TOMEU CANYELLES Guitarrista de F/E/A
TOMEU CANYELLES: «Ja no tenim l’enrenou i l’agressió constant»
Tomeu Canyelles és el guitarrista de Forces Elèctriques d’Andorra (F/E/A). Un grup musical mallorquí que des del 2013 toca la seva música arreu de les illes mediterrànies i Catalunya. / Per ESTEFANIA GRACIA
–Com sorgeix el grup Forces Elèctriques d’Andorra?
–La banda es va posar en marxa el maig del 2013. Tots proveníem de diferents formacions i havíem passat per diferents grups. D’alguna manera, érem ja com veterans de Mallorca en el sentit de grups musicals, tot i que proveníem d’estils molt diferents, com el metal extrem, l’electrònica experimental o el rock alternatiu. I un cop ens vam ajuntar, vam decidir posar en marxa una banda on hi hagués un punt d’improvisació i transgressió comú.
–Sorprèn que un grup mallorquí porti el nom d’una empresa coneguda del Principat com és Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), a què és degut?
–El nom ve perquè el nostre bateria anava a passar temporades breus de vacances a Andorra. I durant les seves estades li va impactar molt el nom de Forces Elèctriques d’Andorra pel simbolisme de força dins d’un petit Estat com és el Principat.
–FEDA és conscient que hi ha un grup mallorquí amb qui comparteix nom?
–Sí. Tenim molt bona sintonia amb ells. No ens han posat cap problema. És més, durant el primer concert que vam fer a Catalunya es van posar en contacte amb nosaltres per desitjar-nos sort, i ens va dir que si algun dia anàvem a tocar a Andorra havíem d’anar a visitar les seves instal·lacions. I la veritat és que esperem poder-ho fer en alguna ocasió.
–Per tant, tot i portar el nom d’Andorra, mai han tocat la seva música al Principat.
–No. La veritat és que el nostre objectiu en un moment donat és poder tocar a Andorra. Estem esperant un bon moment per poder venir, la veritat és que en tenim ganes.
–Què coneixen d’Andorra a nivell musical?
–Jo per exemple estic al corrent d’algunes formacions musicals del país o arreu, com Persefone.
–En què treballa actualment el grup?
–Recentment hem publicat un disc que té com a títol Congo. És el nostre segon àlbum i per ara l’hem anat presentat arreu de Mallorca, Formentera, Catalunya i el sud de França. I ara estem començant a treballar en el nou disc, que ja estem component.
–Com ha crescut F/E/A en aquests tres anys?
–Són pocs anys, però hem fet força feina. També és cert que al principi érem un grup molt minimalista i donat molt a la improvisació, hi ha hagut noves incorporacions, i cada cop tenim més una tendència a explorar melodies. Ja no tenim tant aquell punt d’enrenou i d’agressió constant que al principi teníem. A més, en aquest darrer disc hem pogut explorar més recursos musicals i més efectes, però sense perdre mai els atributs inicials que com a banda ens defineixen, com: fer sons contundents, temes llargs o parts repetitives, això sempre ho intentem mantenir.
–Quina seria la seva meta?
–Seguir tocant i presentant la nostra música a fora sense morir en l’intent. Mantenint també aquell grau de diversió i emoció que fins ara hem tingut.