PUBLICITAT

Oriol Riart Escriptor

ORIOL RIART: «Expliquem les falles més enllà del romanticisme»

Oriol Riart, autor de 'Les falles del Pirineu'
Oriol Riart, autor de 'Les falles del Pirineu'
Oriol Riart, escripitor del llibre, i Sebastià Jordà, il·lustrador, es van conèixer a La Mañana TV i van decidir iniciar aquest projecte per la seva devoció per la cultura i les tradicions populars. Tot i que en un principi tenien pensat realitzar un reportatge audiovisual (per la seva especialització en aquesta plataforma), finalment van decidir plasmar el projecte en un llibre que, a Andorra, es pot adquirir a la llibreria La Puça de la capital. / PER MARC SOLANES
 
–Quan de temps heu dedicat a aquesta empresa?
–En total, han estat tres anys d’investigació i documentació. L’antropòleg Albert Roca va guiar científicament el projecte, pel que vam rebre una beca de la Generalitat que ens va ajudar a desenvolupar-lo. Ens vam centrar sobretot en el que hi ha darrere d’aquesta celebració: les persones que ho fan, la forma com ho duen a terme...
 
–Quines particularitats té?
–Es tracta d’una festa molt local, sentida amb profunditat per la gent del propi territori. Tant es així que, quan vam començar el projecte, entre els diferents pobles fallaires no es coneixien. Per exemple, en el cas de Senet i Aneto, únicament separats pel riu i la carretera, no sabien que en tots dos nuclis es duia a terme aquesta celebració. 
 
–Quin és el propòsit del llibre?
–Explicar de forma contrastada i científica la història de les falles del Pirineu. És a dir, anar molt més enllà de les típiques explicacions romàntiques i simbòliques que sempre s’associen al foc. Hem intentat vincular les falles a algun procés pràctic més enllà del seu ja més que conegut simbolisme. 
 
–Quins són els primers registres d’aquesta activitat?
–La documentació més antiga que registra una activitat d’aquest tipus de manera explícita la vam trobar a l’Arxiu Municipal de Vilaller, en el llibre de comptes, on l’any 1763 ja es registren despeses de faro, falla i vi. També hem trobat, a l’Arxiu Municipal d’Arties, el procés d’elaboració del taro, de mitjans del segle XVII, una festa cosina on el foc roman de forma estàtica al mig de la plaça del poble. 
 
–Quin és el seu origen històric?
–No el sabem. El que sí que està constatat és que es tracta d’una festa solsticial que celebra l’arribada de l’estiu, per Sant Joan, la nit més curta de l’any.
 
–En total, en quants pobles se celebra aquesta tradició?
–Es difícil de dir ja que el territori pirinenc engloba molts municipis i s’entrecreuen països. Aproximadament, 70 municipis la celebren, tot i que la Unesco, que fa un any i mig va declarar aquest esdeveniment Patrimoni de la Humanitat, en va fer un recompte prou exacte.
 
–Què es recull al llibre sobre les falles d’Andorra?
–Una de les coses més interessants que vam trobar és la gimcana de l’argolla de Fontargent on, a través d’unes proves, un grup de persones ha de descobrir la seva ubicació. Creiem que és la versió fallaire que més ens ha sorprès i agradat.
 
–Hi ha hagut algun altre llibre que s’hagi publicat sobre aquesta temàtica?
–Crec que no. Si que n’hi ha hagut algun que recull vivències personals al voltant de les falles, però aquest n’és el més complet.

Comenta aquest article

PUBLICITAT