SANTIAGO ALBIOL Oncòleg de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell
SANTIAGO ALBIOL: «Les derivacions s’han de fer quan el cas no es pot atendre aquí»
L’oncòleg Santiago Albiol s’ha incorporat com a professional fix a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Fins ara, el doctor oferia els seus serveis al centre de forma eventual. / Per ESTEFANIA GRACIA
–Com valora el fet d’introduir-se a l’hospital com a oncòleg fix?
–És l’evolució lògica del servei d’oncologia. Nosaltres portem 15 anys, per tant, no és un servei nou. I en tots aquests anys la demanda ha anat creixent i evolucionant. Es necessitava més temps en presència física, perquè no n’hi havia prou amb atendre als pacients només un dia a la setmana.
–En què afecta aquesta introducció als pacients?
–Bàsicament, en què hi haurà una persona de referència físicament a l’hospital. També és cert que d’aquí a un temps les consultes es congestionaran una mica, hi haurà una sobrecàrrega, però això no es veurà de forma immediata.
–Quants dies de consulta hi ha ara?
–Tres dies de consulta d’oncologia i un d’hematologia.
–El fet de tenir un oncòleg fix, comportarà menys derivacions?
–Més que no haver-hi tantes derivacions, el que hem de mirar és que les derivacions es facin només en casos que no es poden atendre aquí. A més, cal procurar que el pacient no marxi i se li perdi el rastre. La intenció és que el pacient se senti acompanyat en tot moment i que es derivi a centres que ofereixin una garantia. Però sobretot, sense perdre la base, que és que el pacient és d’Andorra i que hi ha d’haver una continuïtat assistencial entre els diferents centres.
–El ministre de Salut va dir que no era econòmic tenir una màquina de radioteràpia al Principat, què en pensa?
–Des del punt de vista econòmic, no ho sé. Però és cert que els recursos són els que són. Ja ens agradaria tenir-ho tot, però a vegades també hem d’escollir. Tot i això, hem de garantir que el pacient pugui rebre un tractament de qualitat, i si és possible, evitar els desplaçaments. A més, no és només el fet de comprar la màquina, sinó que oferir el servei de radioteràpia comporta una corba d’aprenentatge. I hi ha centres que ja tenen molt recorregut en aquest aspecte, i com tracten molts casos, també tenen millors resultats. En aquest sentit, si tens un centre a prop que dóna molts bons resultats, potser t’has de pensar si veritablement és necessari o no fer tota la inversió de la maquinària.
–Pel que fa a la quimioteràpia, en tots els casos es dóna al Principat?
–Sí, a excepció de casos molt estranys, on hi ha una necessitat de derivar els pacients a centres altament especialitzats. Però normalment el seguiment de després es fa a Andorra. Aquí treballem amb centres de referència de França i Espanya.
–Darrerament, el ministeri va comunicar que en 13 anys s’havien atés 3.000 pacients de càncer...
–Aquesta xifra és més o menys la que ja tocaria si es té en compte la població. Tot i que no hem notat un augment de casos, és cert que el servei ha crescut, perquè cada cop més pacients es tracten al país.
–Quins són els càncers més tractats a Andorra?
–Els tumors digestius, els de mama, pulmó, bufeta i pròstata. Però aquests són els més freqüents a nivell mundial també.
–Hi ha conscienciació al país?
–Per la tendència del nostre entorn, ja no només a Andorra, la conscienciació respecte el càncer ha anat evolucionant. Abans, si tenies un càncer es considerava que ja estaves condemnat, i ara ja no és així. Ara hi ha més cultura i més coneixements. En aquest sentit, la nostra política és no mentir mai. Nosaltres sempre contestem totes les preguntes que ens fan els pacients tal qual són, perquè les pors i el desconeixement perjudiquen el pacient.