PUBLICITAT

PEPE CHISVERT SACERDOT

PEPE CHISVERT: "Ser mossèn no és un ofici, és una vocació"

Mossèn Pepe Chisvert, a l'església parroquial de Sant Julià de Lòria.
Mossèn Pepe Chisvert, a l'església parroquial de Sant Julià de Lòria.
Josep Chisvert Villena, molt més conegut com a mossèn Pepe, va néixer a la ciutat de València el 22 de gener de 1966. Des de petit amb la seva família anaven a la Val d’Aran, indret que sentien com a casa seva i sempre havia volgut anar destinat a un indret de muntanya. Després dels estudis a la facultat d’econòmiques i a la facultat de teologia, l’any 1998 es va ordenar diaca a Madrid i al 2000 a la catedral d’Urgell de sacerdot.

–Perquè vàreu venir a Andorra?
–Mossèn Dídac, al cel sia, es va jubilar i el bisbe Vives em va demanar acceptar el servei de Rector de Sant Julià. Com a delegat de joventut i després com a delegat d’ensenyament del Bisbat, la meva tasca pastoral sempre ha estat lligada al Principat. La pastoral juvenil, les escoles i el món educatiu en general, les esglésies romàniques i els aplecs, han marcat sempre la meva vocació.

–Perquè  vàreu triar aquest ofici?
–No és cap ofici... El meu ofici, després d’aprovar les oposicions, va ser el de funcionari del Ministeri d’Economia i Hisenda. Ser mossèn és una vocació. És donar resposta a l’Amor de Déu en la meva vida.

–Com era abans la seva vocació?
–Jo vaig néixer a l’ombra de la parròquia Maria Auxiliadora dels Salesians a València i des de sempre veia als sacerdots i tot l’equip d’educadors com a servidors. Engrescats amb els joves, amb il·lusió i valentia explicant i compartint l’alegria de l’Evangeli... M’apassionava. Jo volia ser com ells. En ells veia al mateix Crist.

–Com és ara?
–Com sempre. Els mossens que servim a les parròquies d’Andorra, de la mateixa manera que la resta de companys preveres del Bisbat, intentem donar resposta a les necessitats humanes i espirituals de tots: dels que ens venen a l’església i dels que no... Església de portes obertes i acollidora com ens recorda i anima el Papa Francesc.

–Quines millores hi ha hagut?
–Moltes. Els mitjans d’avui són ben diferents dels d’abans... Tot ajuda per a la nostra tasca pastoral. Una Església «connectada» al món. Contemplatius en l’acció.

–I empitjoraments?
–La falta de vocacions. Com diu l’Evangeli, «molt per segar i pocs segadors». El no arribar a tots. La falta de temps fa que molta feina quedi per fer.

–Què és el que més us agrada d’aquesta feina?
–La forta fe de la comunitat cristiana. La fidelitat a les seves arrels cristianes. Com el Windows de l’ordinador: les «carpetes del nostre escriptori» són moltes: Càrites, misses d’infants i joves, misses familiars, atenció als malalts, acompanyament a les parelles que volen rebre el sagrament del matrimoni, pares que demanen per batejar als seus fills, la catequesi dels infants que volen rebre els sagraments de la iniciació cristiana (comunió i confirmació), atenció als joves tot fent que se sentin protagonistes, el festival Canòlich Music, l’atenció i acompanyament als mestres i profes de religió del bisbat...

–I el que menys?
–El patiment de tantes persones per situacions d’injustícia, la falta d’alegria. Veure persones (joves i no tan joves) que se senten sols i no troben sentit a la seva existència en el seu dia rere dia. Com els podem acompanyar, escoltar i engrescar? Tots som fills de Déu.

–Han canviat els horaris que dediqueu a la feina?
–La disponibilitat és fonamental. Hem d’adaptar les celebracions a la realitat de la comunitat i al moment històric que ens ha tocat viure, amb fidelitat als nostres orígens. Estar disponible les 24 hores ha de formar part de la nostra vocació.  

–Els feligresos han canviat en els darrers anys?
–Cada moment té les seves coses i cada persona és un món. Ser empàtic, tot col·locant-nos en el lloc de l’altre és fonamental. Un mossèn ha de tenir «l’art» de saber escoltar i acompanyar a un infant, un adolescent, un jove, un adult, una persona gran, un malalt...

–Li recomanaríeu a un jove aquesta feina?
–I tant. Feina no et faltarà... I l’alegria de servir als altres serà sempre una satisfacció. Deixar aquest món una mica millor de com el vam trobar... tot sembrant l’Esperança de l’Evangeli amb la companyia del Crist.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT