Nyam, un tastet d’òpera és un espectacle poc habitual al circuit de teatres per a tots els públics, un maridatge de teatre i òpera que pretén apropar a petits i grans a un estil sovint prejutjat d’avorrit. De la mà de la Susanna Del Saz i de l’Elena Martinell tot aquell qui ho vulgui podrà gaudir escoltant cinc àrees molt conegudes: O mio babbino caro (Puccini), Les oiseaux dans la charmille (Offenbach), Stride la Vampa (Verdi), Duetto buffo di due gatti (Rossini) i La reina de la nit (Mozart). / PER LÍDIA RAVENTÓS

 

–Bé, és per als més petits i per als no tan petits perquè venen acompanyats dels pares i també pensem en ells. Es tracta una mica d’introduir-los en unes quantes àrees d’òpera dins d’una història i d’una manera molt divertida. Sovint ens pensem que l’òpera és només per a gent culta o molt complicada. I és tot el contrari. I els nens reaccionen molt bé perquè no tenen aquest pensament. A  més, les cançons estan posades en un moment de l’obra que encaixen molt bé amb el sentiment que es vol expressar. 

 

–La veritat és que la idea neix quan fa cinc anys la professora del meu fill em proposa anar a la classe a cantar alguna cosa. A partir d’aquí li vaig consultar a l’Elena per saber com podia fer-ho per animar als nens. I al final ens vam animar i ho vam fer tan maco que vam decidir que després d’estrenar-ho a l’escola ho havíem de portar a altres llocs. 

 

–No. No hem modificat les lletres ni l’idioma original. Però els nens capten l’intensitat, la música, si és més dolça, més agressiva, de manera que complementa allò que estan veient. No hem volgut agafar l’ària i explicar-la, sinó que en un moment determinat de l’obra soni una cançó amb un to concret que els desperti certs sentiments. Amb els anys, ja aniran descobrint autors i àries si els interessa. Simplement es tracta d’escoltar òpera perquè és un estil que no l’escolten enlloc. 

 

–Sí, molta! Més que educació és que cal que tinguin més contacte amb la música. No només escoltant les cançons típiques, sinó també aprenent a tocar instruments. Realment la música a les escoles es tracta com una matèria secundària, no se li dona prou importància. I la música aporta certs valors als nens que després els ajuda en tota la resta d’assignatures i de situacions a la vida perquè els ajuda a relaxar-se, a obrir-se. 

 

–Quan vam triar el nom ja vam pensar que si la gent sentia la paraula òpera s’espantaria i pensaria que és un rotllo. La frase que es repateix el 90 per cent de les vegades entre els pares que venen és: ‘Ostres! Ens ho hem passat súper bé. Quan hem vingut no les teníem totes!’ I després surten encantats perquè escoltar l’òpera d’aquesta manera és molt xulo.  

 

–Sí, per descomptat! Moltes vegades no ens agrada perquè la desconeixem. L’òpera és sempre una gran prejutjada [riu]. Animo la gent a venir i a donar-li una oportunitat. Sobretot als pares perquè, tot i que està pensada per a nens, podran escoltar peces d’òpera tal com es farien al Teatre del Liceu, sense tocar-ne ni una coma. És important que la gent no s’espanti, que provi, que vingui, que s’animi. H