PUBLICITAT

ELOY CASALS Futbolista i entrenador

ELOY CASALS «Aquí he fet un currículum molt millor de l’esperat»

Eloy Casals.
Eloy Casals.
Eloy Casals (Lleida, 22/10/1982), l’heroi del Don Denis FC Santa Coloma a Armènia, el que va marcar un gol al descompte que significava la primera vegada que un equip andorrà accedia a la segona ronda de la Champions, té també els seus pinets com a entrenador. Porta quasi cinc anys com a preparador de porters de la selecció absoluta, quatre com a tècnic del juvenil de l’FC Andorra i des del 2013 ocupa la banqueta de la sub-17 que la setmana passada va disputar el Preeuropeu de la categoria com a amfitrió. 
 
–El currículum que s’ha fet a Andorra és més o menys del que pensava abans de venir?
–Com a futbolista ja em retirava. Portava cinc mesos sense cobrar a l’Sporting Mahonés [Segona Divisió B] i per circumstàncies vaig acabar a la Seu. Era el mes de gener de fa cinc anys. La Federació va contactar amb mi de seguida... No sabia què em trobaria i el currículum que he fet és molt millor del que esperava. És una satisfacció tot el que m’ha passat aquí. A més, al juliol ja estava jugant amb el Don Denis Europa League. Tres lligues, el gol de la Champions... No puc demanar més.
 
–Kazakhstan, Grècia i Irlanda del Nord. Zero punts, un gol a favor i deu en contra. Es podia haver fet alguna cosa més, pel fet de jugar a casa?
–Sens dubte sí. Vam arribar amb les coses clares però ens va faltar més preparació. He comès errades al llarg del torneig que hauríem corregit amb més sessions junts i jugant amistosos. Els altres tres rivals sí venien més preparats, havien fet gires de preparació i això es nota molt. Hem anat de menys a més, cada partit hem millorat la imatge. A més, la majoria del jugadors no havien disputat cap competició internacional de seleccions. Si tornéssim a jugar els tres partits, els resultats serien uns altres segur.
 
–Aquestes tres derrotes com poden afectar algú de 15 o 16 anys?
–No afecten. Ells saben que s’ha d’aprendre a competir i treure conclusions. Ja tindran temps més endavant de mirar resultats.
 
–Obviant els resultats, s’ha vist molt recurs a pilota aturada. Creu que són indispensables per a un país de les limitacions d’Andorra?
–És una de les meves debilitats però objectivament, crec que és imprescindible. Andorra ha d’explotar al màxim això, és la manera amb la qual pot fer més mal quan ataca.
 
–Es veu condicionat en els plantejaments tàctics per la manera de jugar de l’absoluta?
–No. També visc el dia a dia amb l’absoluta i busquem un model de joc ja des de les edats més petites. Jo comparteixo la filosofia de Koldo, potser per això estic aquí.
 
–Com a porter, va fer un gol històric i va sortir als mitjans de tot Europa. Desbordat?
–No, ni molt menys. A més, era el primer gol de la meva carrera. Va ser brutal. Aquella nit i durant dos o tres dies el mòbil no va parar. A internet em trobava a tot arreu... Va ser fugaç, ara ningú no se’n recorda de mi però és una història que podré explicar als néts.
 
–Amb 34 anys, sap quan penjarà els guants?
–Encara no ho sé. Per la dona, ja mateix, però això m’ho marcarà el cos i les ganes. Potser és l’any que ve, potser més endavant. M’agrada jugar el diumenge, una rutina de la qual no em canso. Forma part de la meva professió i la meva vida, per això mentre tingui nivell i mantingui la il·lusió, amb el consentiment de la família, seguiré.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT