiats. És cert que les notícies que rebem són dures i d’impacte, però la gent les acostuma a veure mentre menja o sopa, i en aquest context, no es para molta atenció. El que volem amb Astral és que la gent pugui veure i viure el documental sense cap distracció. 
 

I creiem que això es podrà aconseguir amb aquesta estrena als cinemes, perquè la gent estarà asseguda en una butaca, a les fosques i amb els ulls únicament fixats en la pantalla, no hi haurà altres elements de distracció. Durant una hora i quaranta minuts la seva atenció estarà centrada en el que passa en el documental, i això tindrà un gran impacte, o almenys és el que esperem.

Resumint, Astral no és una cosa més que veus sobre refugiats, és un programa on s’explica una història dura i segur que l’impacte emocional que rebran no serà d’uns segons, segurament no s’oblidaran de seguida del que han vist, hi pensaran i reflexionaran, i aquesta és la intenció. 

 

–Des que es va pensar en fer fins que es va fer, uns dos o tres mesos. És un programa que tot i que l’hem viscut com un més, no ha estat tan ‘normal’ com hem comentat abans. Perquè no en tots els programes l’equip es puja a un vaixell durant una setmana per seguir una història. Al vaixell hi va anar l’equip de rodatge: en Jordi Évole (com a periodista), el realitzador, el productor i el càmera. 

 

–Amb l’esperança que la feina que hem fet i l’experiència tant dura que hem viscut ha servit per alguna cosa: per remoure consciències. També amb la il·lusió de veure que podem fer que la nostra feina serveixi per posar un petit gra de sorra i perquè puguin canviar la visió que té la gent. I sobretot, amb la il·lusió de canviar la realitat amb la nostra feina. 

 

–La veritat és que en certa manera ja sabíem el que està passant, a través de les notícies saps que allà hi ha un drama. Però una cosa és saber-ho i l’altra és participar en el rescat de persones i viure d’una manera tan directa una cosa que has vist des del sofà de casa.