Amb 16 anys ocupava la porteria del primer equip de l’FC Andorra. Després va estar a punt de formar part del Reial Madrid. CD Numànica i UE Llagostera van ser les seves següents destinacions. Amb els gironins va arribar a debutar a la Segona Divisió i a la Copa del Rei. Ara es troba sense equip i s’entrena amb l’equip on es va formar, mentre que espera a definir el seu futur.

 

–Després de cinc temporades al Llagostera es va quedar sense fitxa amb l’arribada d’un altre porter...

–Vam arribar a un acord amistós i tenia alguna oferta, però em vaig trobar que cap es va poder concretar i va tancar-se el mercat d’hivern, quedant-me sense cap possibilitat de fitxar per algú i continuar jugant. Ara tinc temps per planificar bé el meu futur, amb calma.

 

–Li segueixen arribant les ofertes?

–El meu representant s’està movent, i alguna cosa hi ha, però encara és aviat per definir alguna cosa perquè les lligues encara no han acabat i els equips estan centrats en la temporada actual. Crec que no hi haurà problema per trobar algun equip.

 

–Quina és la divisió on valora continaur la seva carrera?

–La meva prioritat és trobar un equip de Segona B, però no em tanco cap porta. Estar clar que la categoria, com més alta sigui, molt millor.

 

–Va jugar cinc partits a Segona Divisió i la Copa del Rei contra el Saragossa. Quin record en té de l’oportunitat que li van donar?

–Estar dins el futbol professional va ser una gran experiència. Una vegada proves estar en una categoria com aquesta vols tornar-hi quan abans millor. Veus que és possible formar part d’una divisió tan competitiva com aquesta. Sé que vaig fer bé les coses i espero tornar-hi algun dia. De tot se n’aprèn i a vegades et toca viure situacions com aquestes. Tot són experiències de les que es poden extreure coses i que et serveixin per més endavant.

 

–Confia a tornar a jugar a Segona?

–Per estar en una categoria així depèn de molts factors. No només de la qualitat que tingui un mateix, sinó tenir una bona temporada i demostrar del que ets capaç, a més de comptar amb un entrenador que tingui plena confiança en tu. Si un jugador val, ho demostra. Sé que és un tòpic, però arribar-hi no és el més difícil. Ho és mantenir-s’hi.

–El Llagostera era un club modest que ha tingut un creixement que pocs exemples n’hi deu haver en el món del futbol...

–És un club que és com una família, que amb molts pocs anys ha aconseguit una sèrie d’ascensos que l’han portat de jugar a Regional fins a la Segona Divisió. Té molt mèrit el que han aconseguit. Compta amb un grup molt maco de gent. Ara estan patint per mantenir la categoria, però estic segur que en un futur no massa llunyà tornaran a lluitar per ser de nou a Segona. 

–Un cop va quedar-se sense equip va decidir tornar a casa...

–Volia mantenir-me en actiu i no aturar-me durant aquest temps. M’he format a la casa i és tot un pler poder-me entrenar amb ells. Estan en una molt bona dinàmica i el nivell d’entrenaments és elevat. És un grup humà increïble i els companys i la directiva m’han rebut amb els braços oberts, donant-me totes les facilitats. També es nota la mà de l’entrenador, que té molta experiència.

 

–Està vivint el dia a dia de l’FC Andorra. Com el veu per pujar a Tercera?

–Queden molts pocs partits per finalitzar la temporada. La derrota en aquest últim contra el Martinenc va ser una llàstima, perquè la resta de rivals directes també van punxar. La Primera Catalana és una categoria molt igualada i la classificació per la part de dalt està molt ajustada. Cada setmana es veu que qualsevol detall és important i que si falles ho pagues car. Tant de bo pugin, perquè l’FC Andorra és un club històric i es mereix estar el més a dalt possible

 

–Li han ofert fitxar si l’equip ascendeix i la pròxima temporada està a Tercera?

–No hem parlat de res d’això, però sempre dic que mai deixo cap porta tancada.