Si hi ha un conjunt que la darrera dècada ha dominat el futbol sala nacional aquest és l’FC Encamp, acostumat a guanyar doblets i triplets. Una figura tan important pel club com Moisés Gonçalves va deixar la banqueta el passat estiu i Lluís Cruz se’n va fer càrrec. Amb la seva arribada l’equip ha continuat amb la línia de competitivitat dels darrers anys, que l’ha portat a adjudicar-se de nou La Lliga Viatges Pantours.

 

–Com es motiva a una plantilla que suma tants títols consecutius?

–Sempre intento aportar molta il·lusió i ganes per competir. Des del primer dia vaig tractar de transmetre que continuessin tenint ambició per seguir guanyant, i els jugadors sempre me l’han demostrat. Quan un entrenador arriba nou és bo per a la plantilla, perquè aporta sempre implicació i actitud. Per sort, m’he trobat amb un grup de jugadors que ja ho tenien. També he tingut a favor que amb la major part dels jugadors ens coneixem bé, a alguns ja els havia dirigit, i ja saben com treballo. 

 

–És complicat substituir a tota una institució en el futbol sala nacional com és Moisés?

–No era fàcil. Agafes el càrrec d’un entrenador que els últims anys ho ha estat guanyant tot. Però m’ho he agafat com una motivació més per a que l’Encamp segueixi estant a dalt de tot.

 

–En aquesta ocasió fins a dues jornades del final no s’ha pogut conèixer al campió. En d’altres temporades no s’havia hagut d’esperar tant...

–Feia temps que la Lliga no estava tan ajustada. En aquestes últimes jornades podia passar qualsevol cosa. El Sant Julià ens han posat les coses molt difícils fins l’últim moment i els partits amb el Madriu han estat molt intensos. Amb aquests equips s’ha pogut veure molt bon futbol sala a la pista. Després hi ha altres conjunts com el Lusitans o el Penya Encarnada que estan creixent i que si et descuides et compliquen la vida. En aquesta competició en qualsevol partit on no estiguis al 100% et poden enganxar.

 

–Com està veient l’evolució del futbol sala nacional?

–Molt positiva. Fa uns anys es va perdre un gran referent com era l’FC Andorra, que donava als joves molta motivació per algun dia poder-hi jugar i arriba a la Primera o Segona Divisió espanyola. Però ara hi ha equips com el CE Sant Julià que lluiten per ser a dalt i hi ha clubs que estan treballant molt bé amb la base. A més, la federació ha fet un canvi i amb la creació de l’Enfaf es donarà un pas endavant, perquè si es competeix fora és molt millor. Al futbol onze s’està demostrant.

 

–L’FC Encamp és el gran dominador del futsal nacional. En competició europea algun dia també serà possible superar una ronda, com ha succeït un parell d’ocasions amb el futbol?

–Per això treballem. Permetria donar un pas endavant, no només al club, sinó també a Andorra com a país. És molt complicat aconseguir-ho, perquè sempre ens trobem amb equips d’un nivell superior.

 

–I com es podria arribar a assolir?

–Treballant molt l’aspecte físic, perquè tècnicament o tàcticament moltes vegades els nostres jugadors no tenen res a envejar-los. Són tres partits en quatre dies i físicament has d’estar molt bé per poder competir bé. Ens trobem amb l’inconvenient també que els rivals poden fitxar jugadors només per a la competició europea. La juguen i marxen. Nosaltres, en canvi, no podem fer-ho. També hem de canviar la mentalitat i centrar-nos en superar una ronda.