PUBLICITAT

XAVIER CAPARRÓS Divulgador

XAVIER CAPARRÓS: «Volem ser pare o mare? Primer, estimem-nos»

El divulgador Xavier Caparrós.
El divulgador Xavier Caparrós.
Després de voltar per mig món i parlar amb adults, adolescents i molta canalla ha resolt que a ser pare i mare se n’aprèn, i que la base està en educar amb amor i sempre des d’un estat d’equilibri mental. Xavier Caparrós ha escrit L’art d’educar amb amor (Pagès Editors, 2016), volum que presenta aquesta tarda a la Biblioteca Pública del Govern (19.30 hores), i demà a la Biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell (19.30 hores). / Per ESTHER JOVER MARTIN
 
–Educar amb amor és un art? No és una obvietat?
–És intuïtiu, però també és un art, perquè estudiem molt per tot, però gens per ser pares i mares. Ens trobem en molts moments que ens falten eines. 
 
–Vostè té fills?
–Sí, esclar! Tres, sinó no en podria parlar.
 
–No seria el primer...
–Jo parlo sempre des de l’experiència, sino seria un frau.
 
–Quines edats tenen els seus fills?
–26, 21 i 2.
 
–Quina diferència! I l’educació de la petita és molt diferent de la dels fills grans?
–A veure, ja tens moltes coses incorporades, però ara la paternitat la visc des de l’experiència, la maduresa. A més, durant anys he estudiat molt el ser humà, les seves reaccions, per què no som feliços... N’he fet una anàlisi molt exhaustiu.
 
–Millor ser pare i mare jove o amb més edat?
–L’important és haver-te educat com a persona, aprendre a gestionar les teves emocions, a estar tranquil i calmat. Si és així, és fàcil ser pare, si estàs enfadat no ho és. És cert que la maduresa et dona un plus per relativitzar les coses, a no tenir urgències. Però en tots els casos l’essencial és l’educació, tenir eines, perquè hi ha situacions que et superen. Actualment hi ha poca cultura de ser pare o mare, no es troba rellevant.
 
– Com hem de tractar la canalla?
–És molt important què li dius i com. El 99% dels problemes de ressentiment i culpa estan relacionats amb la relació amb els pares. Les paraules han de ser positives i amoroses. Per exemple, una nena de 8 anys creu que la seva mare no confia en ella, no la respecta, perquè no li vol dir què li passa. La nena aprèn que no s’han d’expressar les emocions i l’eduquen a dir mentides. Una altra nena em va dir que no estimava la mare perquè aguantava el pare...  És bàsic pensar què senten els infants quan els diem alguna cosa. El més important és que els fills et respectin, i el respecte te l’has de guanyar.
 
–Com?
–Hem de ser coherents, sino la canalla s’enfada. Per exemple, un noi de 25 anys em va dir que els seus pares sempre li han dit que ha de fer la seva però, alhora, l’obliguen a fer coses que a ell no li agraden. Gran contradicció!
 
–Una infància infeliç ens fa adults infeliços?
–Més aviat som conseqüència d’una educació ineficaç. Ens eduquen des de la crítica, l’enveja, la culpa, amb ideologies, amb ressentiment... La canalla juga menys, perd l’espontaneïtat, adquireix por i vergonya. Els eduquem des de la queixa, des del victimisme... S’ha d’educar des del positivisme!
 
–La canalla ara ho té tot i, alhora, està sobreprotegida. Creem petits dictadors?
–I tant, hi ha un abús dels fills cap als pares, i no se’n parla prou. Els pares no tenim temps per estar amb els nostres fills, i tenim un gran sentiment de culpa. Per compensar els donem coses, però l’únic que vol la canalla és el nostre temps! Estar amb nosaltres i jugar. Un noi, fill de dos metges prestigiosos, ho té tot, material, però està desequilibrat perquè l’única persona que estima és la dona que el va cuidar quan era nen. Aquests pares van ser molt permissius, però els va faltar amor i contacte.
 
–Amor i contacte? Així de simple?
–Sí, si volem que els nens i nenes siguin feliços. Els adults que som pares hem d’estar emocionalment equilibrats, amb alta autoestima, sino, per més format que estiguis, no te’n sortiràs.
 
–Abans de decidir ser pare o mare, ens hem d’autoexaminar?
–Sí, i pensar si tenim temps per a ells. Els dos primers anys de vida són bàsics, i hem de passar el màxim de temps amb ells. Però, primer de tot, ens hem d’estimar. Després de tant de temps viatjant, parlant, coneixent gent, he après que el més important són les relacions humanes. Primer dediquem-nos a estar bé. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT