PUBLICITAT

ÀLEX SOMOZA Entrenador de l'Inter Club d'Escaldes

Àlex Somoza: «A la banqueta pateixes molt més que al camp»

Somoza dona instruccions als seus jugadors ajudat per la pissarra.
Somoza dona instruccions als seus jugadors ajudat per la pissarra.
PER IVÁN MOURE

D’aquí a dos mesos farà tres anys que Àlex Somoza va penjar les botes (Andorra la Vella, març del 1986) després d’una carrera de futbolista lligada a l’FC Santa Coloma, el Principat, el Ranger’s i, sobretot, l’FC Andorra i la selecció, amb la qual va viure un petit però inoblidable idil·li. Però ni molt menys s’ha desvinculat dels camps de futbol. És l’ocupant d’una banqueta: la del líder de la Segona Divisió.
 
–D’ocupar el lateral dret a l’FC Andorra a donar el salt a les banquetes amb menys de 30 anys. Per què es va retirar tan jove?
–Em vaig retirar perquè l’FC Andorra baixava a Segona Catalana, calia una reestructuració i jo em vaig fer a un costat. Podria haver buscat equip a la Lliga Nacional, però és que em sentia massa identificat amb el meu club. Llavors ja estava estudiant per ser entrenador i de fet portava deu anys exercint amb equips de la base, així que vaig decidir canviar de rumb. El que no esperava era trobar un equip sènior al qual entrenar.
 
–Llavors, el va agafar per sorpresa, la trucada de l’Inter d’Escaldes?
–La veritat és que sí. Toni Lima és un gran amic meu, parlem  habitualment i feia quatre mesos que no ens vèiem. Em va trucar per fer un cafè i m’ho va proposar. No m’ho esperava, però era la meva gran oportunitat de dirigir un equip sènior i no vaig dubtar a acceptar la proposta.
 
–I ara lidera la Segona Divisió i el diumenge s’enfronten a la Penya Encarnada, segon a un punt, en la primera jornada dels play-off. Qui guanyi puja directe o com ho veu?
–Algun jugador em comentava l’altre dia que si no hi hagués play-off ara seriem campions i seríem equip de Primera, però a mi m’agrada aquest invent. A Primera funciona molt bé. És una bateria d’enfrontaments directes amb un objectiu comú: pujar. I m’encanta això, és molt bo per al futbol. Per cert, i tirant de tòpics... Si guanyem no tenim res fet, eh?
 
–S’ha plantejat tornar a jugar?
-Tornar a jugar al nivell d’abans ja no vull. No ho trobo a faltar. De fet, a mi sempre m’ha agradat competir. Ara com a entrenador també puc gaudir d’això, tot i que també és cert que a la banqueta pateixes més que al camp. És angoixant.
 
–Què s’ha de millorar del futbol andorrà?
–Futbolísticament anem evolucionant, potser no tan ràpid com voldríem perquè som un petit país, però en altres aspectes que envolten el futbol sí que ens quedem enrere.
 
–Per exemple?
–Necessitem ambulàncies als camps de futbol. És urgent. Qualsevol dia passarà alguna cosa i ho lamentarem tots. Nosaltres encara tenim fisioterapèuta, ja que ho considerem bàsic, però hi ha equips que no tenen res. I si hi ha una topada entre dos jugadors o algun accident greu, si l’ambulància no arriba a temps pot ser fatal. També podem millorar en afició s’ha d’engrescar la gent perquè vingui a veure’ns. Si van a veure l’FC Andorra, l’Inter i la selecció, ja m’està bé, jejeje. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT