La Biblioteca de la Massana realitza un taller de contes per als pares amb la intenció de promoure la lectura entre els més grans i els menuts. Joan Boher és l’encarregat de conduir el taller. / Per ESTEFANIA GRACIA

 

–La base del projecte és que són els propis pares els qui expliquen contes a la Biblioteca de la Massana. 

Les sessions es fan un dia al mes durant tot aquest any i es fa en un grup de 15 nens i 10 pares de la parròquia i altres localitats d’Andorra. A més, tothom que tingui nens d’entre tres o cinc anys està convidat a assistir com a públic a alguna d’aquestes sessions. 

 

–En aquest sentit, els hi hem facilitat la feina als pares, perquè els hi hem entregat un recull dels contes que es llegiran amb el guió ja escrit. 

 

–Explicar contes és una cosa que sap fer tothom, però explicar-los davant d’un públic més nombrós suposa un punt de dificultat, i per això, abans de fer aquesta iniciativa els hem preparat amb un taller per millorar-ne la tècnica. 

 

–Bé, més que tècnica podem parlar d’una manera de fer. I hi hauria tres maneres de llegir un conte: llegint-lo, mostrant l’àlbum il·lustrat i a través de la narració oral. Aquest darrer mètode implica més dificultat, perquè no hi ha texts ni dibuixos i has de memoritzar la història i narrar-la amb la veu i el cos. L’àlbum il·lustrat i el text seria més senzill per explicar contes, perquè només has de llegir el guió o ensenyar les il·lustracions. 

 

–Nosaltres ens centrem en el conte llegit i l’àlbum il·lustrat. Perquè són sistemes molt senzills i els que utilitzen normalment els pares a l’hora d’explicar contes. A partir d’aquí, ensenyem unes coses que són importants, que són senzilles però efectives a l’hora de llegir davant d’un públic una mica més gran. 

 

–Repartir la mirada entre tot el públic, modular la veu (que no sigui monòtona i repetitiva), jugar amb les veus dels diferents personatges i mantenir l’atenció de l’auditori. 

 

–La base és tenir un bon conte, com pot ser els Tres Porquets o La Caputxeta Vermella, que durant centenars d’anys han demostrat que són uns bons contes. Amb això ja hi tens molt de guanyat. A partir d’aquí, hi haurà gent que explicarà el conte amb més gràcia o menys, però hem d’intentar jugar amb l’atenció de l’interlocutor. Fent-li preguntes i cridant l’atenció sobre certs detalls de la història per fer-la més viva.  

 

–La veritat és que els nens no saben quins són els contes nous o els vells, no tenen una diferenciació molt clara. El que els hi agrada són les bones històries, que els hi facin despertar la imaginació i que les puguin viure. Hi ha contes populars de tota la vida que ens fan viure aquestes històries i també n’hi ha d’avui dia que ens fan despertar la imaginació. I nosaltres com a pares hem d’escollir les millors d’aquestes històries.