CARMEN POSADAS Escriptora
CARMEN POSADAS: «Era costum regalar una nena negra»
La premi Planeta 1998 Carmen Posadas (Montevideo, 1953), autora de La hija de Cayetana, participa avui al col·loqui del segon Fòrum Pirineus que se celebrarà, a les set de la tarda, al Centre de Congressos de la capital. / Per ESTEFANIA GRACIA
–D’on li prové la passió per l’escriptura?
–La veritat és que escric des de ben petita. Tot va començar amb un diari. Jo era una nena molt tímida i vaig començar a escriure en un llibre personal a manera d’expressió.
–Tot i ser uruguaiana, va començar a escriure en anglès.
–Sí. Sempre he anat a escoles angleses. Quan vaig venir a Espanya no em vaig adaptar als col·legis d’aquí, i vaig demanar als meus pares que em posessin d’interna en una escola d’Anglaterra. Allà hi vaig estar molts anys, i la veritat és que durant una època de la meva vida parlava millor en anglès que en espanyol. Per això, em resultava més fàcil escriure en anglès.
–Aquesta facilitat continua present?
–Jo crec que no es pot ser bilingüe. Quan un s’expressa millor en un idioma, l’altre idioma que té après minva una mica. I ara parlo millor en espanyol que en anglès, per tant, ara escric en espanyol.
–A banda d’escriure novel·les, ha tocat altres pals, com el guió o l’assaig. És difícil centrar-se en un sol gènere?
–Cada cosa té una expressió diferent. Hi ha idees que tinc que són més d’una longitud de conte, d’altre són més d’una novel·la... Depenent del dia que tingui utilitzo un o altre gènere.
–N’hi ha un que sigui més fàcil?
–Potser no el més fàcil. Però el que més m’agrada és el conte curt, perquè és un repte per a un escriptor. És molt difícil escriure un conte curt.
–Per què?
–Perquè s’han de crear uns personatges, un ambient, un llenguatge... I tancar-ho tot en molt poques pàgines.
–Quina diferència hi ha entre escriure per a nens o per a adults?
–Jo crec que si un sap mantenir l’atenció d’un nen, sap mantenir la d’un adult. Jo tinc una escola d’escriptura per Internet i als meus alumnes sempre els hi dic que escriure per a nens és un bon banc de proves. Perquè els nens responen als mateixos estímuls que un lector mitjà. I si un vol escriure per a un gran públic, la literatura infantil és un bon inici per aprendre noves tècniques.
–Ara està promocionant la seva darrera obra, La hija de Cayetana. Com ha sorgit la novel·la?
–Jo estava buscant un personatge sobre el qual escriure, i una amiga em va comentar que la duquessa d’Alba [la del segle XVIII, pintada per Goya] va tenir una filla negra. En aquella època, era costum regalar a les dones importants una esclava negra com qui regala una joguina. Però la duquessa va agafar molt d’afecte a la nena que li van regalar i al morir li va deixar una herència molt gran.
–Quins trets es tracten en la novel·la?
–És la història de les dues mares, la duquessa i la mare biològica de la nena. La novel·la està estructurada en dues parts. En una es parla de la duquessa, la cort, els reis, les intrigues, els assassinats (perquè passava de tot...), i en una altra part es mostra la història (molt desconeguda) dels esclaus a Espanya.
–Per què desconeguda?
–Perquè tothom sap que hi havia esclaus a les colònies, però no és tant conegut que n’hi havia també a la península.
–Imagino que per realitzar el llibre ha hagut d’investigar.
–Sí. Perquè tota la part que tracta sobre els personatges històrics és verídica i he hagut d’emprar un bagatge força ampli. L’altra part, que està més enfocada en l’esclava, és més imaginativa, però també està realitzada en base als estudis que existeixen sobre la vida dels esclaus a Espanya.
–Hi ha una responsabilitat afegida quan s’escriu sobre personatges verídics i, en aquest cas, coneguts?
–Jo crec que sempre és un repte escriure sobre un personatge que la gent coneix, però a mi m’encanten els reptes! [riu]
–Creu que el llibre arribarà a la gran pantalla?
–M’encantaria. Però hauria de ser més aviat una sèrie, perquè succeeixen masses coses com per concentrar-ho tot en una sola pel·lícula.