Eva Bach Educadora emocional
EVA BACH: «Els pares han de créixer per fer créixer els fills»
Pionera en la introducció de l’educació emocional i el creixement personal en els àmbits educatiu i familiar a Catalunya i altres comunitats, Eva Bach és, per sobre de tot, una apassionada de l’educació i les relacions humanes. Mestra, escriptora, conferenciant, formadora de formadors, orientadora i terapeuta familiar, treballa per desenvolupar noves formes de comunicació que obrin els cors i que extreguin el millor de cada ser humà per posar-ho al servei d’un bon futur personal i col·lectiu. / PER MARC SOLANES
–Què és l’educació emocional?
–L’educació emocional és connectar, escoltar, legitimar, empatitzar, consolar i, sobretot, comprendre les emocions. Hem de prestar molta atenció en el fet que origina les emocions i en el perquè apareixen de la forma que ho fan. A partir d’aquí, l’educació emocional prova de transformar-les i transcendir-les per arribar a una sensació de benestar.
–Per què és tant important aquesta disciplina per als éssers humans?
–La neurociència ens ha demostrat que les persones necessitem conèixer i saber, però també que hem de sentir intel·ligent i saludablement, d’una manera que generi concòrdia i qualitat humana al nostre voltant. És per això que tots aquells genis amb una trajectòria acadèmica brillant però sense intel·ligència emocional, es poden arruinar la vida i la dels altres. Raó i emoció són absolutament indispensables.
–En què ens pot beneficiar pel que fa a la nostra vida diària?
–Ens dóna eines per sentir-nos millors amb nosaltres mateixos i per a que els altres se sentin millor amb nosaltres. A partir d’aquí, la petjada que deixem al món tindrà, més probablement, un signe positiu, vitalista i bondadós.
–Com a especialista en el camp dels més petits, creu que tot pare o mare hauria de tenir una mínima formació en educació emocional?
–Tot pare o mare ha de créixer per ajudar a créixer. Qualsevol persona adulta ha de dedicar un temps a la seva pròpia formació com a persona. De fet, la Unesco va realitzar un informe en què afirmava que l’educació del segle XXI havia de combinar el perfeccionament personal amb el creixement personal.
–Amb el pas dels anys, existeix un distanciament o un apropament en la relació de pares a fills?
–Respecte anys enrere, s’ha donat clarament un apropament entre la figura del pare i la del fill. Avui dia s’ha naturalitzat la relació quant a drets humans en comparació amb la jerarquia que hi havia temps enrere. Tot i això, també hem confós molt al llarg del temps, atorgant drets als fills que no els pertocaven i eximint deures considerats essencials.
–Quines són les línies vermelles que separen la figura de pare de la d’amic?
–El fet de que els pares som els responsables últims de les decisions familiars ha de quedar molt clar. Hem d’escoltar el que pensen els fills i com se senten, però hi ha moments en que cal prendre decisions que els poden causar malestar i hem de ser capaços de fer-ho.
–Quins són els pilars bàsics sobre els que s’ha d’edificar una relació pare-fill?
–La competència emocional dels pares; la seva confiança amb els fills; el respecte mutu i la comunicació a través del cor.