Roger Padreny (@FNJAnd), president del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNJA) amb tan sols 23 anys, encara el projecte amb una il·lusió i una motivació que es contagien. Poc després d’haver aprovat el pressupost per a l’any vinent i amb el final de l’any a la cantonada, Padreny fa un balanç anual de l’organització i valora la situació dels joves en relació a un dels organismes més importants amb els que compta actualment el Principat. / Per MARC SOLANES

 

–Positiu i personalment gratificant. Hem aconseguit establir-nos i organitzar-nos internament, així com donar a conèixer al Fòrum a la societat (sobretot, la juvenil).

 

–Ens trobem en una nova situació esperada. En aquest sentit, fins la última Assemblea dels Joves, la relació  entre la Taula Permanent (TP) del FNJA amb la joventut havia estat més unidireccional i érem els membres de la TP qui proposàvem les accions a dur a terme a i aprovar-se per assemblea. De fet, durant l’última reunió, ens vam trobar que són els joves que proposen al Fòrum dur a terme els projectes. Per tant, hem aconseguit allò que crèiem i esperàvem que havia de ser el Fòrum: una eina al servei de la joventut, gestionada per la joventut.
 

–L’impacte sempre està relacionat amb l’impacte social que té la institució, així com la necessitat i ús que els joves fan del Fòrum. A l’inici costa més fer-se aquest lloc dins la societat i la primera Taula Permanent del nou Fòrum ha tingut aquest objectiu d’introduir-se altre cop entre la joventut andorrana. Així doncs, si passes aquesta línia del desconeixement, després és més fàcil que el cercle virtuós s’activi i les teves accions tinguin més impacte mediàtic.

 

–Si ens referim a la joventut en edat adulta, l’important és oferir oportunitats perquè aquests joves decideixin fer la vida en el país. I les oportunitats només poden venir d’una bona gestió pública que faci polítiques de plena ocupació, així com millori el sistema educatiu superior per evitar que els joves marxin a fora a estudiar i/o treballar. 

 

–El passat 19 de novembre es van aprovar els pressupostos, així com tres projectes de diferents sectors. Un de formació en drets humans, un altre de col·laboració amb el Club de Rem d’Andorra i finalment un altre relacionat en un estudi social al voltants dels motius de la participació juvenil al Principat. També, els pressupostos incloïen la contractació d’un administratiu en edat jove perquè porti la part administrativa diària de l’entitat. En aquest sentit, la contractació de l’administratiu la considerem una de les accions que esperem que tingui continuïtat en els anys i rotació entre joves, facilitant experiència laboral, un primer salari, així com l’oportunitat d’haver treballat per una entitat de dret públic com el FNJA. 

 

–L’aprovació per assentiment del Projecte de llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.

 

–El resultat de les eleccions presidencials dels Estats Units del 2016.

 

–Que es reduís a les necessitats mínimes la incineració de residus del Forn Incinerador de la Comella i es duguessin a terme polítiques totals de reciclatge, en consonància amb el Pla Nacional de Residus d’Andorra. En relació al Forn, i tenint en compte la recent notícia que estableix que  l’auditoria determina que hi va haver un sobrecost de 22 milions d’euros en la construcció (havia de costar 47 milions i finalment va superar els 69 milions), també m’agradaria que es creés un Institut Nacional d’Avaluació de Polítiques Públiques per evitar que nous fets com aquests es produeixin. 
 

–Crec que la crisi podria ser menys dura amb bones polítiques estatals que implementessin la plena ocupació, un enfortiment dels salaris (incrementant la capacitat adquisitiva de les classes treballadora i mitjana), així com aconseguint una major redistribució fiscal. Si les polítiques canvien cap aquest sentit, la crisi es pot superar. Les fallides polítiques d’austeritat han demostrat no ser la solució. 

 

–Veure que el FNJA, un projecte que t’has fet teu des del primer moment, ja forma part de la teva societat. 

 

–A nivell personal, un any complet. A nivell nacional, un any de canvis importants amb transcendència futura. A nivell internacional, un any confús i inesperat.

 

–Cada any em pregunto com pot ser que haguem arribat a nivells tant elevats de progrés i innovació tecnològica, però que encara hi hagi persones amb condicions de vida penoses, fins i tot gent que mor de gana. Si hagués de demanar altre cop un desig, tenint en compte la naturalesa il·limitada d’aquest, repetiria el de l’any passat perquè això no es repetís. 

 

–Que em continuïn donant moments únics amb els meus. 

 

–De fer cagar el tió. És una tradició única, màgica i emocionant quan ets nen. 

 

–Per capacitat creativa i il·lusió de resultat, el pessebre.