ETTORE COLOMBO Actor
ETTORE COLOMBO: «Fer tres personatges alhora fa currículum»
Ettore Colombo (20/9/1981) és el fitxatge estranger de l’obra Fred d’Agustí Franch, estrenada aquesta setmana al Teatre de les Fontetes de la Massana, on es torna a representar avui, a les 21.30 hores. Dijous que ve es repetirà al Centre de Congressos de Sant Julià. De Milà i format a la prestigiosa escola Piccolo, fa tres anys i mig que resideix a Barcelona i parla un català perfecte. Aquest projecte és el primer de pes que té l’actor entre mans, després de sortir a tres capítols de la coneguda sèrie catalana La Riera, on va fer de dolent, Peralba, que havia robat un banc, va anar a presó i en sortir volia recuperar els diners. / Per IVÁN MOURE
–Tenir uns estudis acadèmics d’actor no li ha sigut fàcil. Com va entrar a Piccolo?
–Estic llicenciat en psicologia, però sempre m’ha agradat actuar. A Piccolo entren alumnes cada tres anys i a la meva fornada, la del 2005, érem 1.200 candidats. Després de tres càstings, vaig ser un dels 20 afortunats.
–Com arriba a aconseguir ser escollit per a l’obra Fred?
–Em va sorprendre molt, perquè em van convocar per un càsting a través de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya,i van veure el meu perfil allà. Imagino que els vaig cridar l’atenció per una qüestió d’idiomes perquè parlo italià, català, anglès i castellà. Des que visc a l’estranger, és el que em fa marcar la diferència. Crec que és això el que m’ha donat el paper, perquè sóc tres persones diferents, com també perquè buscaven unes qualitats físiques concretes, algú amb una certa elegància. I al càsting els vaig acabar de convèncer.
–Vostè és el l’espia de la Gestapo Hans, el vell andorrà Serafí i Daniel, el refugiat polonès. Personatges totalment antagònics. Mai havia fet tres papers al mateix temps?
–No, mai. Trobo que ha estat interessant, i segur que fa currículum. Però no és fàcil. Sobretot parlar el català d’Andorra, que és bastant diferent al de Barcelona... A més, en uns segons passes de ser un andorrà de soca-rel a un alemany malparit o un polonès ple de por per la seva situació. Necessites agilitat interpretativa, però això fa que l’obra sigui dinàmica.
–Un mes d’assajos i de viure a Andorra, on no havia estat mai. Què tal l’experiència?
–Bé. Això és molt diferent a Barcelona. L’arquitectura sembla feta per necessitat econòmica. El que transmet la capital i Escaldes és molta modernitat i poca història...Jo estic molt acostumat a això a Itàlia. Però tampoc ho conec gaire, eh? Probablement em falta molt per descobrir d’aquest país, però viure a la muntanya és un gust.
–Ha hagut de conèixer una mica de la història d’Andorra per entendre l’obra?
–Sí. És una història molt europea. Ha passat a molt països, per exemple a la frontera italiana. Andorra, però, és un punt petit, en aquells temps de la Segona Guerra Mundial segur que hi van passar molts exiliats. I aquí ha entrat Claude Benet.
–Fred no és pas el nom d’una persona, oi?
–No, es diu així perquè passa en un moment de fred ambiental i comença amb una fredor humana que a poc a poc s’escalfa.
–Em dóna un motiu per anar a veure l’obra?
–Has de venir a descobrir com es passa del fred a la calor. Millor dit, que es fiqui en la història amb nosaltres, que és molt interessant i poc coneguda, i ens ajudi a escalfar la fredor de Fred al teatre.