PUBLICITAT

NIL BRIÀ jugador bc andorra b

NIL BRIÀ: «En tres mesos vaig passar de la lliga júnior a l’ACB»

nil bria
nil bria
Nil Brià (Navàs, 14 de març del 1997) és un dels grans valors del filial del BC MoraBanc Andorra. Fitxat l’estiu del 2015, compleix la segona temporada com a tricolor i acumula un partit a l’ACB. Va ser el curs passat contra el Reial Madrid, on  va convertir-se en el jugador més jove de la història del club en debutar, amb 18 anys i 9 mesos.
 
–Perquè decideix venir al Principat?
–Acabava el meu últim any de júnior a l’Olost i vaig rebre diverses ofertes. Alguna d’EBA i una molt interessant del Canarian Basketball Academy per jugar a LEB Plata. Però va arribar la del MoraBanc i que tingués equip a la Lliga Endesa va pesar molt. Jugar a EBA amb el filial és una bona categoria per acabar de formar-te... I entrenar amb el primer equip dóna una experiència brutal. Però debutar amb el primer equip va ser increïble... En tres mesos vaig passar de jugar la lliga júnior a l’ACB.
 
–En només tres minuts va fer tres punts, una assistència, una recuperació i cinc de valoració. No va perdre el temps...
–Em va tocar defensar Carroll, Doncic i Radoncic. Jo, marcant a jugadors que són ídols per a mi... Cada dia treballo per poder aconseguir jugar uns segons amb el primer equip. I continuo amb aquesta idea. I si et donen l’oportunitat, ho has de donar tot. Quan vaig sortir a la pista, em vaig buidar.
 
–I com és el joc de l’ACB? 
–M’ha sorprés l’ordre i la claredat en tot. Gairebé pots jugar amb els ulls tancats però a la que et despistes t’han matat. No perdonen ni una.
 
–Com s’adapta als entrenaments del primer equip?
–Al principi va ser molt dificil. Havia sortit de junior i això és molt diferent. Passes a entrenar amb gent de 2,10 metres, ràpids i forts. Els blocs, si no els veus venir... A mi em van petar les costelles una vegada. Literal. T’has d’adaptar a unes quantes coses però entrenar amb ells m’ha fet ser més fort, he après a adaptar-me al ritme de joc. Ara puc intuir moltes coses, ja no em veig tan lluny.
 
–Entrenar amb el primer equip fa destacar més a l’EBA?
–No et pensis. És una categoria amb uns quants veterans exACB. Mai et diré que és fàcil ni que et veus més sobrat que la resta, aquí també aprens i et formes com a jugador. Es un procés que has de passar en la formació. És difícil fer el salt directe de júnior a ACB, has de ser un crac.
 
–Està fent millors números aquesta temporada que la passada... Sobretot en anotació, a passat de 9 a 12 punts de mitja.
–Em veig millor. Coneixes més la lliga, el club, l’equip... Em sento més important i estic responent. Espero seguir així perquè segur que influeix per guanyar protagonisme al primer equip. L’any passat vaig estar set o vuit partits a la banqueta i aquest, amb Bilbao i Múrcia. Sempre tens l’esperança de jugar ni que sigui uns segons, com em va passar contra el Reial Madrid, i estàs molt ficat per si et necessiten. 
 
–Qui li està sorprenent del primer equip?
–Walker. Es veu primet però es molt fort, ràpid i tècnicament és brutal. Em fixo molt en ell. També m’agrada el gen de líder que té Jelínek. Si pogués fer el jugador perfecte per a la meva posició em quedaria amb una barreja d’aquests dos, tot i que tampoc em disgustaria el cos de d’Antetokounmpo. 
 
PUBLICITAT
PUBLICITAT