VANESSA MENDOZA CORTÉS Presidenta de l'Associació Stop Violències
VANESSA MENDOZA CORTÉS: «Vivim en una societat on l’amor és condicional»
La presidenta de l’associació Stop Violències oferirà avui a dos quarts de sis de la tarda i a dos quarts de vuit del vespre una xerrada sobre la defensa personal per a dones a la Biblioteca de Canillo. / PER LÍDIA RAVENTÓS
–Què cal saber sobre la defensa personal?
–No haver-la d’utilitzar! [riu]. El més important és que la defensa personal no és només pegar sinó que comença a nivell psicològic, molt abans d’un cos a cos, d’una lluita física. Ens fereixen constantment en el nostre dia a dia. Per exemple, un company o un superior que a la feina és massa brusc amb nosaltres i ens sentim ferits i no sabem com dir-li, no sabem posar límits, autoprotegir-nos.
–És fàcil pensar que una dona sempre tindrà menys força física que un home i que serà més fàcil agredir-la.
–Sí, però cal pensar que els homes tenen genitals, orelles, ulls... Punts que els fan més mal que d’altres com tothom. Tot i així,el més important és sempre prevenir. Ensenyem tot el que cal fer abans que l’agressor se t’apropi.
–I que podem fer per prevenir una agressió?
–El sistema que nosaltres ensenyem és saber on estàs en cada moment. Moltes vegades ens posem al racó de la discoteca quan hi ha molta gent perquè veiem que està buit i un cop allà veiem que estava buit per alguna raó. La primera premissa per protegir-te és no posar-te en cap situació de vulnerabilitat.
–Però aleshores hem d’estar atentes 24 hores al dia.
–No! Tampoc cal això però sí que abans de posicionar-te, per exemple, amb la situació de la discoteca, has de mirar un moment i pensar perquè si tot està ple ningú s’ha posat allà abans. Observar i després decidir.
–Ens pot avançar alguna pista de com podem afrontar aquestes situacions de violència tant les físiques com les psicològiques?
–Hi ha dues qüestions clau. La primera, diferenciar que encara que una agressió verbal se’t digui rient, no deixa de ser una agressió psicològica. Es diu rient però a tu t’ha agredit i això ens confon i ens minva l’autoestima. Davant d’això, cal preguntar perquè se’t diu això i si realment hi ha un problema. I després hi ha tot el tema del xantatge emocional que el vivim molt amb les parelles i les relacions amb els altres. Si m’estimessis faries això, per exemple. El xantatge emocional és molt rentable perquè fa que l’altre es mogui per la culpa. Davant d’això cal que ens treiem la por i la culpa que ens deixin d’estimar perquè vivim en una societat on l’amor és condicional. T’estimen si fas allò que volen i et deixen d’estimar si fas allò que no volen, sigui el que sigui. Per això tenim molt por a dir que no i ens costa molt posar límits.
–La defensa personal va dirigida a persones de totes les edats?
–Cal tenir en compte que les padrines tenen més problemes perquè tenen menys condició física. Tot i això, pensa que les àvies porten uns bastons que són molt interessants [riu].
–Tot i conèixer les tècniques de la defensa personal, ens podria passar que en el moment en què les haguéssim de fer servir la por o els nervis ens paralitzessin.
–Pot passar. Per això en els tallers el que fem és mirar quina por tenim i com ens afecta per treballar-la. Perquè aquesta por, el primer ensurt, no et paralitzi. Per treballar això és important fer un seguiment més enllà del coneixement de les tècniques en sí.
–Som prou conscients de la importància de saber defensar-nos?
–No. I menys a Andorra que ens pensem que no passa mai res. Han augmentat els furts, els robatoris i les agressions i tot i així ens pensem que només cal protegir-nos quan sortim fora.
–Què cal saber sobre la defensa personal?
–No haver-la d’utilitzar! [riu]. El més important és que la defensa personal no és només pegar sinó que comença a nivell psicològic, molt abans d’un cos a cos, d’una lluita física. Ens fereixen constantment en el nostre dia a dia. Per exemple, un company o un superior que a la feina és massa brusc amb nosaltres i ens sentim ferits i no sabem com dir-li, no sabem posar límits, autoprotegir-nos.
–És fàcil pensar que una dona sempre tindrà menys força física que un home i que serà més fàcil agredir-la.
–Sí, però cal pensar que els homes tenen genitals, orelles, ulls... Punts que els fan més mal que d’altres com tothom. Tot i així,el més important és sempre prevenir. Ensenyem tot el que cal fer abans que l’agressor se t’apropi.
–I que podem fer per prevenir una agressió?
–El sistema que nosaltres ensenyem és saber on estàs en cada moment. Moltes vegades ens posem al racó de la discoteca quan hi ha molta gent perquè veiem que està buit i un cop allà veiem que estava buit per alguna raó. La primera premissa per protegir-te és no posar-te en cap situació de vulnerabilitat.
–Però aleshores hem d’estar atentes 24 hores al dia.
–No! Tampoc cal això però sí que abans de posicionar-te, per exemple, amb la situació de la discoteca, has de mirar un moment i pensar perquè si tot està ple ningú s’ha posat allà abans. Observar i després decidir.
–Ens pot avançar alguna pista de com podem afrontar aquestes situacions de violència tant les físiques com les psicològiques?
–Hi ha dues qüestions clau. La primera, diferenciar que encara que una agressió verbal se’t digui rient, no deixa de ser una agressió psicològica. Es diu rient però a tu t’ha agredit i això ens confon i ens minva l’autoestima. Davant d’això, cal preguntar perquè se’t diu això i si realment hi ha un problema. I després hi ha tot el tema del xantatge emocional que el vivim molt amb les parelles i les relacions amb els altres. Si m’estimessis faries això, per exemple. El xantatge emocional és molt rentable perquè fa que l’altre es mogui per la culpa. Davant d’això cal que ens treiem la por i la culpa que ens deixin d’estimar perquè vivim en una societat on l’amor és condicional. T’estimen si fas allò que volen i et deixen d’estimar si fas allò que no volen, sigui el que sigui. Per això tenim molt por a dir que no i ens costa molt posar límits.
–La defensa personal va dirigida a persones de totes les edats?
–Cal tenir en compte que les padrines tenen més problemes perquè tenen menys condició física. Tot i això, pensa que les àvies porten uns bastons que són molt interessants [riu].
–Tot i conèixer les tècniques de la defensa personal, ens podria passar que en el moment en què les haguéssim de fer servir la por o els nervis ens paralitzessin.
–Pot passar. Per això en els tallers el que fem és mirar quina por tenim i com ens afecta per treballar-la. Perquè aquesta por, el primer ensurt, no et paralitzi. Per treballar això és important fer un seguiment més enllà del coneixement de les tècniques en sí.
–Som prou conscients de la importància de saber defensar-nos?
–No. I menys a Andorra que ens pensem que no passa mai res. Han augmentat els furts, els robatoris i les agressions i tot i així ens pensem que només cal protegir-nos quan sortim fora.