Luis Miguel do Nascimento Àrbitre
Luis Miguel do Nascimento: «A l’essència del futbol també hi ha l’error humà»
–Com veu el nivell de l’arbitratge actual al país?
–No té cap comparació respecte a uns anys enrere, quan era més baix. Ara estem més formats i cada vegada és millor, però també ens trobem que el nivell de comprensió de les regles tant de jugadors com tècnics en ocasions no és l’adient. Hi ha una falta d’entesa en els canvis de reglament perquè a vegades no hi ha prou coneixement.
–L’error es troba integrat dins la condició humana…
–Tots som humans i sempre hi ha la possibilitat d’equivocar-se. Els propis jugadors també ho fan. A vegades fallen ocasions de gol que són molt clares i que sembla impossible que no acabin marcant. Però ho fan, i en l’arbitratge passa el mateix. No sempre es pot encertar, tot i que és el que tots voldríem.
–Com es viu amb l’opció de l’error sempre a sobre?
–S’ha de saber conviure-hi. Són fraccions de segon i és molt complicat prendre una decisió. Quan acaba un partit sempre intento sortir del camp amb la consciència tranquil·la. Mai vaig amb una segona intenció al prendre una decisió. És clar que em puc equivocar i intento saber sempre perquè passa per a que no em torni a passar.
–Haver estat abans jugador ajuda a entendre millor el que passa sobre el terreny de joc en un partit?
–És una avantatge i ajuda a analitzar el que passa i el que s’hi viu.
–Està d’acord que la tecnologia entri al món del futbol per ajudar als àrbitres?
–A l’essència del futbol també hi ha l’error humà. No només en l’arbitratge, sinó també en els jugadors, perquè la majoria de gols es produeixen per alguna errada del contrari. En només un segon es pot escapar un món, perquè passen mil coses. S’ha de veure quina és la millor manera d’introduir el video. S’està fent un experiment i s’ha de veure quins són els resultats.
–A principis de l’any vinent pot convertir-se en nou àrbitre internacional. Es tracta de seguir creixent...
–És una part del meu objectiu. T’has d’anar marcant fites i a mi m’agradaria arribar a l’elit, encara que sé que és bastant difícil, però no defalleixo.
–Abans era jugador i ara àrbitre. Amb quina es opció es queda? Tornaria enrere?
–Segur que no. Em quedo com a àrbitre. Ho tinc ben clar. Vaig començar a ser-ho com una formació més mentre continuava jugant i li vaig agafar el gust. En cada partit que em toca xiular noto aquella emoció de quan era jugador. Sento les mateixes sensacions que llavors.
–I ara s’està traient el títol d’entrenador. El veurem també a les banquetes?
–Estic fent el curs per aconseguir el nivell A. El futbol m’apassiona i és la meva vida. Vull estar el màxim format i conèixer també aquest punt de vista.
–No té cap comparació respecte a uns anys enrere, quan era més baix. Ara estem més formats i cada vegada és millor, però també ens trobem que el nivell de comprensió de les regles tant de jugadors com tècnics en ocasions no és l’adient. Hi ha una falta d’entesa en els canvis de reglament perquè a vegades no hi ha prou coneixement.
–L’error es troba integrat dins la condició humana…
–Tots som humans i sempre hi ha la possibilitat d’equivocar-se. Els propis jugadors també ho fan. A vegades fallen ocasions de gol que són molt clares i que sembla impossible que no acabin marcant. Però ho fan, i en l’arbitratge passa el mateix. No sempre es pot encertar, tot i que és el que tots voldríem.
–Com es viu amb l’opció de l’error sempre a sobre?
–S’ha de saber conviure-hi. Són fraccions de segon i és molt complicat prendre una decisió. Quan acaba un partit sempre intento sortir del camp amb la consciència tranquil·la. Mai vaig amb una segona intenció al prendre una decisió. És clar que em puc equivocar i intento saber sempre perquè passa per a que no em torni a passar.
–Haver estat abans jugador ajuda a entendre millor el que passa sobre el terreny de joc en un partit?
–És una avantatge i ajuda a analitzar el que passa i el que s’hi viu.
–Està d’acord que la tecnologia entri al món del futbol per ajudar als àrbitres?
–A l’essència del futbol també hi ha l’error humà. No només en l’arbitratge, sinó també en els jugadors, perquè la majoria de gols es produeixen per alguna errada del contrari. En només un segon es pot escapar un món, perquè passen mil coses. S’ha de veure quina és la millor manera d’introduir el video. S’està fent un experiment i s’ha de veure quins són els resultats.
–A principis de l’any vinent pot convertir-se en nou àrbitre internacional. Es tracta de seguir creixent...
–És una part del meu objectiu. T’has d’anar marcant fites i a mi m’agradaria arribar a l’elit, encara que sé que és bastant difícil, però no defalleixo.
–Abans era jugador i ara àrbitre. Amb quina es opció es queda? Tornaria enrere?
–Segur que no. Em quedo com a àrbitre. Ho tinc ben clar. Vaig començar a ser-ho com una formació més mentre continuava jugant i li vaig agafar el gust. En cada partit que em toca xiular noto aquella emoció de quan era jugador. Sento les mateixes sensacions que llavors.
–I ara s’està traient el títol d’entrenador. El veurem també a les banquetes?
–Estic fent el curs per aconseguir el nivell A. El futbol m’apassiona i és la meva vida. Vull estar el màxim format i conèixer també aquest punt de vista.