PUBLICITAT

MIGUE GUERRA Baixista

MIGUE GUERRA: «El meu punt fort és la improvisació a l’escenari»

El baixista Migue Guerra.
El baixista Migue Guerra.
Migue Guerra torna a l’escenari de la Fada Ignorant amb una sessió doble –avui i demà a les 11 de la nit– que combinarà el so de sempre amb temes del seu disc Funk.ad. El baixista explica que li encanta tornar a l’escenari del petit local situat a la capital per la proximitat que té amb el públic. Un públic entregat que ja ha exhaurit totes les entrades tant per l’actuació d’avui com per la de demà. / Per LÍDIA RAVENTÓS
 
–Quin Migue veurem avui i demà a la Fada Ignorant?
–Serà la segona part del mateix que vam veure l’any passat: l’Special Edition. Es tracta de la formació més percussiva que he fet, teclat, baix, bateria i percussió. Del meu disc, Funk.ad, només tocaré tres temes. I la resta seran temes de Herbie Hancock, Marcus Miller... El so de sempre. 
 
–Com es definiria personalment com a músic?
–Jo em considero un músic entre cometes de directe perquè jo no visc dels escenaris. Únicament surto a tocar un parell de cops a l’any i m’hi deixo la pell. Al final, el meu punt fort és la improvisació a l’escenari, el divendres [avui per al lector] sortirà d’una manera i el dissabte [demà] d’una altra diferent. Mai toco el mateix ni de la mateixa manera. Pensa que toco amb músics de Barcelona i jo baixo a pocs assajos, el que provoca que a l’escenari tot surti molt fresc i molt del moment. 
 
–Veurem el mateix estil funky o ens sorprendrà amb un nou estil?
–Mai és el mateix, segons com estem els músics és diferent. Jo sempre he definit la música com un color de diferents tonalitats. Un dia pot ser un to taronja clar i un altre dia taronja més fosc. És segons el moment que viu cada músic. Dins de la línia funky, blues, jazz hi haurà sempre molts matisos i amb la frescor de la improvisació. 
 
–S’ha plantejat atrevir-se amb algun altre estil?
–No és que no m’atreveixi, és que estic satisfet amb el que faig. I m’en sobre! 
 
–Té en ment posar-se a treballar en un nou treball?
–La veritat és que no. Només toco un parell de cops a l’any i amb això ja en tinc prou. Tampoc tinc la possibilitat ni el temps. El disc va ser una excepció, no tinc intenció de fer-ne un altre. A més, són molts diners i econòmicament és inviable. 
 
–Si pogués tornar a començar, li agradaria dedicar-se únicament a la música?
–Moltes persones m’ho han preguntat però jo mai m’ho he plantejat. La música sempre ha sigut una cosa molt i molt important per mi però no he pensat mai en que fos la meva professió. Sempre l’he combinat amb una altra feina, tenint la sort de poder igualment treballar amb músics súper professionals. 
 
–És autodidacte. No ha pensat mai en professionalitzar-se?
–La veritat és que no. A més, ara ja és molt tard i ha sigut sempre la meva manera de treballar. Tocar molt i moltes hores. No tinc ni idea de teories jo. L’únic que he fet és tocar molt, escoltar, tocar més i escoltant molt discs de blues i de funky negre dels anys 60 i 70.
 
–Com es veu d’aquí a 20 anys?
–Em veig, si puc, fent l’actuació del mes de març tal com ara [riu]. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT