PUBLICITAT

Joan Ganyet Arquitecte

JOAN GANYET: «La història ens diu molt sobre el nostre futur»

Joan Ganyet, fotògraf i arquitecte
Joan Ganyet, fotògraf i arquitecte
L’arquitecte i polític català Joan Ganyet i Solé presenta a partir d’avui i fins el 22 de gener una exposició fotogràfica basada en l’observació dels murs de ciutats històriques com Roma, Venècia, Sevilla, Mèrida i Dubrovnik. Es tracta d’una reconceptualització de la història de la ciutat des d’un punt de vista innovador en què l’artista és capaç de transmetre la part més íntima d’aquestes construccions mil·lenàries. / PER MARC SOLANES
 
–En què consisteix l’exposició?
–Són una sèrie de fotografies d’un seguit de ciutats històriques mediterrànies. Com que els murs són la pell de la ciutat –i de la mateixa manera que per conèixer algú estimat o fem a través de la seva pell, fixar-nos en aquestes construccions són una forma d’interpretació de les ciutats. 
 
–Què té d’especial fotografia aquests murs?
–Hi ha un fotògraf americà, William Eggleston, que deia: «No penso mai en les fotografies que faré. Alguna cosa passa allà que de sobte surt la fotografia». Amb aquesta afirmació m’hi sento plenament identificat. 
 
–Per què?
–Quan passejo per la ciutat, de sobte alguna cosa emergeix: les imatges són creacions abstractes que, d’alguna manera, s’ofereixen a la mirada atenta de l’observador. Hi ha composicions artístiques per tot arreu, l’únic que cal és captar-les i singularitzar-les a través de l’emmarcament. 
 
–L’apassiona la història?
–I tant. De fet hi ha moltes maneres d’apropar-se a la història: a través de la literatura, de l’economia, de la sociologia... Vivim en un ambient mediterrani on aquesta història està present als mateixos carrers de les ciutats i els murs en són la representació més fidel.
 
–Què desprèn una ciutat amb història respecte una altra que no en tingui tanta?
–Un ambaixador americà que visitava el Palau Episcopal, va veure una pintura de San Just (bisbe de La Seu) acudint al concili de Toledo. En veure la data, 530, va dir: «Aquí hi manca un 1». Les capes que els segles han dipositat en el sí de les ciutats amb més història ens diuen molt de nosaltres mateixos, així com també del nostre futur. Hi ha molta diferència entre les ciutats cultes que han sabut mantenir els valors històrics i aquelles que els han destruït. 
 
–Amb quina ciutat es queda de totes les fotografiades?
–Cadascuna té quelcom particular però, lògicament, Roma i Venècia tenen un gruix que no tenen les altres ciutats.
 
–Si pogués tornar al passat per fotografiar els murs caiguts d’algun enclau històric, a on viatjaria?
–A la Florència dels Médicis. Són aquests moments culminants de la humanitat en què tot es va accelerar i en què aflora el millor de l’ésser humà: literatura, escultura, pintura, pensament... el Renaixement va suposar un dels moments més importants de la nostra història. 
 
–Què li aporta la fotografia?
–Jo vaig començar fa unes  dècades fent exposicions de dibuix. L’arribada al món de la fotografia va ser molt casual fa relativament poc. Les fotografies em donen l’oportunitat de captar creacions ja fetes, de representar una realitat que no cal modificar.

Comenta aquest article

PUBLICITAT