José Ramón Dacosta Calviño va néixer l’any 1961 a Villa de Cruces, un poble de Lalín a la província gallega de Pontevedra. Va fer els seus primers passos com a pintor amb uns oncles seus a San Sebastià quan tenia 14 anys. L’any 1979 va venir a Andorra amb dos amics del poble i al final s’hi va quedar sol. Va entrar al món de la construcció durant un parell d’anys i poc després ja es dedicava a la pintura.

 

–Hi havia un home amb el qual dinava a la cava Bernat d’Encamp que em va proposar d’anar a treballar amb ell. M’hi vaig posar i he seguit fins al dia d’avui. En aquell moment tenia 20 anys. Fins als 35 anys vaig estar treballant per a altres fins que fa 21 anys vaig muntar la meva pròpia empresa.

 

–Cada dia la gent és menys professional. Abans es cobrava molt més que ara i els materials estaven molt més barats. Ara treballes pràcticament per mantenir l’empresa, no treballes per a una altra cosa.

 

–Quan jo vaig començar ja hi havia compressors, el treball exclusivament manual era molt anterior, només que abans l’estucat es feia amb una tirolesa (amb maneta)  i ara es fa amb un calderí que és amb compressor. Però màquines des dels anys 50 ja n’hi ha hagut. 

 

–Els materials han canviat molt i la decoració encara ha canviat més.  Ara s’estan posant moltes pintures italianes, estucs i coses així. També es col·loca molta tela, i abans això no es feia.

 

–La gent gasta menys. Abans et demanaven un pressupost i te’l demanaven a tu sol i ara demanen preus a cinc empreses per fer un treball de 500 euros. Aquest és el problema. 

 

–El millor és que t’agradi, que et llevis cada dia pel matí i facis una cosa que t’agradi , sinó jo ja no estaria aquí. Cada dia pots anar aprenent coses diferents, és una cosa que no s’estanca. Hi ha els italians que un  dia et treuen una cosa i al cap de poc temps una altra i vas aprenent sempre.

 

–El pitjor de l’ofici és la gent que no et paga. Els portes a la Batllia i ni així ho soluciones. Al final et quedes sense cobrar i a sobre has de pagar advocat i procurador. No només no cobres sinó que a sobre et toca pagar.

 

–Normalment totes les empreses fan vuit hores, però quan arriba l’estiu se’n fan nou. L’únic que si tens més feina subcontractes gent i ja està. Abans es cobrava millor i es feien fins a 14 hores diàries i el dissabte. Ara fas vuit hores pelades i hi ha dies que has d’estar aturat sense fer res.

 

–Jo als treballadors els tinc a tots des de fa 20 anys, des que vaig començar amb l’empresa pròpia. 

 

–Han canviat molt. Ara et canvien pel més mínim, abans no. Abans et valoraven per la qualitat de la feina, ara només pel preu. Només que vagis 100 o 150  euros més car se’n van a un altre sense importar-los si fas bé la feina o no.

 

–No afecta gaire, és dur, però el que has de fer és intentar treballar a l’interior els tres o quatre mesos d’hivern més dur i la resta combinar-ho el millor possible.

 

–Sí, hi ha empreses que venen de la Seu a treballar aquí. Ho fan legalment, però els seus treballadors els costen molt menys.
 

–Si li agrada l’ofici, sí. Sempre pots fer coses diferents i aprendre. Jo tenia un soci fa 21 anys quan vaig muntar l’empresa que ja s’ha jubilat. Ara deu tenir 70 anys i sap el mateix que quan va començar, no ha sortit del rodet. Has d’estar  sempre actualitzant-te i aprenent tècniques noves i coneixent nous materials. Ara estem fent un microciment per als terres que s’ha inventat fa poc i s’ha de formar a la gent. Ara se’ls ha d’enviar a Espanya però quan es va començar amb l’estuc venecià havia enviat obrers a aprendre’n a Itàlia.