DAVID MAS Historiador
DAVID MAS: «El ferro va portar molta riquesa al país»
L’historiador David Mas ofereix avui, a les vuit del vespre, la conferència Oficis i indústries desapareguts. L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Nacional d’Andorra i pretén mostrar tota una sèrie d’activitats, indústries i antics oficis que formaven part del sistema econòmic de la societat tradicional i que en el trasbals del procés de modernització del país han acabat per desaparèixer. / Per ESTEFANIA GRACIA
–En què consisteix la conferència?
–És una conferència de caràcter divulgatiu i té l’objectiu de recuperar una mica la memòria de tota una sèrie d’activitats econòmiques, oficis i petites indústries que amb el temps han desaparegut però que han deixat una marca en el nostre patrimoni.
–De quines marques parla?
–Pot ser a nivell de petits objectes, de les eines que es feien servir o dels llocs on es treballava. Sobretot, tenen molt interès els espais on es treballava. A través de la seva difusió se’ls i dóna un valor, però si la gent no els coneix, no els valora, i la conferència és una forma de mostrar quelcom que molta gent no té constància.
–Com per exemple?
–Durant la ponència mostraré imatges de l’última serradora hidràulica que queda a Andorra (està a Ordino). També dels darrers llosers que queden, l’única bòbila que queda al país, l’únic forn de pega que sabem que queda o l’últim forn de calç que queda sencer.
–Per què creu que la societat ha perdut el rastre d’aquests treballs?
–Perquè hem entrat en una societat on el que es fabricava d’aquesta manera o bé es produeix ara d’una altra forma o ja s’ha perdut. D’aquests treballs n’hi havia de dos tipus, els que servien per donar ús a la societat i al país mateix (com les eines que podia fer un ferrer) i les eines per exportar (com el ferro, la llana o la fusta de les serradores). I ens hem trobat que la societat mateixa que utilitzava els estris ha desaparegut. Per exemple, el ferrer feia ferradures, i ara ja no, ara s’ha reconvertit en un mecànic.
–De què més parla en la conferència?
–La xerrada es composa de cinc aspectes principals: les activitats relacionades amb el ferro (la farga, les carboneres, les mines, etc), el treball de la fusta (les serradores o el bosc), les tasques amb llana (el treball dels pastors i com s’extreia la llana per fer teixits o la fàbrica que hi va haver a Escaldes-Engordany), els treballs amb la pedra (els llosers, les tècniques de construcció, el resultat de les cases pairals, etc) i les activitats amb la farina (el cereal i el canvi del molí a les fàbriques).
–Quina relació tenien aquests treballs?
–Que en tots, menys en la serradora, no feien servir motors. Es feia servir l’energia hidràulica o la força dels animals o les mans. Precisament, la ponència d’avui s’atura cronològicament en el moment que arriba l’electricitat i els motors elèctrics.
–De totes aquestes tasques, quina era la que més representava a Andorra?
–Probablement, les Fargues. És el més conegut. Hi ha per exemple la Farga Rossell, que s’ha recuperat i s’ha reconvertit en un centre d’interpretació. També la Farga Areny, que havia sigut la més gran, però ara en queda només l’edifici. En general, el ferro va portar molta riquesa al país –sobretot entre finals del segle XVII i mitjans del segle XIX–, i va fer-lo créixer també a nivell demogràfic.