Roger Escribà Instructor de vol
ROGER ESCRIBÀ: «Quan voles, els problemes es queden a baix, a terra»
Sempre li havia cridat l’atenció volar i va acabar convertint-se en professor de vol. Roger Escribà (Lleida, 1985) és el propietari de l’escola de vol de la Plana, instal·lat a la Seu d’Urgell des de fa poc més d’un any. Ell va ser client un dia, va provar un passeig amb ultralleuger, es va acabar treient el títol d’instructor i amb això es guanya la vida ara.
–Quin és el menú de l’escola?
–Principalment la formació al complert per a aquell que vulgui treure’s la llicència d’ultralleuger, que és una avioneta d’un màxim de dues places, com el que tinc jo, i també passejos per hores per a aquell que vulgui volar un dia.
–Ara em dirà que enganxa, oi?
–És que és una passada. Si ho proves, t’enamores. És així, Perquè els que tenen pànic a volar ni es plantegen provar-ho.
–Però què se se sent des de dalt?
–Llibertat. Els problemes es queden a baix, al terra. No penses en res més que gaudir del paisatge des de dalt, pilotar… És desestressant total.
–Recomanable per a gent que té vertigen?
–Sí, totalment. Que tinguis vertigen no vol dir que t’hagi d’afectar a l’avió. Vas dins d’una cabina, tancat, mires endavant… De fet hi he portat gent i cap problema. Els ha encantat.
–Tothom té capacitats per fer volar una aeronau com aquesta?
–És clar, això no és com pilotar un avió de passatgers, que està ple de botons. És més senzill i qualsevol en pot aprendre. De fet, en una hora ja pots conduir. Les banyes –que vindria a ser el volant–, l’accelerador i els pedals per girar el timó de direcció, a la cua de l’avió. Tan sols has d’estar pendent d’això. Gairebé com un cotxe. Aterrar ja és una altra cosa... Això sí que no es pot fer el primer dia, però t’ho ensenyo.
Per fer el curs tampoc hi ha complicacions. Tan sols es demana un certificat mèdic, també similar al del carnet de cotxe.
–L’empresa funciona tot l’any?
–Sempre que la meteorologia ho permeti. No es pot volar quan hi ha molt de vent o mala visibilitat, un sostre de núvols baix o pluja molt intensa. Si és fluixa no hi ha cap problema ni perill en agafar l’ultralleuger.
–Hi ha llibertat per travessar la frontera amb Andorra?
–Si, total. El que no pots fer és aterrar però per sobrevolar-la no hi ha cap problema.
–I quin és el viatge tipic?
–Veure el Cadí, el Pedraforca, la Cerdanya i Oliana, que és el que més m’agrada pel contrast entre el pantà i la muntanya. És un paisatge bonic. Però et porto on vulguis. Per 100 euros tens un vol de 40 minuts, una tarifa que he posat per a totes les butxaques. L’hora la cobro a 140 euros.
–Vostè fa viatges de plaer?
–Sí. M’agrada recórrer Espanya. Hem va encantar un viatge a Mallorca de cap de setmana. En dues hores i mitja estava allà, a la platja.
–Hi va molt andorrà?
–Els que més. És el gruix de la meva clientela. Sorprenentment no sempre em demanen sobrevolar a Andorra. Alguns fins i tot s’animen amb viatges llargs. Val la pena.
–Quin és el menú de l’escola?
–Principalment la formació al complert per a aquell que vulgui treure’s la llicència d’ultralleuger, que és una avioneta d’un màxim de dues places, com el que tinc jo, i també passejos per hores per a aquell que vulgui volar un dia.
–Ara em dirà que enganxa, oi?
–És que és una passada. Si ho proves, t’enamores. És així, Perquè els que tenen pànic a volar ni es plantegen provar-ho.
–Però què se se sent des de dalt?
–Llibertat. Els problemes es queden a baix, al terra. No penses en res més que gaudir del paisatge des de dalt, pilotar… És desestressant total.
–Recomanable per a gent que té vertigen?
–Sí, totalment. Que tinguis vertigen no vol dir que t’hagi d’afectar a l’avió. Vas dins d’una cabina, tancat, mires endavant… De fet hi he portat gent i cap problema. Els ha encantat.
–Tothom té capacitats per fer volar una aeronau com aquesta?
–És clar, això no és com pilotar un avió de passatgers, que està ple de botons. És més senzill i qualsevol en pot aprendre. De fet, en una hora ja pots conduir. Les banyes –que vindria a ser el volant–, l’accelerador i els pedals per girar el timó de direcció, a la cua de l’avió. Tan sols has d’estar pendent d’això. Gairebé com un cotxe. Aterrar ja és una altra cosa... Això sí que no es pot fer el primer dia, però t’ho ensenyo.
Per fer el curs tampoc hi ha complicacions. Tan sols es demana un certificat mèdic, també similar al del carnet de cotxe.
–L’empresa funciona tot l’any?
–Sempre que la meteorologia ho permeti. No es pot volar quan hi ha molt de vent o mala visibilitat, un sostre de núvols baix o pluja molt intensa. Si és fluixa no hi ha cap problema ni perill en agafar l’ultralleuger.
–Hi ha llibertat per travessar la frontera amb Andorra?
–Si, total. El que no pots fer és aterrar però per sobrevolar-la no hi ha cap problema.
–I quin és el viatge tipic?
–Veure el Cadí, el Pedraforca, la Cerdanya i Oliana, que és el que més m’agrada pel contrast entre el pantà i la muntanya. És un paisatge bonic. Però et porto on vulguis. Per 100 euros tens un vol de 40 minuts, una tarifa que he posat per a totes les butxaques. L’hora la cobro a 140 euros.
–Vostè fa viatges de plaer?
–Sí. M’agrada recórrer Espanya. Hem va encantar un viatge a Mallorca de cap de setmana. En dues hores i mitja estava allà, a la platja.
–Hi va molt andorrà?
–Els que més. És el gruix de la meva clientela. Sorprenentment no sempre em demanen sobrevolar a Andorra. Alguns fins i tot s’animen amb viatges llargs. Val la pena.