LAIA MENDOZA Actriu
LAIA MENDOZA: «El públic es juga la vida en 90 minuts»
En el marc de la 50a Temporada de Teatre d'Andorra la Vella i Sant Julià, l’Auditori Claror de la parròquia laurediana acollirà aquest dijous, a les 21.30 hores, l’obra teatral Escape Show. Un espectacle on «el 70% del protagonisme» recau en el públic. Així ho destaca la seva actriu principal Laia Mendoza, que encarna a Clara Cape, una presentadora «divertida» que té el propòsit de guiar el públic i ajudar-lo a sobreviure a una toxina que ha llançat un assassí. Els assistents tenen 90 minuts per trobar l’antídot. / Per ESTEFANIA GRACIA
–Què és exactament Escape Show?
–Escape Show és un espectacle/joc coproduït entre Cocolisto i Anexa on es genera una realitat fictícia i on el públic s’hi juga la vida. Es dispara una toxina i els assistents tenen 90 minuts per resoldre una sèrie d’enigmes i aconseguir l’antídot. Tot això està embolcallat en un món imaginari on viure al límit és el que està de moda, és el top ten.
–Quin és el seu paper?
–Jo represento a Clara Cape, una presentadora divertida que intenta guiar al públic i que fa de pont entre l’obra i els espectadors. El seu paper és dirigir.
–Per tant, interactua directament amb el públic.
–Sí. Té dos ajudants, els Marcels, que li acaben de donar els elements necessaris per poder conduir al públic fins l’antídot.
–Què passa si els assistents no aconsegueixen trobar l’antídot?
–No ho puc desvetllar [riu]. Puc dir que l’obra acaba, però no com. La gent s’ho passa molt bé, i és que el 70% del protagonisme és del públic. És un joc molt interactiu on els assistents han de parlar entre ells i han de col·laborar per resoldre l’enigma.
–És difícil esbrinar l’enigma?
–No és fàcil, s’ha de pensar i ser creatiu, però si es col·labora, es pot trobar. No donem res mastegat [riu].
–Com reacciona el públic davant d’un format com aquest?
–La veritat és que darrerament s’ha incentivat molt el fenomen escape room, i això ja crida a molta gent. Tot i això, ningú sap com es porta l’escape room al teatre, cal pensar que són desenes de persones jugant a la vegada. Però puc dir que la gent en surt molt emocionada, per tot l’ambient i la moguda que es genera: acabes parlant amb els del costat, amb la fila de darrera... Es genera un autèntic rebombori a tota la platea.
–Tot i ser una obra on el protagonisme recau en el públic, hi ha escenografia?
–L’escenografia és molt simple, està pensada com si fos un show de televisió. I els elements que hi ha a l’escenografia s’utilitzen per desenvolupar el joc. L’obra també s’acompanya d’un vídeo, on surt l’assassí.
–És la primera vegada que participa en una obra d’aquestes característiques?
–Jo treballo per Cocolisto fent de guia de jocs i he fet diferents activitats de teatre, però ajuntant els dos estils (joc i teatre) és la primera vegada que ho faig.
–No és comparable, però amb què es quedaria, amb el teatre tradicional o amb aquests nous estils que estan sorgint?
–Són llenguatges totalment diferents. El teatre clàssic no té res a veure amb un espectacle com Escape Show, són experiències i vivències molt diferents. I sempre depèn una mica del que estiguis buscant, no és el mateix voler passar una bona estona amb una colla d’amics que voler presenciar una obra més tradicional on només ets un espectador.