PUBLICITAT

JOAQUIM LLIMONA Assessor d’Andorra en les negociacions amb la UE

JOAQUIM LLIMONA: «L’aïllacionisme no porta enlloc, el que cal fer és associar-se i cooperar»

Joaquim Llimona, professor de dret comunitari a la Universitat de Barcelona (UB), és un dels assessors de l’equip negociador del Principat per l’acord d’integració al mercat interior de la Unió Europea. Dilluns passat va encapçalar una xerrada sobre les negociacions entre el Principat i la UE al llarg de la història per als mitjans de comunicació del país, on es van poder transmetre les sensacions i opinions de l’equip negociador pel que fa al pacte. / Per MARC SOLANES

–Com estan anant les negociacions?
–Jo crec que estan ben enfocades. Hi ha un objectiu molt ben definit: un acord que permeti la participació dels tres microestats al mercat interior i s’està avançant com s’ha de fer amb un tema així. S’han començat a analitzar, fins i tot, els serveis, i s’està seguint un ordre lògic.

–Estan sent més dures del que es pensaven les negociacions quant a les mercaderies?
–Com a assessor no et puc respondre aquesta pregunta. El que percebo és que per a la UE aquest acord és molt important perquè tanca el mapa de l’Europa Occidental. Es tracta d’unes negociacions molt més importants del que podrien semblar en termes generals.

–Seran igual de costoses les negociacions de la resta de llibertats?
–Jo crec que es va a un bon ritme, sense cap dubte. Res fa pensar que en un futur aquest ritme pugui quedar alterat. Hi ha circumstàncies (que són totalment alienes a les negociacions) que en algun moment sí que podrien arribar a retardar el procés, com ara el brexit. Malgrat tot, les meves sensacions són molt positives.

–La transitorietat del tabac és definitiva o encara queda algun bri d’esperança per a que es pugui mantenir l’acord?
–S’està negociant. Preferiria no pronunciar-me sobre aquest tema en particular. Tot i això, desvinculant-ho totalment de l’acord amb Andorra, un pacte d’aquest tipus té diverses vies d’acció per a que acabi funcionant bé i la UE potser estaria disposada a fer concessions transitòries, clàusules o derogacions amb revisions futures.

–Quina és la voluntat des d’Europa?
–Des de la seva òptica, l’objectiu és que l’acord funcioni i ho faci bé. Aquestes negociacions es basen en dos principis: que el mercat interior funcioni i que les especificitats d’aquests estats es respectin per la seva condició d’economies petites i particulars.

–Per què s’estan rebent tant males sensacions de les negociacions?
–Prefereixo no opinar. Nosaltres fem la nostra feina i veig que el Govern està fent un gran esforç, i això és el que compta. De vegades parlo amb gent de fora del Govern i se’m transmeten sensacions tant positives com negatives, però res més.

–No pot ser que hi hagi una falta de transparència i de voler implicar a tots els altres actors?
–Dilluns [en la conferència per als mitjans a Govern] es va exposar un calendari de les reunions que s’han fet i que es faran amb els representants europeus. Tot això té la finalitat d’explicar bé com estan anant les coses i d’aclarir els dubtes que puguin sorgir. A mi també em toca fer moltes conferències i xerrades al respecte, pel que, des del meu punt de vista, s’estan fent molts esforços en aquest sentit.

–Diuen que Espanya té la voluntat d’acabar amb l’acord duaner... Suposaria un gran problema?
–Sobre això no en tinc cap informació. Ignoro aquest tema i no en tinc pas la sensació. El que sí que li puc dir, però, és que tant Espanya com França volen que se signi un bon acord amb Europa, aquest és el seu principal interès.

–Dilluns es va informar que l’acord hauria d’estar tancat a finals de 2018, ho veu factible?
–Es tracta d’un escenari molt possible i crec que així serà. Malgrat tot, el que jo pugui opinar al respecte és purament personal. El que no es pot fer és tancar un acord d’aquestes dimensions en tan sols sis mesos, però dos anys és un termini més que realista.

–Solen tenir aquesta durada, aquest tipus de negociacions?
–Els acords amb la UE tenen una gènesi que provoca que sempre s’acabin allargant. La majoria dels acords tenen una durada de dos anys, però bona part s’acaben allargant o, en algunes ocasions, aturant, com en el cas de Turquia.

–Passarà una temporada complicada, Andorra, just després de firmar l’acord, o no?
–Aquí hi ha un debat que han de fer el sector social, econòmic i polític andorrans. Si fem una anàlisi d’acords semblants en el passat els efectes són clarament beneficiosos. Les transitòries es fan perquè les coses es vagin modulant amb el temps i no es produeixin escenaris excessivament complicats, però encara s’ha de signar l’acord i aquest ha d’entrar en vigor...

–Martí va afirmar que el binomi actual del país se situa entre aperturistes i aïllacionistes... Vostè què en pensa?
–Desvinculant-ho completament d’Andorra un cop més, em considero un ferm partidari del que suposa l’aperturisme, el compartir un espai econòmic amb més d’un Estat. Sóc un ferm defensor del projecte de la UE. La sortida de la Gran Bretanya, per exemple, acabarà suposant un problema greu per a ells. En el cas de Catalunya, per exemple, aquesta ha patit una evolució brutal des que en forma part, tant en qüestions econòmiques com socials i polítiques. L’aïllacionisme no condueix enlloc...

–Pot afectar negativament de cara a les negociacions el fet que Mònaco aposti fermament per un protocol particular per cada Estat en lloc d’un de conjunt?
–Hi ha un nucli comú, que és l’acord d’associació, i després cada Estat negocia el seu protocol específic. Anar junts en determinats aspectes dona molta més força que fer-ho de forma individual. Obviament, cada Estat té les seves especificitats i cadascú s’ha de centrar en el que li pertoca.

–Veurem algun dia Andorra dins de la Unió Europea?
–No sé el que pot passar en el futur. Ara mateix, però, no ho preveig. El que sí que li puc dir és que Andorra es un país europeu, democràtic i amb una economia molt madura. Ara, però, no s’està treballant en aquest sentit. La resposta, a molt llarg termini, també vindrà determinada per l’evolució que tingui la UE al llarg dels anys i en allò que s’acabi convertint.

Comenta aquest article

PUBLICITAT