La setmana vinent debuta a la Copa del Món d’ultres. Ho fa a la Transvulcania, a l’illa canària de la Palma, amb la intenció de començar amb bon peu la temporada i la seva tornada a l’equip d’estiu de la Federació Andorrana de Muntanyisme. Té 45 anys i les cames li segueixen donant força per completar llargues distàncies.

 

–Torno a tenir motivació. L’any passat per problemes personals i físics vaig veure que no estava a to. Volia fer el mateix calendari que en aquesta ocasió, però no era possible. Vaig desistir, perquè per fer la Copa del Món has d’estar al 200%. No trobava bé que si no estava en condicions la federació hagués de gastar uns diners en mi i no a corredors que estaven millor que jo. El reglament de la FAM diu que si no fas la Copa del Món, Mundials o Europeus no pots formar part de l’equip, i és el que va passar. No és que volgués deixar la competició. Ara torno a tenir la motivació de quan tenia 25 anys per fer bons resultats.

 

–Ho he provat tot. Vaig començar fent SkyRace, i després vaig pujar edificis i posteriorment verticals. Les ultres poc a poc em van anar bé i ara és l’especialitat on em trobo millor. He perdut explosivitat a la pujada i he guanyat en experiència i és el que millor s’adapta a mi.

 

–Per preparar verticals entrenant una hora al dia en tens prou. A les ultres no només es tracta d’entrenar, sinó de saber gestionar-ho tot, des de l’alimentació, a la hidratació, l’assistència o el material. És molt important perquè a les verticals el patiment és molt agònic amb el cor funcionant al 100%, però a les ultres és molt més físic, ja que en qualsevol moment et pot venir dolor muscular o patir una lipotímia. Has de superar els murs que et poden aparèixer, perquè després, al cap d’una estona, estaràs bé. 

 

–Primer de tot has de gaudir de l’entrenament, perquè passes moltes hores a la muntanya. Durant la setmana intento que siguin variats, no cal fer sessions de vuit hores, perquè per recuperar després es fa difícil. En faig algun de llarg que superi les tres hores i fent força pla. Per canviar una mica també agafo la bicicleta. Entre l’escalfament, l’entrenament en si i els estiraments estic unes dues hores. Sempre em prenc un dia de descans a la setmana. Quan es tracta d’entrenar em moc molt per sensacions. S’ha de fer cas sempre al que diu el cos.

 

–La climatologia fa molt. A mi, per exemple, la calor m’afecta bastant. Després, quan afrontes la prova, s’ha de tenir en compte que cada persona té un perfil de  cursa que li va millor, des de la distància, al perfil o el tipus de terreny. Factors com la temperatura o la humitat a uns els afecta en positiu i a altres en negatiu. Depèn tant de les teves característiques com on estiguis acostumat a entrenar.

 

–La meva il·lusió és anar al màxim en cadascuna de les curses. Surto a guanyar sempre, en totes, però sóc conscient que hi ha gent fortíssima a la que és molt complicat superar. A la Copa del Món es tracta de ser regular i puntuar.