Juanma Casero s’estrena enguany com a professor fix de l’Animal Escola de Teatre. Des d’ahir, Casero imparteix classes de teoria teatral al centre. Les formacions es realitzen una vegada a la setmana «i la idea és fer-les fins el proper mes de juny». 

D’aquesta manera, l’escola creix a nivell educatiu i d’espais, i és que recentment el centre ha ampliat les seves instal·lacions. Amb tot, Casero destaca que l’objectiu és donar a conèixer la història del teatre d’una manera més divertida i «amb humor». / PER ESTEFANIA GRACIA

 

–Són classes de teoria teatral. La idea és ampliar una mica l’oferta formativa que té L’Animal Escola de Teatre i fer altres formacions a banda de les classes de teatre a l’ús. El que volem és que hi hagi una opció per conèixer la història del teatre d’una forma més divertida. No són classes de teoria pura i dura. Les intentarem fer amb humor i vinculades al món del teatre.

 

–Creiem que és un complement. Generalment, el que busca l’alumne en les classes de teatre són sempre aspectes força pràctics i actius. Però és important que a part d’aquest àmbit els alumnes també puguin saber d’on ve el que estan fent. 

 

–Són per a tothom que vulgui venir, tot i que han de ser majors de 16 anys. I els alumnes que ja formen part de l’escola poden apuntar-se sense problema, perquè hi ha compatibilitat d’horaris. Potser hi ha gent que és més reticent a pujar sobre l’escenari però que té interès en conèixer el món del teatre. 

 

–El programa es composa de set punts. I el primer és l’origen del teatre. Per tant, es tracta de conèixer una mica que és el teatre des del seu començament. Es pot venir amb la base que cadascú tingui i conegui. Perquè en principi comencem de zero.
 

–Aquí començo a fer les classes en aquest format, però durant els darrers estius he estat fent tallers de teatre per a adolescents. També he fet algun taller amb l’Animal Escola Teatre, però la meva formació teatral ve de Madrid. He estat treballant al Centre Dramàtic Nacional i en diverses companyies, a banda, també he fet alguns treballs en la docència. 

 

–La veritat és que jo vaig començar volent ser actor. I amb 18 anys em vaig formar per ser-ho. Però vaig començar a involucrar-me més en el món de la direcció teatral i en la part de formació. 

 

–Jo visc del teatre [riu]. És cert que al principi, quan estàs estudiant teatre, vas alternant moltes coses, però la idea és fer de la nostra passió la nostra professió. 

 

–Estic començant a conèixer una mica més el país. Porto un parell de temporades i puc tenir una idea general de la situació, però ara mateix la meva opinió és molt poca perquè encara estic en fase d’anar descobrint. 

 

–Jo crec que és indiferent, perquè a Espanya, per exemple, s’ha considerat sempre que el teatre és una professió molt difícil, i és més gran que Andorra. Imagino que el Principat, al ser més petit, té un circuit de feina més petit, però també té menys competència. Jo crec que la cultura és una cosa que portem tots a dins i que la fem gran nosaltres mateixos, independentment del territori.

 

–Sí. Crec que el teatre és un art que té moltes branques i que tots podem trobar quina és la nostra. Potser no tots podran ser el protagonista de la funció, però hi ha molts personatges al voltant del protagonista que també són necessaris per fer la representació. 

 

–Sobretot, ganes de treballar. I a partir d’aquí, cada director i gent tenim el nostre model ideal. Jo crec que un actor el que necessita és tenir ganes i formar-se bé. Tenir una bona base i ser un bon company amb els demès, perquè el teatre mai es fa de forma individual.