Amb 26 anys, forma part de la taula permanent del Fòrum Nacional de Joventut d’Andorra, sent un dels seus principals impulsors en la seva reaparició fa aproximadament un any i mig després de desaparèixer per una enginyeria burocràtica que en feia impossible la seva supervivència. Ha realitzat una ponència al Fòrum Mundial de la Democràcia, sent escollit directament pel Consell d’Europa entre més de 500 joves d’arreu del món.

 

–És una conferència que se celebra cada any al novembre tractant diversos temes, és la segona vegada que assisteix. Aquest any va anar dedicat a l’educació en la democràcia, i va ser mot important ja que considero que és a nivell educatiu quan s’inculquen tots els valors de l’individu en tots els sentits. Un dels exemples més xocants va ser un conferenciant d’Israel, creador d’una escola democràtica en aquest país on es decideix absolutament tot: escullen els professors, les matèries, les formes d’aprendre...

 

–Una dona afgana va explicar el projecte que està duent a terme en diverses escoles afganes mitjançant sistemes participatius, un país molt endarrerit en aquest sentit, sobretot en zones rurals.

 

–De la mala praxis que estan rebent els joves pels comportaments de la classe política envers aquesta temàtica. Per exemple, el cas del referèndum a Catalunya o el cas d’algun país sudamericà.

 

–Per participar-hi com a jove has de fer una aplicació quatre mesos abans en la qual has de respondre diverses preguntes i fer un vídeo de dos minuts explicant les teves motivacions. Aquest any s’han presentat 500 joves de tot el món. En total, hi havia 80 joves escollits de 60 països diferents, i els assistents totals han ascendit fins a més de 3.000. 

 

–A mi m’agradaria, en un futur, dedicar-me activament a la política. Cada vegada estic més motivat i seria una bona manera per importar els coneixements i els intercanvis que es produeixen en aquests esdeveniments a nivell internacional en favor del país.

 

–Depèn. La majoria de països europeus saben on estem situats. Si parles amb la gent de països més allunyats (Àfrica, Àsia...) no tenen gaire idea, ho confonen amb una regió d’Espanya o de França. 

 

–La idea és que nosaltres puguem revertir aquesta situació. «Els joves són el futur» és una frase equivocada ja que, per contra, som el present, i si no tenim oportunitats al present no hi haurà un futur possible.

 

–Tots ells sempre parlen que els joves tenen molta dificultat per participar en processos polítics. El descontentament per la sensació que «no serveix per a res» fa molt mal al país, ja que si tots hi participessin sí que es podrien canviar moltes coses.