Albert Cabanes Pilot de tot terreny
ALBERT CABANES: «Si comptés quant gastava a l’any en el 4x4, ja hauria plegat»
Albert Cabanes (Andorra la Vella, 02/01/1977) és un dels símbols del Tot Terreny al Principat. Guanyador a totes les edicions des de la creació de la Copa Nacional, l’any 2009.
–Des de quan li agrada el motor?
–Des de molt petit. Als 12 anys vaig tenir la primera moto de trial, amb la qual vaig començar a competir a Catalunya i Espanya. Una vegada vaig fer els 18 anys vaig complir el somni de comprar-me un Defender que em vaig autoregalar. Me’l vaig finançar treballant mentre estudiava.
–A banda de competir, també ha estat part de l’organització. Quina relació té amb l’ACA?
–Diguem que col·laborador. La Copa TT la vaig proposar jo, ja que sabia que érem uns quants els que ens apuntaríem. Ha anat creixent a poc a poc amb els anys fins que va arribar la crisi...
–Set anys de vida de la Copa TT i sembla que el producte s’ensorra. Què està passant?
–En la meva opinió, ja està ensorrat. Jo tinc part de culpa, ja que cada any he ajudat a tirar-lo endavant però arriba un moment que tens fills i la família passa a ser una prioritat, més que mai. A més, mantenir un Tot Terreny és massa car per la rendibilitat que dóna competir. És un hobbie, no un esport professional. Jo continuo fent trial i si se’m fa malbé la moto, amb 60 euros la tinc arreglada. Al Jeep trenques un amortidor i costa 600. Si trenques dos o tres coses… Imagina en tota una temporada; pots arribar a gastar una barbaritat en reparacions.
–Quin pot ser el pressupost destinat per a una temporada?
–La veritat és que no m’he parat a calcular-ho, sinó ja hauria plegat. És una butxaca sense fons i no hi ha retorn. Pur vici. O amor. Digues-li com vulguis.
–Per què s’ha anat reduint el número de proves fins acabar amb només tres al 2016?
–És qüestió de manca d’espais. Alguns terrenys on es feien proves s’ha construït, com per exemple a Ordino, on es fa ara el Jean Nouvel. I a Arinsal ja ens van avisar que aquest any no podríem acollir cap prova; al final sí s’ha pogut, però sembla que per al que ve, impossible.
–Per què tampoc s’ha pogut tirar endavant l’Xtrem Challenge?
–Ja és un tema personal. Els dies de la prova érem més de 30 persones a l’organització, però abans me n’encarregava jo, Ramon Pujol i Pasqual Mesa. Per fer aquella prova, que era a l’octubre, començàvem al novembre de l’anterior. Gairebé un any de feinada. Ho han provat sense mi però no és tan fàcil. També es culpa meva, perquè si s’hagués delegat d’inici o format algú, ara sabrien com va tot.
–El panorama del TT és igual fora d’Andorra?
–També afecta la crisi, però hi ha països que s’estan reinventant. A Espanya, per exemple, hi ha un trial 4x4 amb alt percentatge de velocitat. Similar a un enduro. Més xulo de veure i també més divertit per als participants més maco. També s’ha muntat una mena d’Europeu i, de fet, ens van proposar fer la final a la Rabassa, que és el que més reputació té, però jo m’hauria d’embolicar amb l’organització i ja no tinc temps.
–No tornarà a fer TT?
–Si l’any que ve hi ha Copa, m’apunto i és el que desitjo. Però res d’organització. Si no... M’estic endinsant en el món dels cotxes clàssics.