ASSUMPTA MERCADER: Narradora, actriu i titellaire
ASSUMPTA MERCADER: «Res pot suplir que algú t’expliqui un conte»
La narradora Assumpta Mercader oferirà demà a la Biblioteca Comunal de la Massana, a les 11 del matí, una sessió de contes nadalencs. Mercader explicarà perquè el rei blanc té la barba tan blanca, com un pastor es va convertir en el primer caganer i a qui se li va acudir fer la famosa pilota de l’escudella. / Per ESTEFANIA GRACIA
–Quins contes explicarà?
–El primer, La primera escudella de Nadal, explica quina va ser la primera vegada (fa molts anys) que es va fer una escudella; aquest és un conte inventat. La segona narració parla del rei Melcior i explica una mica la seva vida anterior abans de ser un dels tres reis Mags d’Orient. I és que era un rei que només es preocupava per la seva barba, el seu vestit, etcètera. Fins que un dia va haver de preocupar-se pel seu poble i aleshores va canviar totalment. Aquest és un conte editat. El tercer i últim conte se centra en la figura del caganer. És molt divertit i explica com el caganer es posa al pessebre per tenir sort, sobretot durant els temps de la pagesia, quan es demanava que els camps fossin fèrtils i produïssin collita.
–A qui va adreçada l’activitat?
–Va adreçada a un públic infantil (nens a partir de 3 o 4 anys) i familiar. De vegades es té la concepció que els contes només són per a nens, però poden ser també per a tota la família, ja que és una manera de compartir.
–Què ha de tenir un conte per cridar l’atenció del públic?
–Ha de tenir un bon argument. Si comences a explicar el conte i pares, la gent ha de tenir ganes de saber com continua. I ja no és només l’interès que el conte pugui tenir per al públic, sinó que la feina del narrador és precisament trobar com explicar un conte. Perquè un mateix argument es pot explicar de moltes maneres, però un conte ha d’atrapar.
–Quina és la seva manera?
–Jo sempre intento fer participar els nens. El més bàsic és fer-los preguntes, però també se’ls pot fer representar algun personatge o part de l’argument.
–Què és més fàcil, narrar per a adults o per a infants?
–T’ho has de plantejar d’una manera diferent. Si un adult et ve a veure i pel que sigui no li interessa massa el que escolta tindrà la paciència d’escoltar-te o fer veure que ho fa, mentre que el nen no. Narrar per als nens és més difícil, has de posar molta part de tu i fer que el públic estigui amb tu, perquè si a un nen no li agrada la narració, s’aixecarà i es distraurà.
–Per què va decidir introduir-se en la narració?
–Vaig començar formant-me com a actriu i titellaire a l’Institut de Teatre de Barcelona, i una cosa em va portar a l’altra. Vaig escriure un conte i després de publicar-lo em van demanar que el presentés. I al final he acabat explicant contes i llegendes, estic una mica en tot el que envolta el món de la paraula.
–Perdurarà aquest món?
–No hi ha hagut cap tema tecnològic que hagi superat el tema de la narració de contes. Un nen –per més pantalles i enginys que tingui–està encantat de la vida quan es troba amb l’explicació en viu d’un conte. Res pot suplir que algú t’expliqui un conte, perquè hi ha una part d’humanitat i contacte que la tecnologia no et pot donar.